David Bueno: “Les arts poden millorar l’aprenentatge de les matemàtiques”

Aquest biòleg i divulgador, col·laborador de l’ARA, defensa que van ser les arts les que ens van fer humans i que sense elles només seríem simples Homo sapiens. Ben pot ser així, tenint en compte que prolífics que hem estat component simfonies i inventant tota mena de gèneres musicals; captant el món que ens envolta amb colors en teles; explicant mil històries dalt d’un escenari; dansant coreografies emotives i complexes. És per això que aquest savi, capaç de posar-se a la butxaca un auditori ple a vessar d’adolescents i fer que l’escoltin amb interès, assegura que les arts, totes, són la nostra nau per submergir-nos en un viatge al fons de nosaltres mateixos, i per reinterpretar i comprendre el món que ens envolta.

Ha publicat prop de 30 llibres i amb L’art de ser humans (Destino, 2025), David Bueno (Barcelona, 1965) ha guanyat un dels reconeixements literaris més prestigiosos a casa nostra: el premi Josep Pla 2025. És la primera vegada que un assaig científic rep un guardó que fins ara només s’havia concedit a novel·les i dietaris. Però això no sorprèn aquest científic, fundador de la càtedra de neuroeducació de la Universitat de Barcelona, i que durant anys havia estat professor de l’antiga EGB i BUP. Ell defensa que la ciència i les humanitats són dues formes d’art, que han d’anar de bracet, ja que el cervell activa exactament les mateixes àrees quan fem ciència, filosofia o qualsevol altra disciplina artística.

Com actuen les arts en el cervell?

— Hi ha tres factors que són comuns en totes elles: el primer, que poden ser creatives. El segon, que requereixen capacitat d’abstracció, de poder mirar més enllà del que és evident. I, finalment, flexibilitat, capacitat d’adaptar-nos. Les arts són una forma de comunicació, d’incidir en els altres i també de socialitzar. Ens permeten potenciar el pensament.

I, tanmateix, ocupen menys del 10% del currículum escolar avui dia.

— Hi ha molts docents, especialment en l'educació infantil i primària, que han canviat el xip i veuen la importància de treballar també a través de les arts. I, de fet, des de la càtedra de neuroeducació UB-EDU1ST assessorem els centres educatius en aquest sentit per incloure-les i potenciar-les al currículum escolar. El problema és que xoquen moltes vegades amb la inèrcia del mateix sistema educatiu i també de les famílies. I quan surt l'informe PISA dient que no anem gaire bé en matemàtiques o en comprensió lectora, automàticament la reacció és posar més hores de matemàtiques, de lectura, en comptes de pensar com podríem fer millor les matemàtiques o com podríem treballar més la capacitat de reflexionar sobre el que estem llegint.

Vostè defensa que una bona manera seria a través de les arts.

— Totalment, perquè quan, per exemple, estem veient una pintura abstracta, el cervell, instintivament, busca entendre què hi ha a darrere, el mateix que passa quan llegim un text que no entenem. Per tant, a través de la pintura també pots treballar la comprensió lectora. I reforçar les capacitats que necessites per entendre millor com resoldre un problema de matemàtiques. Però el sistema educatiu que tenim no ho posa fàcil i la tendència vigent és que, quan alguna cosa sembla que no va gaire bé, traiem allò que sembla inútil, la qual cosa és una visió molt utilitarista: hem de fer bons professionals que sàpiguen sumar, restar i fer equacions diferencials, i tot el que no sigui això, sobra.

De fet, fa poc es va voler eliminar filosofia com a matèria obligatòria a batxillerat.

— Un crim educatiu! Perquè la filosofia ens ensenya a pensar; és el fonament del nostre pensament. La ciència ens permet conèixer el món, la filosofia humanitzar-lo, i les arts, comprendre’l.

Afirma que segurament el que ens fa humans són les arts. Sense elles, diu, seríem Homo sapiens, però no humans.

