El calvari dels negocis que viuen de la Setmana Santa
Confiteries, cereries i empreses especialitzades en l'elaboració de vestits pateixen un dels moments més tràgics de la seva trajectòria
PalmaLes Balears queden sense processons de Setmana Santa per segon any consecutiu a causa de les restriccions del covid-19, i els negocis especialitzats en aquestes festes pateixen el seu propi calvari. Cereries, confitaries i empreses dedicades a l'elaboració dels vestits tradicionals viuen un dels moments més tràgics de la seva trajectòria, segons apunten alguns dels propietaris entrevistats per l'ARA Balears.
"Cada any elaboràvem uns 2.000 quilos de confits, però, si no hi ha processons, no es venen. Enguany la facturació d'aquesta llepolia ha baixat un 80% i hem deixat d'ingressar uns 8.000 euros que ens ajudaven a passar l'estiu", explica el propietari de la pastisseria i confiteria Can Delante d'Inca. L'empresa Almendras Capó és un altre dels distribuïdors d'aquest producte. Cada any fabricaven més de 10.000 quilos de confits, però enguany la producció "ha estat mínima". Fonts de l'empresa prefereixen no donar una xifra exacta de quan ha baixat la seva facturació, però sí que asseguren que "estan tocats". "En aquest sentit no facturam res. Hi havia moltes confraries de l'illa que ens compraven els confits a nosaltres, i ho notam molt", asseguren. Enguany l'únic que faran és distribuir a les botigues i pastisseries, però s'espera que el consum sigui residual, admet el president de l'Associació de forners i pastissers, Pep Magraner.
Les cereries són un altre tipus de comerç que viuen de la Pasqua. Hi ha confraries que compren la cera a empreses de Sevilla, Màlaga o Granada, però encara n'hi ha que aposten per les locals. En aquest moment, l'única que existeix a Mallorca és la Cereria la Real, i el seu propietari és Guillem Ramis. "La Setmana Santa ens ajudava a estalviar i a estar tranquils els mesos mes fluixos. Arribàvem a fabricar fins a 4.000 ciris, de totes les mides, i facturàvem al voltant de 5.000 euros", diu.
Tot i que el 2020 no hi va haver processons, abans que es decretàs l'estat d'alarma –dia 14 de març del 2020–, les confraries ja havien comprat tots els ciris que utilitzarien per a les processons; per tant, les cereries varen ingressar els doblers d'una Setmana Santa habitual. Les repercussions econòmiques les sofreixen enguany, però també preveuen que les notaran l'any que ve. "Si el 2022 es poden celebrar processons, les confraries utilitzaran els ciris que varen comprar l'any passat. S'han d'aprofitar perquè suposen una despesa d'uns 400 euros de mitjana", comenta el president de l'Associació de confraries de Palma, Miquel Llabata. La despesa que fa la confraria de la Verge Dolorosa de Palma és més elevada. Cada any es gasta uns 1.400 euros en ciris. El seu president, Bernat Riera, té clar que l'any que ve utilitzaran tot el material que puguin.
Palmes d'Elx a Mallorca
Un altre dels negocis afectats és el de la palma. A Mallorca no se'n fabrica, i bona part part de les que s'importen són de del viver La Palmera, una empresa familiar que cultiva a Elx i distribueix el material per 250 ciutats i pobles del territori de l'Estat. Quan s'acostava el Diumenge del Ram, "arribava a Mallorca amb una furgoneta plena de palmes i aquesta setmana la duc a la meitat", explica el propietari del negoci, Antonio Navarro. Normalment solen fabricar unes 40.000 palmes, però enguany només n'han fetes 6.000. L'any passat ja no varen tenir ingressos i enguany han facturat un 70% menys en comparació amb el 2019. Així i tot, Navarro es mostra optimista: "Ens dona injecció econòmica per començar el 2022".
La vestimenta de les caperutxes (anomenada vesta) també s'ha de tenir en compte. Hi ha confrares que tenen la seva pròpia modista, la de tota la vida. Però també hi ha empreses que s'hi dediquen, i una de les més conegudes és La Filadora, a Palma. "Cada confrare canvia el vestit tres pics a la vida", explica Bernat Riera, apassionat de les processons des de fa 43 anys i que ja ha portat dues vestes diferents. "A la nostra confraria Verge Dolorosa cada any hi sol haver unes vuit altes. A més, quan els escolans arriben a una certa edat, han de deixar aquest paper i fer-se la vestimenta de caperutxa", afegeix.
"La situació que vivim és catastròfica. Fa dues temporades que no tenim Setmana Santa, un dels nostres punts forts en facturació. És un autèntic drama. En general, les vendes del nostre negoci han baixat un 50%", lamenta la propietària de La Filadora, Victòria Sánchez, que cada any fa unes 20 vestimentes noves, i amb cada una guanya uns 500 euros.
