L'aporofòbia: un delicte d'odi en auge no tipificat en el Codi Penal

Charo Alises, advocada experta en delictes d'odi, ha alertat de l'augment d'aquests casos en unes jornades que han tingut lloc al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears

L'aporofòbia és un tipus de delicte d'odi que discrimina les persones pobres i fa referència a la por i al rebuig cap a les persones que viuen al carrer, en barris marginals o que es troben desemparades i sense recursos. Tot i ser un dels delictes d'odi que més creixen a l'estat espanyol, el Codi Penal no el recull i no el considera un agreujant. A més, segons la fundació RAIS, entitat que lluita contra l'exclusió social, un 47% de les persones sense sostre ha sofert delictes d'odi, tot i que un 87% d'aquestes agressions no s'arriben a denunciar mai.

Ho ha explicat aquest dimecres la presidenta de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Màlaga i experta en delictes d'odi, Charo Alises. Alises ha participat en unes jornades que han tingut lloc al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, a Palma, en el marc del programa Aula de Drets Humans que impulsa la Fundació Advocacia Espanyola.

Segons Alises, el problema de l'aporofòbia és que molt sovint afecta persones amb problemes d'addiccions o que pateixen malalties mentals, fet que les dificulta inserir-se en la societat i accedir a un lloc de feina. D'altra banda, i a diferència d'altres col·lectius com els religiosos o els de defensa dels drets LGTBI, no disposen d'associacions que vetlin pels seus interessos. Això les converteix en persones desprotegides davant la llei i que viuen excloses de la societat.

Així i tot, el Ministeri d'Interior recull dades en els seus informes anuals sobre l'evolució dels incidents relacionats amb aquests tipus de delictes. Alises ha explicat que actualment existeixen dues proposicions per combatre els delictes d'aporofòbia i per instar el Govern que es reconegui com un agreujant.

L'origen del concepte

El concepte d'aporofòbia va ser introduït l'any 1995 per la catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València Adela Cortina. Segons Cortina, el terme fa referència a un tipus de "rebuig, aversió i por que té com a destinataris els pobres".

S'entén que la xenofòbia no és causada tant per l'origen del subjecte sinó perquè aquest no disposa de recursos econòmics. I és que el rebuig no es produeix sobre els migrants amb alts recursos econòmics o inversors, sinó sobre persones sense recursos o refugiades.

Hi ha exemples que evidencien la desprotecció legal que pateixen les persones sense sostre, com el de l'assassinat de María Rosario Endrinal, el desembre del 2005. Endrinal va morir cremada a l'interior d'un caixer automàtic de Barcelona, després de ser ruixada per tres menors d'edat amb un líquid inflamable. Dos d'ells varen ser condemnats per un delicte d'assassinat amb traïdoria a 17 anys de presó. Però en cap cas es va tenir en compte la qüestió de la discriminació per tractar-se d'una persona sense sostre.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF