Societat 16/05/2021

Ben Amics es desvincula del Moviment Feminista perquè "no és un espai segur" per al col·lectiu

La presidenta de l'entitat, Tatiana Casado, assegura que en un debat els varen arribar a dir que "no se sentien còmodes" amb la seva presència

4 min
La presidenta de Ben Amics, Tatiana Casado, en una imatge d'arxiu.

PalmaL'associació Ben Amics, en defensa dels drets del col·lectiu LGTBI a les Balears, ha comunicat que es desvincula del Moviment Feminista de Mallorca, tot i haver-hi estat implicats des del moment en què es va crear. La seva presidenta, Tatiana Casado, assegura que ja "no és un espai segur" per al col·lectiu arran de les divergències per la llei trans  i perquè Ben Amics és un grup mixt –en què hi ha homes i dones, cis i trans–, fet que pel Moviment suposa un entrebanc.

De fet, Casado explica en declaracions a l'ARA Balears que, en un debat que varen convocar per tractar una problemàtica en concret, algunes integrants del Moviment Feminista de Mallorca es varen mostrar en contra que hi participassin perquè "no se sentien còmodes" amb la presència de dues membres de Ben Amics. Aquest diari ha intentat parlar amb el Moviment sobre aquesta qüestió, però prefereixen "no fer cap comentari o valoració pública".

Tot i que el Moviment Feminista de Mallorca no s'ha posat en contacte amb Ben Amics de manera oficial després de fer l'anunci, la presidenta de l'entitat LGTBI espera que reconsiderin la seva posició i puguin "tornar a formar-ne part com a entitat", atès que hi han estat "des de la primera assemblea". En qualsevol cas, Casado recorda que la seva entitat vol "un moviment plural, divers i obert que representi els feminismes de l'illa".

La decisió de Ben Amics arriba poc després que l'associació hagi "ampliat l'equip, amb gent més implicada i disposada a regalar hores", apunta la presidenta, atès que la majoria de membres treballen com a voluntaris. Així, un dels seus objectius ara era "tenir un contacte més estret [amb el Moviment Feminista de Mallorca] per la controvèrsia de la llei trans", perquè eren conscient que hi havia "gent trans excloent i que pensa que les dones trans no són dones".

Jerarquies i exclusió

Davant això, la resposta que varen rebre per part del Moviment, segons Casado, va ser que no les "consideraven part del col·lectiu feminista perquè és una entitat diversa i perquè no hi ha només dones, sinó que hi ha homes gais i persones no binàries". Per altra banda, Ben Amics retreu a l'associació feminista de l'illa que hagi considerat que "no eren prioritaris" els temes que proposaven i que els "deixaven de banda". "Fins i tot, en tractar temes de cures, s'han marcat les jerarquies i unes dinàmiques de poder fortes invisibilitzant i silenciant", denuncien en el comunicat que varen difondre a través de les xarxes socials.

Tatiana Casado manifesta que "Ben Amics respecta la lliure autodeterminació de la persona i que si algú diu que és una dona, ningú altre ha d'anar a mirar què té entre les cames", amb relació a la llei trans que es va posar en marxa fa tres anys i a la qual s'oposa una part del feminisme. "Quan ara se'ls demana per què no varen fer res quan se'n va presentar l'esborrany, diuen que no es varen adonar del perill", explica la presidenta de l'entitat LGTBI. Segons Casado, un dels arguments que fan servir en contra de la llei és que "permet que hi hagi homes que es facin passar per dones per violar-les en banys públics". "Això em sona al mateix argument de les denúncies falses i la llei de violència masclista. És un disbarat", lamenta.

Una llei que divideix el feminisme

L'esborrany de la llei trans es va filtrar a principi d'any i es va poder saber que aquesta ha de permetre un canvi de sexe al DNI només amb la sol·licitud i sense que calgui un informe mèdic de disfòria de gènere o passar per un tractament hormonal a partir dels 16 anys. D’aquest manera, es despatologitza la transsexualitat, una reivindicació històrica del col·lectiu. Però, des que el Ministeri d’Igualtat d’Irene Moreno va anunciar la iniciativa, detractores i defensores s’han tirat els plats pel cap , i l’autodeterminació de gènere és el principal cavall de batalla que enfronta els dos bàndols.

Tot gira entorn de la disjuntiva sobre què determina el gènere, si el sentiment personal o el sexe biològic. Per la Confluència Moviment Feminista, nascuda a l’octubre passat amb mig centenar d’associacions per frenar aquesta llei, no hi ha dubte que la condició d’home o dona és un fet biològic i defensa que incloure les dones trans debilitarà la lluita, “esborrarà” les dones i suposarà un “retrocés” en les polítiques d’igualtat. En l’argumentari sostenen que les dones són les discriminades, precisament, pel fet d’haver nascut dones, i temen que dones trans (nascudes homes) es beneficiïn de mesures pensades per esborrar la bretxa de gènere.

Pel col·lectiu trans i LGTBI, el gènere no és “ni una opció ni un caprici”, va assenyalar Katy Pallàs, presidenta de FLG-Associació de Famílies LGTBI, en declaracions a l'ARA . Per la seva banda, Judith Juanhuix, científica i dona trans, subratlla que senzillament són persones que no es reconeixen amb el gènere assignat per una societat que imposa una classificació binària. “La identitat del gènere ha de ser autodeterminada; si no, és sexisme”, afirma Juanhuix, que denuncia que les contràries a la llei condemnen les dones trans a viure en “la doble discriminació, per dones i per trans”. 

stats