La bretxa salarial arriba al 21,4% a les Illes

PalmaGestha estima que es necessitarien gairebé set dècades per posar fi a la bretxa salarial a Espanya, la qual cosa hauria de servir com a esperó perquè aquesta equiparació passàs a formar part del debat polític i es reduïssin les diferències de sou en un termini raonable de temps. Així ho ha informat en un comunicat amb motiu de la celebració demà del Dia internacional de la dona.

En les diferències de salari entre els uns i les altres també influeixen els sectors d'activitat. Així, mentre que a Balears la bretxa més gran es registra a la banca i les assegurances, on ascendeix fins al 49,8%, amb fins a 16.173 euros de diferència anual entre els uns i les altres, la menor es troba en el de la construcció i immobiliari, on és del 9,2% i uns 1.316 euros anuals menys.

Les treballadores de Balears del sector comerç, reparacions i transports cobren un 41,5% menys (uns 5.672 euros menys a l'any) i en serveis a empreses un 34% menys (amb 4.655 euros de distància).

A l'Estat, el salari mitjà de les dones és de 16.281 euros, i la bretxa és de 4.745 euros, un 29,1%.

L'informe final revela que la desigualtat el 2016 es va reduir un 0,3% respecte de l'any precedent, amb la qual cosa es va trencar la tendència de creixement que es va iniciar el 2013. En qualsevol cas, es va mantenir un 3,5%per sobre de la que hi havia el 2007, any de la sèrie històrica amb menys desigualtat fins avui.

A Espanya, les diferències que existeixen entre els salaris d'uns i les altres es deuen majoritàriament al fet que hi ha més dones que homes que no arriben als 1.000 euros d'ingressos al mes.

No obstant això, la bretxa comença a accentuar-se a partir dels 16.000 euros anuals, fins al punt que el nombre de dones amb sous entre els 50.000 i els 80.000 euros a l'any és la meitat que el d'homes i que una de cada cinc treballadors amb sous de 140.000 euros és dona.

La bretxa salarial entre homes i dones no només respon al lloc de residència o als llindars de sou, sinó que s'eixampla a mesura que augmenta l'edat.

Les diferències s'aguditzen entre els 26 i els 45 anys, edats amb les quals moltes dones encara han de pagar un "peatge" per ser mares i cuidar els seus fills. Així mateix, els tècnics atribueixen la bretxa existent entre els 46 i els 65 anys a cura de majors; i la que es registra més enllà dels 65 anys, a la dels nets.

De manera paral·lela, la bretxa salarial de les dones de 46 a 65 anys és un terç del sou, i els tècnics remarquen que les ocupades majors de 65 anys cobren un salari per sota de la meitat que els homes de la seva mateixa franja d'edat. A més, les diferències es disparen a Cantàbria, Lleó, Madrid, Còrdova i la Rioja, mentre que es mantenen més contingudes a Jaén, Segòvia, Melilla i Ceuta.

Gestha admet que la bretxa s'estreny entre les treballadores menors de 25 anys, excepte a Palència, Burgos, Valladolid, Terol, Castelló, Melilla, Astúries, Ceuta, Tenerife i Lugo.

Entre les joves que tenen de 26 a 45 anys destaquen les diferències salarials a Burgos, Madrid, Astúries, Saragossa, Ceuta, Cadis, Melilla i Palència, enfront de les menors discrepàncies de sous que es registren a Jaén, Lleida, Las Palmas, Conca, Tenerife, Almeria, Alacant i Granada.

A més, en l'etapa adulta, les majors bretxes entre els 46 i 55 anys estan localitzades a Madrid, Barcelona, Tarragona, Guadalajara, Castelló, Melilla i Burgos. A partir d'aquesta edat, de nou, les diferències més significatives es troben a ciutats com Madrid, Barcelona, la Corunya, València i Tarragona; i les menys, a Àvila, Ciudad Real, Jaén, Segòvia, Terol, Conca i Zamora.

Si bé és cert que el 34% de les persones ocupades cobren per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que el 2016 va estar situat en 9.172,80 euros, la dona es queda amb la pitjor part, atès que gairebé 3,2 milions de treballadores no arriben al SMI.