Les Balears autoritzen 2.865 pous nous en tres anys i mig tot i la situació extrema dels aqüífers

PalmaEntre el 2023 i l'agost del 2026, la Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat 2.865 pous amb consum d'aigua associat, segons les dades facilitades pel Govern. No es tracta de simples "sol·licituds presentades o d'expedients en tramitació, sinó de captacions que han obtingut l'autorització administrativa" per poder extreure aigua, segons expliquen fonts de l'Executiu. El recompte no inclou els pous destinats a geotèrmia. D'aquesta manera, els aqüífers de les Balears continuen incorporant nous punts d'extracció en un moment en què la pressió sobre les reserves subterrànies és una de les principals preocupacions de la gestió de l'aigua a les Illes.

Mallorca concentra la major part de les noves captacions. En aquests tres anys i vuit mesos s'hi han autoritzat 2.485 pous, gairebé el 87% del total. A Eivissa se n'han concedit 335; a Menorca, 43, i a Formentera, només dos. Per anys, destaca el 2023, quan Recursos Hídrics va autoritzar 1.256 captacions: 1.105 a Mallorca, 135 a Eivissa, 14 a Menorca i 2 a Formentera. El 2024 la xifra va baixar fins a 526 pous, mentre que el 2025 va tornar a pujar fins als 601. Entre gener i agost del 2026 ja se n'han autoritzat 482: 399 a Mallorca, 72 a Eivissa i 11 a Menorca.

La xifra pot xocar si es compara amb l'estat de les reserves subterrànies de les Illes, però no implica que la Direcció General de Recursos Hídrics estigui concedint permisos al marge de la planificació hidrològica. L'Administració està obligada a autoritzar les captacions que compleixen els requisits de la normativa. El director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, ho explicava a l'ARA Balears el 2024, quan en només dotze mesos es varen autoritzat unes 1.200 perforacions noves: "No tenc altra alternativa que signar les autoritzacions que compleixen els requisits", va dir. Calafat admetia, al mateix temps, que la situació dels aqüífers no era la desitjable i plantejava la necessitat de reformar la normativa per protegir millor el recurs. En aquest sentit, només una modificació del Pla Hidrològic que va aprovar el Pacte permetria reduir la pressió sobre els aqüífers, que continuen acumulant peticions d'extracció tot i la sobreexplotació d'una part important de les masses d'aigua dolça.

Més de 50.000 pous

Les noves autoritzacions s'afegeixen a una xarxa enorme de captacions. Les Balears superaven els 50.000 pous legals el 2024, segons les dades de Recursos Hídrics publicades per aquest diari. Aleshores, l'aigua subterrània aportava aproximadament el 72% de tota l'aigua consumida a les Illes. És un recurs essencial per al funcionament de l'Arxipèlag i, al mateix temps, un recurs que en molts indrets s'extreu per damunt del nivell que permetria garantir-ne la recuperació. El Govern ha planificat dessaladores noves per intentar reduir-ne la pressió, si bé experts com Juan Calvo, (Aliança per l'Aigua) han explicat que s'ha de controlar la pressió humana i que fer servir la dessalació com a coartada per créixer urbanísticament no és el més desitjable.

Segons les dades oficials analitzades per l'ARA Balears, les principals masses d'aigua subterrània de les Illes superaven el 80% d'explotació el juny del 2025, justament el percentatge que la planificació hidrològica estableix com a referència per preservar el recurs. En més de la meitat dels aqüífers analitzats l'extracció superava fins i tot el 100% de la capacitat d'explotació: s'hi treia més aigua de la que el sistema podia assumir de manera sostenible.

Hi havia casos significatius, que actualment es mantenen en una situació similar: El Port d'Andratx arribava al 128% d'explotació; Ciutadella i Maó se situaven en el 105% i el 106%, respectivament, i a Eivissa masses com Porroig i Cala Tarida superaven el 115%. La conseqüència d'una extracció continuada per damunt de la capacitat de recuperació no és només la disminució de les reserves. En els aqüífers costaners, la baixada del nivell de l'aigua dolça facilita l'entrada d'aigua marina i la salinització progressiva del recurs.

Les masses vermelles

Per això no tots els aqüífers tenen el mateix règim d'autorització. La normativa diferencia les masses que es troben en bon estat de les que presenten problemes (quantitatius o qualitatius), conegudes habitualment com a masses vermelles. En aquestes darreres, la possibilitat d'autoritzar noves captacions està molt més restringida.

Quan l'aigua és de mala qualitat o la massa està en mal estat, no es pot concedir amb caràcter general una nova captació per a qualsevol ús particular. Una de les excepcions més rellevants és l'activitat agrària professional, que té un tractament específic dins la planificació hidrològica. Algunes autoritzacions han estat més que qüestionades per diferents entitats, ja que es considera que hi ha projectes urbanístics en sòl rústic disfressats de pagesos professionals per aconseguir l'accés a l'aigua.

La situació ha generat tensions especialment a Menorca, on la disponibilitat d'aigua subterrània s'ha convertit en un dels grans condicionants del creixement residencial i de determinades activitats econòmiques. Les informacions publicades recentment per l'ARA Balears han posat damunt la taula les dificultats per compatibilitzar la protecció dels aqüífers amb les demandes de nous aprofitaments i la importància que pot arribar a tenir acreditar un ús agrari quan es tracta d'obtenir aigua en una massa sotmesa a restriccions.

El Pla Hidrològic va rebaixar al 80% l'assignació dels recursos disponibles precisament amb l'objectiu que l'explotació no comprometés la recuperació de les masses subterrànies, però mentre provingui mitjançant una activitat agrària professional, Recursos Hídrics l'ha d'autoritzar. Ara mateix la Direcció General de Recursos Hídrics ha posat a disposició dels ciutadans tota la documentació prèvia del nou Pla Hidrològic, una "ocasió" per protegir els aqüífers i canviar criteris, han afirmat diferents veus, com l'especialista i professor de la UIB Cels García.