Energia

Bolaños confirma que crear una elèctrica pública és "una de les opcions" del govern espanyol

El ministre de Presidència matisa que la mesura tiraria endavant "quan acabin les concessions"

3 min
La vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ahir durant el ple del Congrés.

El ministre de Presidència, Félix Bolaños (PSOE), ha agafat el guant de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i ha confirmat que una possible empresa pública d'hidroelèctriques és "una de les opcions" que el govern espanyol té damunt la taula per abaratir el preu de la llum a llarg termini. Bolaños ha matisat, però, que només es faria "quan acabin les concessions" que actualment tenen empreses com Iberdrola, algunes obtingudes en ple franquisme, i que el govern central no recuperarà fins més tard del 2030, quan comencin a acabar les concessions.

A més, Bolaños ha volgut ser cautelós amb les promeses de futur i ha anticipat que abans d'optar per aquesta via caldrà veure en quines condicions s'alliberen les concessions i, per tant, els embassaments. En la mateixa línia s'ha pronunciat la secretària d'estat d'Energia, Sara Aaegesen, que ha matisat que el govern no està parlant "de nacionalitzar cap empresa energètica" i que només s'està "analitzant" en el cas de les explotacions hidràuliques, davant l'escalada dels últims dies del preu de la llum, ha dit aquest divendres en una entrevista a Onda Cero.

Per la seva banda, l'altre soci de coalició, Unides Podem, sí que ha sortit a reivindicar la mesura de l'empresa pública per gestionar les hidroelèctriques quan vencin les concessions. El secretari general del grup parlamentari al Congrés, Txema Guijarro, ha defensat en declaracions aquest matí a Catalunya Ràdio que cal "intervenir el mercat elèctric". També el portaveu del partit lila, Pablo Fernández, ha dit que una elèctrica pública seria una "solució estructural" encara que "no immediata".

Baralla amb Unides Podem

Tanmateix, dins el govern de coalició el debat no només passa per què fer a llarg termini sinó també a curt i mitjà. En aquest sentit, el portaveu del grup parlamentari d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha manifestat que "demà mateix" es podria limitar el preu del megawatt hora (MWh) amb un reial decret llei. Malgrat que Echenique ha reconegut que recentment es va aprovar un projecte de llei al consell de ministres que "toca per primer cop els anomenats beneficis caiguts del cel que tenen les elèctriques", ha insistit que es podria anar més de pressa.

Aquesta immediatesa, però, ha estat refredada per Bolaños, que ha argumentat que el problema de l'escalada del preu de la llum és "complex", "no té solució d'un dia per l'altre" i requereix un abordatge en l'àmbit europeu. Teresa Ribera també s'ha mostrat molt contundent criticant aquesta idea titllant-la la de "demagògia barata". "És molt difícil pensar que amb una única mesura el preu baixarà. No es poden crear falses expectatives perquè no tenim varetes màgiques", ha insistit.

El problema és que en l'actual mercat marginalista el preu el marca, per a tota l'electricitat produïda, l'última tecnologia que hi entra, que és el gas, la més cara de totes. Això fa que energia barata i sense emissions, és a dir, les renovables, es pagui com si es produís amb gas. Aquests ingressos extres que acaben en mans de les elèctriques són el que es coneixen com a beneficis caiguts del cel. La proposta d'Unides Podem d'un decret llei immediat busca canviar això. El problema, però, que anticipa la ministra Ribera (PSOE) sobre per què una mesura així "no soluciona el problema d'un dia per l'altre", té a veure amb el fet que el preu el marca Europa –influït també per la demanda de mercats com l'asiàtic– i per ara Brussel·les no té intenció d'intervenir-hi.

Davant una demanda alta com l'actual, disparada en plena onada de calor, les renovables i la nuclear no poden cobrir tota l'energia que necessita el sistema i cal utilitzar l'energia produïda per gas natural, que és més car, i per això els drets d'emissió de CO₂ són més cars. Aquests drets els marca Brussel·les.

Límits a l'extracció d'aigua

Davant d'aquest escenari, empreses com Iberdrola, que controla gran part dels embassaments a Espanya, han estat assenyalades perquè extreuen grans quantitats d'aigua per generar energia hidràulica i la venen al preu de l'energia del gas, ja que la llei els hi permet. Això ha provocat la denúncia de municipis d'Extremadura i Castella i Lleó, especialment afectats. La ministra Ribera ha anunciat que utilitzaran l'article 55 de la llei d'aigües estatals per posar límits a aquesta extracció d'aigua. "Reconec que no és gens raonable", ha dit Ribera en referència a l'actuació d'Iberdrola buidant alguns dels embassaments en plena onada de calor. El preu de mitjana en el mercat majorista és ara de 117,29 euros el megawatt hora (MWh). Se supera així el rècord assolit ahir, de 115,83 euros.

stats