El 66% dels sanitaris ja tenien el requisit de català i la resta se'l varen treure en el procés extraordinari del 2022

PalmaEl fet d’haver d’acreditar el nivell de català per accedir a places de sanitari no impedeix que es cobreixin les places. Així ho defensa l’OCB, que va demanar les dades d’aspirants que havien acreditat el català durant el procés d’estabilització i oposició del 2022. Segons dades de la Conselleria, durant el procés del 2022 es varen treure 2.035 places amb el requisit i se’n varen adjudicar 1.965. D’aquestes, 1.292 les varen ocupar candidats amb el requisit (65,7%). Els candidats restants el varen acreditar durant els dos anys següents. En 38 categories, ha afirmat Llabrés, va haver-hi més aspirants amb acreditació lingüística que places ofertes. En el cas d'infermeria, per exemple, es van presentar 2.799 persones per a 1.182 places. Només en 11 categories no es va aconseguir aquesta ràtio, encara que, segons han afirmat, l'impacte va "ser mínim".

També es varen oferir 248 places de 18 categories que es varen treure sense el requisit. En el procés extraordinari se'n varen oferir 62, se’n varen adjudicar 61 i 51 dels aspirants varen aportar la llengua com a mèrit (83,60%). Pel que fa a les places per oposició, se'n varen treure 186, adjudicar 137 i 64 aspirants varen acreditar el mèrit de català (46%). Cal recordar que el Govern del PP, investit el juliol del 2023, va eliminar el requisit de català al·legant que era dissuasiu durant els primers mesos de gestió.

 “La Conselleria de Salut no ha pogut justificar la retallada de drets lingüístics dels catalanoparlants i no ha aportat cap estudi que vinculi l’exigència del requisit de català amb la manca de sanitaris. La persecució del català a la sanitat pública respon a motius ideològics. S’ha sacrificat el dret dels qui parlam català”; ha explicat el president de l’OCB, Antoni Llabrés. En un informe elaborat per Salut en temps del Pacte d’esquerres s’assenyala que les causes que faltessin sanitaris eren, entre d’altres, la insularitat, les millors condicions econòmiques a altres territoris i les tensions inflacionàries, entre altres temes.

 El president també ha criticat el “caos legislatiu” que han generat el PP i Vox, en el seu objectiu d’eliminar el requisit. “Estam davant un cas que és fruit de la improvisació d’un Govern que té por de perdre la batalla que viurem al Tribunal Constitucional”, ha explicat Llabrés. Davant aquest fet, l’OCB presentarà un tercer recurs d’inconstitucionalitat. El primer va ser desestimat, perquè la norma que s’havia recorregut la van eliminar el PP i Vox durant la tramitació de la Llei de simplificació administrativa. El segon va ser admès fa pocs dies i el tercer es presentarà en els pròxims mesos. L’OCB fonamentarà el recurs en el principi de no discriminació entre els ciutadans, en l’incompliment del règim d’oficialitat i del dret d’opció lingüística, i també en el principi de no regressió. Segons aquest, una vegada s’ha assolit un dret, com és el de què un usuari pugui adreçar-se en català a un sanitari, no es pot tirar enrere fàcilment. “El legislador ho ha de justificar molt bé”.

Diversos intents d'eliminar el català

El nou recurs també cercarà atacar les múltiples estratègies que han emprat el PP i Vox per intentar blindar legislativament l’eliminació del català. Es va incorporar al projecte de llei de polígons, sense èxit. “Es va intentar a través d’una transacció a una esmena de Vox, però això és contrari al reglament del Parlament. I va ser fallit”, ha dit Llabrés. Un nou intent, aquesta vegada amb èxit, ha estat amb l’aprovació el dimarts de la Llei de macrogranges, que va incorporar una esmena per blindar la supressió del requisit de català. Llabrés ha denunciat que està en marxa un quart intent a través de Decret d’habitatge, al qual el PP hi ha fet esmenes per incorporar l’eliminació del requisit. “És un caos legislatiu que jo no record haver vist en 42 anys de règim autonòmic”, ha dit el president.

Així mateix, Llabrés ha acusat els grups parlamentaris que donen suport a la mesura de "no saber explicar la cronologia ni el contingut exacte dels canvis introduïts", i ha afirmat que aquesta situació crea inseguretat jurídica. També ha assegurat que l'eliminació del requisit de català en la sanitat s'ha basat en una "fal·làcia" no recolzada per dades, ja que, en la pràctica, "no hi ha estudis que avalin que demanar català impedeixi cobrir places sanitàries".