"Si el Campanet juga, som fix"

PalmaNo necessit gaire temps per activar-me al matí, tampoc som massa de rutina. M’aixec devers les 6.45 h, però de vegades més prest si he de viatjar. Faig un cafè amb llet i a les 8 h i poc som a l’oficina, on sovint me’n prenc un altre amb els companys o al despatx. Com cada dilluns tindré Consell de Govern i després farem la reunió setmanal sobre biodiversitat i medi ambient, i una altra de recursos hídrics, per estar al corrent de tot i fer equip. També xerraré telemàticament amb membres de la plataforma Per una Mar Sense Plàstic. La llista d’espera per reunir-me o parlar amb gent, batles, col·lectius i patronals és molt llarga. A l’horabaixa m’estudiaré les preguntes del ple del Parlament i la documentació addicional que em preparen. L’hora de tornada a casa és imprevisible, no m’agrada sortir de la Conselleria fins que ho deix tot controlat. De fet, és impossible desconnectar, el teu cap no pot i sempre reps missatges o telefonades. Dimarts aniré al ple i, quan acabi, visitaré el tanc de tempestes de Palma, finançat amb el cànon de sanejament. Quan arribi a casa aniré a córrer un poquet; faig rutes de 6 o 12 quilòmetres al meu ritme. Ho faig per salut física, però també per salut mental; és un moment d’alliberació. Abans feia triatló, però ja no tenc temps d’entrenar.

Dimecres sempre vaig al gimnàs Activa’t de Campanet, d’on som i on visc. Qued amb els amics que continuen competint a cert nivell, però sobretot ho faig com a activitat social. També visitaré el cap de Pinar, a Alcúdia, per veure certes actuacions de protecció de la biodiversitat que s’han fet a la zona. Dijous participaré en el Consell Consultiu de Política Ambiental, amb la ministra i representants d’altres comunitats autònomes. Ara que ja es pot, estic intentant recuperar el temps i quedar amb els amics de sempre per prendre una cervesa divendres després de la feina, al poble. Per mi és or.

Dissabte solem anar el mateix grup a fer bicicleta de carretera; la darrera sortida férem 140 quilòmetres, encara aguant. El cap de setmana també aprofit per dinar a cals pares, i cada dia hi xerr per telèfon. Amb el meu germà, quasi cada dia. De jove vaig estar ficat en molts de trulls del poble, però ho he hagut de deixar per edat i temps. L’única cosa que mantenc és que som de la directa del Club Esportiu Campanet. Ara el meu paper és nul, però m’estimen igual. Som del Barça i del Mallorca a matar, però si juga el Campanet, som fix.

Cada dia intent llegir abans d’anar a dormir, encara que siguin dues pàgines. Quan feia la tesi m’agradava llegir assajos que no tinguessin res a veure amb el que estudiava. També vaig tenir una etapa que llegia moltíssim sobre intel·ligència emocional i després, de física quàntica. El darrer que he llegit és Refugiados climáticos: Un gran reto del siglo XXI, de Miguel Pajares, i ara estic amb El espía del Ritz, de Pilar Rahola.