— S’acostuma a dir que som l’única espècie creativa i ho som, realment. També solem vincular això a la intel·ligència, però quan defineixes aquesta qualitat veus que hi ha molts animals que tenen diferents graus d’intel·ligència. En canvi, som els únics que fem art.

Però els elefants també pinten.

— No està clar que hi hagi una consciència darrere del que estan fent. No sembla que els interpel·li de cap manera. La gràcia del nostre art és que ens interpel·la; nosaltres representem el nostre interior i filtrem l’exterior a través del nostre pensament.

Argumenta que totes les arts, a excepció de l’escriptura, es gesten alhora fa uns 60.000 anys.

— Fa uns 15 anys es va estudiar el coll dels homínids, la forma que té en relació amb la boca, perquè l’angle que forma permet que la llengua es mogui més o menys ràpid, i, per tant, fa que vocalitzem millor o pitjor. El nostre coll ens permet vocalitzar perfectament bé des de fa uns 80.000 anys. Abans no era així. L’Homo sapiens arcaic, com els neandertals, tenien un altre angle, més obtús. Els neandertals podien encadenar sons, però tenien un llenguatge molt més musical, perquè no podien separar les vocals unes de les altres.

Cantaven rap, diu al llibre.

— [Riu] Segurament perquè sonaria com un seguit de sons encadenats. Després, el cervell es va especialitzar i, quan el coll va canviar, va separar la música del llenguatge. Vam començar a fer servir el llenguatge per un seguit de funcions i la música, per unes altres, i en molts casos estaven sobreposades. Per això la música forma part de totes les cultures. S’ha trobat una flauta d’os a Alemanya de fa 40.000 anys! I això implica que molt abans ja hi havia altres instruments que probablement s’han perdut, perquè eren fets de fusta o de pell, com ara tam-tams. També d’art rupestre hi ha mostres que tenen 60.000 anys i que ensenyen persones ballant, cosa que suggereix que les arts escèniques ja hi estaven presents. Els primers enterraments amb contingut simbòlic, que és l’origen de les cosmovisions –i que al seu torn és l’origen de la filosofia–, també comencen en aquella època. Per tant, les modificacions físiques juntament amb el desenvolupament cognitiu van fer possible estructurar un llenguatge complex i l’aparició de les diferents expressions artístiques.

Vam desenvolupar un cervell que ens permetia el pensament abstracte i simbòlic.

— És la idea que articula tot el llibre. Dintre del cervell està tot lligat, per tant, cal treballar-ho tot, especialment en educació, perquè potenciant una cosa estàs potenciant les altres. Està clar que el coll va canviar fa uns 80.000 anys per un seguit de mutacions genètiques, per simple atzar. Com era el cervell en aquell moment no ho podem saber, perquè no fossilitza, però sí que sabem que, junt amb això, apareixen les primeres mostres d'art simbòlic. Totes dues coses comencen juntes, perquè ja teníem un cervell capaç de generar simbolismes, de ser creatius. I això ho notem també amb les eines.

En quin sentit?

— Fins a l’Homo sapiens modern, les eines que hem trobat dels humans són molt homogènies a tot el món i molt semblants a les que ja feien els neandertals. Amb l’arribada del sapiens modern sorprèn l’enorme diversitat d’eines, d’arpons, d’agulles de cosir. Tenen un cervell molt més flexible capaç de pensar en alternatives diferents davant una mateixa situació.

L’escriptura és l’art més recent.

— El primer alfabet té 5.000 anys i, a diferència de totes les altres arts, que sorgeixen d'estructures del cervell que tenim des de fa dotzenes o centenars de milers d'anys, per a l’escriptura necessitem reconnectar i reciclar zones. Per això requereix un esforç. A un infant li dones una maraca i començarà a fer ritmes. En canvi, si li dones un llapis no es posarà a escriure lletres. Fins i tot les matemàtiques són més instintives; els nens petits poden comptar, comparar els seus dits amb els objectes que hi ha en una taula. Ara bé, l’escriptura és un exercici molt potent per al cervell, que l’obliga a establir noves connexions. Les persones analfabetes tenen una visió del món més restringida; els és molt més difícil adaptar-se a altres contextos perquè els falta la connectivitat del cervell que hem adquirit els que sí sabem llegir.

