40 anys d'El Bungalow a Palma: el restaurant il·legal sobre les roques amb una ordre de demolició pendent
El Ministeri de Transició Ecològica va ordenar als propietaris fa tres anys llevar el restaurant i l'edifici on està per incompliment de la normativa sense que s'hagi fet res
PalmaA finals de juliol del 2022, la Direcció General de Costes de l'Estat va desestimar la petició dels propietaris del restaurant El Bungalow, a primera línia de la platja palmesana de Ciutat Jardí, per aconseguir una concessió i legalitzar-ne la situació, ja que l'establiment es troba damunt domini públic sense permís. La màxima autoritat del litoral va donar sis mesos als propietaris per enderrocar l'edifici, que ocupa més de 400 metres quadrats damunt les roques de Ciutat Jardí sense autorització.
Tres anys després d'aquella ordre, no ha passat res. Costes –depèn del Ministeri de Transició Ecològica– havia deixat clar en el seu escrit que, transcorreguts els sis mesos –a partir de principis del 2023– s'imposarien "multes coercitives" contra els propietaris si no s'enderrocava l'edificació. Però, segons les fonts consultades, no consta que s'hagi posat en marxa cap actuació concreta i el restaurant ha continuat operant amb normalitat els estius del 2023, 2024 i 2025.
En la documentació remesa a la propietat també s'especificava que la Demarcació de Costes de les Illes Balears seria la responsable final que es duguessin a terme les actuacions i que es posàs fi a "la plataforma de formigó" que ocupa les roques de Ciutat Jardí. De fet, El Bungalow ha esdevingut els darrers anys un cas paradigmàtic de la tensió entre la defensa del patrimoni local i l’aplicació estricta de la Llei de costes, si bé la seva activitat econòmica es remunta al 1983.
La manca d’un títol habilitant –una concessió administrativa que n'autoritzi la permanència sobre el domini públic maritimoterrestre– és el nus jurídic del conflicte: jurídicament, sense aquest títol l’ocupació és irregular i obliga l’Administració a procedir a la retirada. El cas no és únic, ja que centenars de construccions omplen el litoral sense disposar d'autorització i l'actuació de l'Estat "és molt lenta", segons ha criticat en diferents ocasions l'organització ecologista GOB, qui el 2022 va aprofitar l'enèsima denegació de Costes per reclamar que es "posi ordre i es posi fi a les il·legalitats al litoral".
Segons un càlcul fet per l'ARA Balears a partir de la documentació recollida per diferents experts, a causa de la caducitat de moltes concessions –la Llei de costes del 1988 estableix un màxim de 30 anys– i de la manca de renovacions condicionades per la protecció ambiental, podrien haver-se acumulat fins a 10.000 ocupacions il·legals a les Balears, 7.000 de les quals es localitzen a Mallorca. Aquestes dades posen de manifest la dimensió de l'ocupació irregular al litoral.
Pressió a favor
No tothom considera que s'hagi d'enderrocar El Bungalow, un restaurant popular amb bones vistes al litoral palmesà. La pressió social es va materialitzar en una mobilització que va reunir veïns, treballadors i persones vinculades principalment al PP, actualment al capdavant del Govern i que ha promès en diferents ocasions aprofitar que disposa de part de les competències de costes per intentar salvar aquest tipus d'edificacions, sempre amb arguments vinculats a un suposat interès patrimonial o històric de la construcció.
La concentració davant l’establiment es va fer el 6 de novembre del 2022. Centenars de persones varen exigir la protecció d'El Bungalow i varen reclamar una solució que conciliï legalitat i preservació patrimonial. L'Ajuntament de Palma va reaccionar a la pressió social i va acordar en el ple iniciar els tràmits per catalogar i protegir El Bungalow com a edifici d’interès històric, a més de sol·licitar a Demarcació de Costes la paralització cautelar de qualsevol actuació mentre se'n duen a terme els informes tècnics i els estudis patrimonials.
Però la via judicial i l’ordenament superior imposen limitacions. Recentment, una resolució del Tribunal Suprem ha reforçat la capacitat de l’Estat per recuperar construccions al domini públic i ha restringit les possibilitats de legalització automàtica de xibius i establiments costaners quan no existeix el registre estatal ni el títol habilitant. Aquest marc legal fa difícil que una catalogació municipal per si sola aturi una ordre d’execució de l’administració de Costes.
Hi ha una ordre administrativa que dictamina una irreversible demolició, i un termini que es va exhaurir. A més, la llei de costes que havia de donar una mà a aquestes situacions encara no ha entrat al Parlament. Segons les fonts consultades, el Govern és conscient que aquelles legalitzacions que més han reclamat diferents ciutadans, empresaris i lobbies no es podran resoldre amb una norma autonòmica, ja que l'Estat es reserva el seu poder de decisió. En aquest sentit, ja ha dictat una resolució clara: El Bungalow no pot continuar.