Investigador mèrit de l’ICOEl càncer té una tendència creixent i representa la primera causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones. A Catalunya, s’estima que una de cada tres dones i dues de cada tres homes tindran càncer al llarg de la seva la vida. En el càncer es troben afectats els mecanismes genètics de control del creixement cel·lular, però no són els gens els que determinen el nostre risc de càncer. És conseqüència, principalment, de l’exposició a factors relacionats amb el nostre estil de vida. Entre un 20% i un 25% dels tumors en la població europea podrien estar associats a la dieta. Diversos factors com el consum de tabac; el consum excessiu d’alcohol; una alimentació no saludable; l’obesitat; la falta d’activitat física; agents biològics com ara virus i bacteris, i l’exposició al sol i a cancerígens químics en el lloc de treball, en l’aire que respirem o en aliments s’associen causalment a una àmplia varietat de tumors. La majoria dels tumors obeeixen a múltiples causes que interaccionen entre si. Investigacions recents mostren que seguir una dieta de tipus mediterrània, consumir moderament alcohol, no fumar, no presentar obesitat i fer activitat física regularment, possibilita reduir un 30% el risc de tenir un càncer de còlon i recte, un 25% de càncer de mama i en més del 40% un càncer d’estómac. Com podem comprovar, la majoria d’aquests factors són en gran part modificables i evitables, per això el càncer és en gran part prevenible, mitjançant un estil de vida i un ambient saludable. Per això cal preguntar-se per què les institucions públiques no fan prou per prevenir el càncer.
Hi ha diverses explicacions. La prevenció no és patentable, i en la societat mercantilitzada no és un negoci. Hi ha múltiples potents interessos econòmics que no estan interessats que es promulguin lleis que afectin les seves vendes, com la indústria de les begudes alcohòliques i ensucrades, i la indústria càrnica. La indústria farmacèutica està més interessada en tractar els casos de càncer que en prevenir la malaltia.
Sens dubte, mantenir una vida saludable és una decisió individual. Però la lluita contra el càncer ha de ser abordada com un problema social i de salut pública. Es requereix un canvi radical en les estratègies i prioritats en la distribució de la despesa sanitària en benefici de la salut pública, potenciant polítiques fiscals que penalitzin el que és perjudicial per a la salut i promoguin hàbits saludables.