Defenses que aquesta connectivitat i flexibilitat que aporten les arts poden estimular altres aprenentatges.

— En l’àmbit educatiu, si treballem a través de les arts, potenciem la flexibilitat. No és només que dibuixo, sinó que dibuixo, penso sobre per què he dibuixat allò i en parlo amb els companys, lògicament sempre amb els docents com a pal de paller, que ho han d'organitzar. Al llibre proposo algun exercici, com ara escoltar una melodia i després dibuixar-la. El cervell ho pot fer perquè justament això requereix abstracció, ser creatiu, i potser per il·lustrar la mateixa melodia, jo faig servir uns colors i faig un dibuix abstracte; i a tu t'ha recordat un bosc i ho fas amb uns altres colors. I després, quan ho compartim, és quan no només veig per què ho he fet d'aquella manera –per tant, racionalitzo la meva flexibilitat–, sinó que l'incremento perquè veig la flexibilitat dels altres.

Però això de pintar una melodia és molt sinestèsic!

— Som tots una mica sinestèsics. Ens hem entestat a parcel·lar molt els sentits i diem això és la vista, això l’oïda, això el tacte, però hi ha sentits que no estan tan parcel·lats. Per exemple, l’olfacte; tenim receptors químics per tota la pell del nostre cos. El que passa és que el cervell ho interpreta com a tacte, però no ho és, perquè el tacte és pressió, no és químic. Pintar una melodia ens activa l’escorça prefrontal, que genera capacitat de reflexionar, de planificar, de regular les nostres emocions; també el sistema límbic, que és la part més automatitzada del cervell, i que inclou l’amígdala, responsable de les emocions, perquè l'art desperta emocions. Per descomptat, s’activa l'estriat, encarregat de les recompenses. I, per últim, l’hipocamp, que gestiona la memòria, perquè és important tenir aprenentatges previs; si no, no podem construir res. Sense contingut no es pot ser creatiu ni flexible.

Aquest és un tema polèmic avui dia en educació.

— Hi ha d’haver contingut, sens dubte. Tot i que, en ple segle XXI, no entraré en el debat de quins han de ser aquests continguts. Podria parlar de la biologia a l'educació secundària, en què he estat molts anys implicat i, per tant, tinc unes quantes idees que potser no són encertades, com ara que el currículum és tan extens que no permet gaudir-lo. A parer meu, haurien de ser uns punts més elementals per després treballar-los a cada centre, segons el docent, perquè no és el mateix un centre que està en un poble al mig del camp que una gran ciutat on molts alumnes no veuen mai el verd. És el docent qui ha de readaptar els continguts, els punts bàsics, que han de ser més o menys comuns. Ara bé, no entro a dir quins continguts calen en matemàtiques. Els infants han de saber les taules de multiplicar de l’1 al 10? Perquè hi ha països que se les saben de l’1 al 12. Qui defineix si és fins al 10 o fins al 12? Aquí no hi entro. Ara bé, sí que penso que els infants han de saber la mecànica.

La música, dius, és l'art que desperta més emocions. En persones que pateixen Alzheimer aconsegueix reconnectar-les amb algun moment de la seva vida. Ara bé... heavy metal per recuperar-se millor d’un ictus?

— [Riu] A mi m’agrada! El que més escolto és heavy metal i rock’n’roll. La música activa sempre l’amígdala, que és el centre del cervell que genera les emocions. És cert que es va dur a terme un treball científic per veure quin tipus de música ajudava més a reconnectar el cervell després d'un ictus. Van provar diferents tipus de música i van concloure que el heavy era la que anava millor. L’explicació és hipotètica, eh? Segurament, com que són ritmes molt durs i repetitius, permeten anar activant les neurones i això les estimula més a connectar que no pas una melodia suau que podria activar potser més l'estriat, que et fa sentir més a gust però no implica tan intensament la resta de cervell.