SALUT

L’aspecte físic, una seqüela tabú del tractament de càncer

“Els pacients canvien i senten que la seva essència ja no existeix”, explica una psicooncòloga

“L’estètica no és secundària. Em sentia malament sense cabells, amb la cara pàl·lida, hematomes... No tenia ganes que em veiessin”. És el testimoni d’Antònia Artigues. L’any 2015 li diagnosticaren un mialoma múltiple, cosa sobre la qual ha volgut parlar la vigília del Dia mundial contra el càncer, el 4 de febrer. “El cap no té temps de processar-ho”. L’any següent del diagnòstic el va viure entre proves per fer un trasplantament amb cèl·lules mare, aïllaments a l’hospital, analítiques i quimioteràpia. Un any d’impacte físic i emocional “brutal”.

El primer que li va dir la seva psicòloga de Son Llàtzer en veure-la fou: “Ara estàs en una tempesta enmig de la mar, però tot això es calmarà i tornaràs a veure l’horitzó”.

Artigues assegura que amb aquella primera visita va notar un canvi; “gràcies a ella, als metges i a la meva família ho puc contar”. L’ajuda dels especialistes no només li va fer més bo de dur el camí, també li donaren les eines per recuperar l’autoestima. En el seu cas no va perdre els cabells, la seva filla els hi va rapar a casa abans de l’operació. “La meva psicòloga sempre em deia que cuidàs aquesta part, que miràs la roba, que no em deixàs, llavors jo ja estava acostumada a caminar arrufada”, explica.

El cas d’Antònia Artigues no és excepcional. Generalment el malalt de càncer passa per un desgastament físic molt gran i, davant una malaltia tan greu, la bellesa pot arribar a convertir-se en un tabú. “Com que han canviat físicament senten que l’essència ja no existeix”, explica la psicooncòloga que treballa a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a Palma, Arantxa Isidro.

Ella és una de les responsables de les diferents teràpies de grup que l’associació organitza sobre gestió emocional, relaxació davant l’ansietat, sexualitat i autoestima. Aquest darrer tracta que els pacients detectin les seves virtuts i els seus defectes, “ja que l’autoestima ha d’estar equilibrada”. Més enllà de la imatge corporal, “volem recuperar el valor personal”.

La tasca de l’AECC és multidisciplinària i també fa tallers, campanyes de prevenció i captació, hi ha una treballadora social, es preveu un servei de fisioteràpia... i per als pacients amb més dificultats econòmiques també hi ha un servei de préstec gratuït de perruques, mocadors, gorres, banyadors, sostenidors i fins i tot material ortopèdic. Sembla secundari, però “quan més t’arregles, millor et veus i puja l’autoestima”, afegeix Isidro. “No han de perdre les ganes d’arreglar-se”.

El material són donacions de gent que ja no l’utilitza. En el cas de les perruques recullen fins i tot donacions de cabells. “Han de tenir 25 centímetres de llarg i han d’estar guardats en paper d’alumini”, adverteix la treballadora social, Yanina Paglioni. Aquests cabells es traslladen a una empresa de Madrid que confecciona perruques. “Ara el càncer és més visible i parlar-ne és més natural. Quan es diu càncer la gent es preocupa pel seu aspecte físic; abans, a més a més, era innominable”, explica Paglioni.

Hi ha dues perruqueries a Palma que col·laboren activament amb l’Associació Contra el Càncer. Una és Noel, al carrer de Joan Miró, i l’altra, el Centro Capilar Mallorca Martín Estilistas, al carrer d’Aragó.

“Tallam els cabells gratuïtament als pacients de càncer i també a les persones que el volen donar”, explica Rosa Martín, administrativa de Martín Estilistas. A més, assessoren els malalts perquè prenguin la decisió de com es volen veure. Pel que fa als cabells, tenen perruques i també fan pròtesis a mida. “Prenem la mida del pacient i se’n fa un motlle del cap”, comenta Martín.

La pròtesi durarà tot el tractament i resisteix tot tipus de pentinats. Es fixa sobre la pell del cap i asseguren que es pot fer una vida normal. Ara bé, un pic a la setmana, requereix la revisió i rentada al centre estètic. “Si el pacient no ho vol, no té per què veure’s sense cabells en tot el procés”, afegeix.

Els preus de les perruques de fibra parteixen dels 200 euros, una perruca de cabells naturals pot costar-ne un mínim de 1.200 i les pròtesis tenen un preu similar. “Depèn de la mida dels cabells”, explica.

Conscients que són uns preus alts per a moltes butxaques i que no tothom se’ls pot permetre, l’Associació d’Ajuda als Malalts de Càncer i a les seves famílies, que treballa a la comarca del Llevant, també ofereix un servei de préstec de perruques i pròtesis a l’Hospital de Manacor.

Tenir càncer sense doblers

La situació socioeconòmica i laboral del malalt de càncer és el que més preocupa a qui li acaben de diagnosticar la malaltia, sobretot en els casos de gent aturada, autònoms i assalariats amb sous baixos.

Segons l’AECC, a l’Estat hi ha unes 26.000 persones amb càncer i en risc d’exclusió social. La campanya d’enguany per al Dia contra el càncer (4 de febrer) s’enfocarà precisament a demanar un canvi legislatiu a fi d’unificar els criteris aplicats per valorar una discapacitat i que es redueixin els terminis de valoració. “Tenim lleis que han quedat molt obsoletes”, explica la treballadora social de l’AECC a Mallorca.

L’any 2018 es varen detectar 5.670 nous casos de càncer a les Illes Balears, 3.285 dels quals eren homes i 2.385 eren dones.

A cada una de les persones que han rebut un diagnòstic com el seu, Antònia Artigues els recorda que “fa quatre anys m’havia de morir i des de llavors he gaudit de coses meravelloses”.

Per a aquesta pacient de càncer la malaltia ha suposat una nova manera d’afrontar la vida, al principi, “vivint el dia a dia, intentant gaudir els petits moments durant la teràpia, tan corrents que habitualment no els valores”, diu. Ara un dels seus petits plaers és sortir a caminar cada dia una hora. “M’atur davant la mar, tanc els ulls, not la calentor del sol i sent el renou de les ones”.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF