El Barça, amenaçat per la millor versió de David Villa

Barcelona.David Villa va marxar del Barça, com aquell qui diu, per la porta del darrere i sense fer gaire xivarri. A més, va abandonar l'entitat culer per un preu que no feia justícia a la seva reputació i talent. Potser per això, el destí va fer que el conjunt blaugrana, amb el qual va guanyar set títols entre el 2010 i el 2013, fos la primera víctima de l'asturià com a matalasser, ja que va estrenar el seu compte golejador a l'anada de la Supercopa d'Espanya amb una gran volea des de fora de l'àrea que Valdés no va poder aturar.

Han passat 143 dies des de la seva última trobada amb els seus excompanys culers. 143 dies en els quals el Guaje s'ha convertit en una peça clau de l'imparable i indomable Atlètic de Madrid. L'asturià ha encaixat a la perfecció en el puzle de Cholo Simeone, que des del primer moment va mostrar plena confiança en el jugador que va heretar el dorsal de Radamel Falcao. Només així es pot entendre que Villa hagi jugat tots els partits de Lliga i més d'un 60% dels minuts totals que l'equip ha disputat en la suma de totes les competicions.

Potser els números no poden comparar-se amb els del colombià, ni tampoc amb els de Diego Costa, el seu insaciable company a la punta de l'atac matalasser, però és evident que als seus 32 anys, el davanter asturià torna a assemblar-se al jugador que es va consolidar com un dels millors nous del món amb el València i amb la selecció espanyola just abans de fitxar pel Barça. De fet, no només torna a veure porteria amb facilitat (ha marcat 10 gols en 23 partits), sinó que també ha potenciat la seva faceta d'assistent gràcies als quatre gols que ha regalat als seus companys. De fet, és el tercer màxim passador de l'equip per darrere només de Koke i Gabi.

El seu talent, intacte tot i la lesió

Així doncs, Villa ha enterrat definitivament la seva versió blaugrana, aquella figura grisa i descafeïnada que va perdre empenta quan va caure a la banda per conviure amb Messi i quan va passar a un segon o fins i tot a un tercer pla dins del planter blaugrana a causa de la fractura que es va produir a la tíbia durant la disputa del Mundial de Clubs del 2011, una lesió que el va deixar fora dels terrenys de joc durant vuit mesos i que el va privar de jugar l'Eurocopa.

Precisament aquella interminable lesió podia semblar l'inici de la decadència d'un dels millors golejadors de la història del futbol espanyol, però tot i haver vist devaluat el seu valor al mercat per rendiment i per edat, el jugador asturià ha demostrat amb els números que el seu instint golejador, la seva generositat, la seva qualitat i la seva capacitat de sacrifici segueixen intactes.

Ara, gairebé cinc mesos després de la seva sortida de Can Barça, Villa espera una nova oportunitat per tornar a reivindicar-se contra el seu exequip i contra una de les seves víctimes preferides, ja que ha marcat vuit gols al Barça en els 16 partits que ha jugat contra els culers.