Societat 16/05/2020

L’arribada de la República a Palma

En un ambient nacional eufòric, Palma va ser la segona ciutat de l’estat espanyol, després de Barcelona, on es va proclamar

Revisat Per Alexandre Font Jaume
2 min

La caiguda de Primo de Rivera va ser també un altre episodi tràgic de la història d’Espanya, ja que el dictador va acabar forçat a exiliar-se a París, on va morir al cap de sis setmanes, diuen que de la diabetis i la tristesa. Després s’obrí un període de transició del 1930 a l’abril del 1931, sota la dictadura d’un altre general africanista, Dámaso Berenguer. Malgrat que havia estat condemnat per negligència en el desastre d’Annual, ara era cap de la casa reial.

En aquest breu període es va forjar el ‘pacte de San Sebastián’ entre les forces polítiques antimonàrquiques i progressistes, per enterrar la monarquia i establir la Segona República. Una solució a la crisi política del moment, però que també s’ha d’entendre com una sortida democràtica a la crisi de l’estat liberal i paternalista que durant cinquanta-set anys havia estat liderat pel bipartidisme i la monarquia. Solució també al bipartidisme tan criticat, però també porta oberta a la complexitat política i al caos de la multiplicitat d’actors polítics que cerquen el seu rèdit i el seu espai de poder.

En un ambient nacional eufòric, Palma va ser la segona ciutat de l’estat espanyol, després de Barcelona, on es va proclamar la República. Això no obstant, recordem que a les eleccions del 12 d’abril del 1931 varen guanyar a Palma els partits monàrquics: els partits liberals, conservadors i reformistes obtingueren, en total, 19.936 vots; regionalistes, republicans i socialistes n’obtingueren, en canvi, 18.591 vots. Aquesta situació es va produir també a altres capitals de província com Lugo, Girona, Àvila, Burgos, Pamplona, Sòria i Vitòria.

El 14 d’abril es va proclamar la República perquè a les ciutats grans el vot republicà va ser clarament superior al monàrquic. El rei reconeixia la derrota amb aquestes paraules: “Les eleccions celebrades diumenge em revelen clarament que no tenc avui l’amor del meu poble” (Hemeroteca diari ‘ABC’, Madrid, 17 d’abril de 1931). La proclamació de la República a Palma es va fer des del balcó de l’Ajuntament, amb discursos de diferents polítics, entre ells els d’Alexandre Jaume, Francesc Villalonga i Ignasi Ferretjans. Jaume va fer el primer ban del nou Ajuntament, per explicar que ocupava el càrrec de batle accidental per malaltia de Llorenç Bisbal.

Podem dir que, en general, va ser una jornada pacífica, ja que la dreta acceptava el destí que li tocava jugar. Però des d’un bon principi el temps polític s’accelerà i Palma va entrar en un intens dinamisme que ja no s’aturaria fins ben entrada la Guerra Civil. La preocupació màxima d’Alexandre Jaume, compartida pels altres dirigents republicans i molt clara al ban que publicà, fou mantenir l’ordre i garantir el respecte a persones i béns, per tal de donar una imatge de maduresa política del nou règim.

stats