Societat 22/06/2023

Balears, la vuitena comunitat amb la taxa més elevada d'eutanàsies el 2022

En el conjunt d'Espanya, 295 persones es van acollir a l'eutanàsia l'any passat, tot i que amb "una gran disparitat" d'implementació entre les comunitats autònomes, segons l'entitat Derecho a Morir Dignamente

ARA Balears
3 min
El 4% de les morts a Holanda són per eutanàsia.

PalmaSis eutanàsies es van practicar a les Balears el 2022, una xifra que situa la Comunitat Autònoma com la vuitena amb la taxa més elevada per cada 1.000 morts. D'aquesta manera, l'eutanàsia representa el 0,063% dels decessos de l'Arxipèlag de l'any passat, segons ha informat Europa Press.

Ara bé, en termes absoluts, les Illes van ser el quart territori de l'Estat on menys eutanàsies es van practicar, només per davant de la Rioja (amb quatre), Extremadura (tres) i Múrcia (dues) i amb la mateixa xifra que Cantàbria. En el conjunt d'Espanya, 295 persones es van acollir a l'eutanàsia el 2022, tot i que amb "una gran disparitat" d'implementació entre les comunitats autònomes, segons les xifres que ha presentat aquest dijous l'associació Derecho a Morir Dignamente (DMD).

Cal recordar que la Llei de l'eutanàsia va entrar en vigor a Espanya fa dos anys, el 25 de juny del 2021. Des d'aleshores, DMD ha recollit tota la informació possible per avaluar la posada en pràctica, identificar els errors i encerts i proposar camins de millora. Segons les dades de DMD; s'han fet 370 eutanàsies entre juny del 2021 i desembre del 2022, mentre que "probablement més de 1.000 persones la van sol·licitar", segons els seus càlculs.

"És una bona notícia i la constatació que era una norma necessària. És d'esperar que la xifra creixi en els propers anys, a mesura que aquest dret es consolidi entre la ciutadania i millori la resposta dels serveis sanitaris", han destacat els portaveus de DMD Fenando Marín i Fernando Sanz en una roda de premsa. 

Una excepció

Amb tot, el 2022 l'eutanàsia va suposar menys del 0,07% del total de morts anuals a Espanya. Aquest percentatge està "molt allunyat" del de països on el dret a la mort assistida està ben assentat, on representa entre l'1 i el 4% del total de defuncions, han assenyalat. "La implantació va lenta respecte d'altra països propers al nostre, que van legislar abans. Però allò important és que tenim el dret, nom importa tant la quantitat. Sempre serà una manera minoritària de morir. La mateixa Llei la defineix com una excepció", ha comentat Fernando Sanz. 

Segons el primer informe del Ministeri de Sanitat, publicat el febrer, però referit al període entre juny i desembre del 2021, 32 persones van morir mentre tramitaven la seva sol·licitud d'eutanàsia. Van morir, de mitjana, 31 dies després de començar el procés. Aquest mateix informe recull que va haver-hi 28 sol·licituds que mai van arribar a la Comissió de Garanties i Avaluacions de l'Eutanàsia (CGE). A més, es van denegar 25 sol·licituds i fins a set persones van interrompre la tramitació de la seva eutanàsia.

Implementació heterogènia

No obstant això, el percentatge a Espanya no és homogeni entre comunitats. Mentre que a Navarra, Catalunya, La Rioja o País Basc es va practicar més d'una eutanàsia per cada 1.000 morts (és a dir, van representar més de 0,1%), en altres territoris com ara Múrcia, Extremadura o Galícia la mort assistida va tenir una incidència deu vegades menor, de poc més del 0,01%.

En concret, de les 295 eutanàsies practicades a Espanya en 2022, 13 es van produir a Navarra (0,206% de les defuncions); 91 a Catalunya (0,128%); quatre a La Rioja (0,115%); 24 a País Basc (0,101%); sis a Cantàbria (0,085%); 38 a Madrid (0,076%); nou a Astúries (0,064%); sis a Balears (0,063%); deu a Canàries (0,053%); vuit a Aragó (0,052%); 26 en Comunitat Valenciana (0,051%); vuit a Castella-la Manxa (0,038%); 29 a Andalusia (0,036%); deu a Castella i Lleó (0,031%); tres a Extremadura (0,024%); vuit a Galícia (0,022%); i dos a Múrcia (0,015%).

Segons DMD, aquesta és "una disparitat molt acusada, difícil d'explicar només per diferències socioculturals". Per això, l'entitat sospita que aquesta realitat té a veure amb la manca d'accessibilitat i implementació. A través d'un estudi, han comprovat "grans desigualtats" entre comunitats autònomes i suggereix que algunes han fet "una millor feina d'implantació" de la Llei.

stats