Els amors d'estiu: s'acaben o perduren?

Les vacances són el moment més propici per viure històries d’amor intenses

31 d’agost. Per a molts, el final de les vacances. S'acaba el parèntesi en què gairebé tot s’hi val, el temps relaxat amb hores infinites, el marc ideal perquè passin grans coses. Durant les vacances desconnectem i trenquem amb la rutina, la versió del nostre jo es renova. Possiblement per això, quan torna la realitat, el que funciona amb les dinàmiques estiuenques, que són més desacomplexades, s’acaba.

L’estiu és l’època de l’any que associem a la lleugeresa: “Canviem d’ambient, tot sembla menys compromès, es propicien trobades amb gent que no coneixes o que no veus habitualment”, explica Maria Jesús Izquierdo, professora de sociologia de la UAB. Aquest marc és favorable als amors d’estiu, generalment intensos i de curta durada. La Judith (37) i el José Antonio (42) –ella li diu Pichi perquè és de Madrid– es coneixen una nit de festa, ara fa 6 anys, estant de vacances a l’Algarve (Portugal). Ella va amb una amiga i ell amb amics. “Va ser molt maco, ell tenia la seva furgoneta i ens duia d’una banda a l'altra. El mateix estiu ens va convidar a les festes de la Paloma i després es va apuntar al viatge que jo feia pel País Basc”, explica la Judith. El que comença com una amistat va una mica més enllà i són parella fins ben entrada la primavera, quan ho deixen per ser només amics. “Amb la distància era complicat, no va quallar. Era sí o no, i no ho vam veure clar. Però des d’aquell estiu sempre hem anat junts de vacances”, explica el Pichi, i ella afegeix: “Estic contenta d’haver-lo conegut, m’ha ensenyat a veure la vida d’una altra manera i a gaudir de la muntanya. Tenim una amistat molt xula”. La Judith, que abans de conèixer el Pichi havia tingut algun embolic d’estiu, reconeix que mai havia pensat que un amor d’estiu hagués de ser per a tota la vida, “perquè ets fora, coneixes gent d’altres llocs i tot és més complicat per consolidar aquella possible relació”. Encara que aquestes històries d’amor no perdurin en el temps, es viuen amb intensitat, s’estableix un vincle fort amb l’altra persona, perquè tenim una agenda més relaxada, menys obligacions i l’altre està molt present en el nostre dia a dia. Quan torna la rutina hem de diversificar la nostra atenció, per això molts amors d’estiu no van més enllà.

Per als adults les relacions estiuenques solen quedar en una bona experiència d’oci, divertida però que possiblement no té més rellevància. En canvi, per als adolescents, la vivència amorosa suposa un salt a la maduresa, l’inici de l’etapa de desenvolupament afectiu o sexual-afectiu: “A més de ser filla, amiga o germana, aprens un nou rol, el de parella. Són noves experiències necessàries per adquirir maduresa emocional”, argumenta la psicoterapeuta Almudena Urbano. Comenta que de vegades les primeres experiències poden ser traumàtiques o absorbents i els joves no saben gestionar-ho, i poden ser un moment delicat que marqui la seva vida afectiva. Per això, la psicòloga recorda la importància d'oferir educació sexual i afectiva als fills amb perspectiva de gènere, i donar-los un espai perquè parlin i expressin emocions sense sentir-se avergonyits. Urbano considera que és més fàcil que un cop acabada la relació es pugui continuar amb una amistat quan es té certa edat que si es tracta d’algú amb poca experiència o molt jove: “Per als adolescents és una cosa nova que viuen amb molta intensitat, i a més tenen pocs recursos per reconduir la relació. A mesura que vas vivint amors d’estiu es queden això, i no fa tant de mal”.

Realitat i ficció

Tradicionalment el cinema i la música creen un imaginari col·lectiu en què els amors d’estiu són molt presents. “Sovint els associem a la gent jove, és llavors quan t’has de divertir i passar-ho bé. L’estiu és un espai de lleure on tenen cabuda històries increïbles, històries que normalment no tenen continuïtat. Es tracta de viure i aprofitar el moment, és un amor intens però breu”, explica Quim Puig, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. El cinema, les sèries o la publicitat poden crear una dissociació entre realitat i ficció, és possible que ens frustrem quan la realitat colorista que veiem no encaixa amb la nostra realitat. “Però el més curiós és que s’idealitzi un amor efímer. L’amor d’estiu és estacional, la fi de les vacances liquida l’idil·li estiuenc”, diu Pep Prieto, crític de cinema i sèries. “Té un punt tràgic si penses que allò tan meravellós s’acabarà”. En general el cinema no et ven que aquell amor es perpetuarà.

Per contra, aquesta és una època idònia per al descobriment. Les relacions d’estiu són històries d’aprenentatge, gràcies a aquests amors creixes i aprens a valorar el que vindrà més endavant. En pel·lícules clàssiques com 'Vacances a Roma' o 'Blue Hawaii', on l’amor d’estiu és el protagonista, l’estiu apareix com un espai de representació infinit i els personatges són lliures. Després arriben uns protagonistes més conservadors. "A 'Grease' el Danny i la Sandy volen perpetuar la seva història, retrobar-se després de l’estiu, i a 'Cocktail' el noi torna, pren consciència i vol assumir la responsabilitat d’haver deixat embarassada la noia”, argumenta Prieto, que afegeix: “Ja no trobem pel·lícules com 'Conte d’estiu' d’Éric Rohmer, on un noi coneix una noia, s’enamora i és incapaç de retenir-la. Es parla de la incapacitat de conservar aquesta mena de màgia perquè la realitat s’acaba imposant. Els veritables clàssics són històries que tenen a veure amb la superació de l’estiu”.

Superant les limitacions

La Rosa i el Félix recorden perfectament el seu primer amor d’estiu. “No, no era un amor d’estiu. Era a l’estiu però era un amor seriós, el temps ho havia de dir però era verdader. Jo estava boig per ella, m’agradava molt”, afirma contundent el Félix. L’abril de 1968 la Rosa arriba des de Sevilla a fer la temporada d’estiu a l’Hotel Monterrey de Lloret de Mar. Ella treballa a la bugaderia i ell, que habitualment viu a Madrid, també s’hi està sis mesos fent de cuiner al mateix hotel. Ella té 21 anys i ell 26. Es coneixen de vista, encara que no parlen mai fins a la revetlla de Sant Joan, quan ell s’atreveix a demanar-li per sortir. “Vam anar a Blanes. Em va semblar un bon noi i, tot i que no tenia la gràcia dels nois andalusos, m’agradava”, explica la Rosa. Cada nit el Félix la va a buscar i li duu un entrepà que es mengen junts als jardins del Monterrey. També van de passeig. Tot plegat dura fins que s'acaba l’estiu. Llavors ella torna a casa i ell se’n va a Sitges per seguir treballant. “Ens escrivíem cartes. Era un enamorament sobtat, encara que no sabia què passaria, la veritat. Però l’any següent es va plantar a Sevilla amb el seu Sis-cents per parlar amb el meu pare i poder ser nòvios formals. Vam anar junts a Madrid i d’allà cap a Lloret de Mar per fer la temporada altre cop”, diu ella. 50 estius més tard segueixen junts, tenen 3 filles i 6 nets. Possiblement el fet que l’inici de la relació sigui a finals dels 60 fa que superin l’inconvenient de no veure’s durant gairebé un any: “Mai ha sigut fàcil mantenir una relació a distància, però el context generacional els ajuda a superar la necessitat que la persona de la qual estàs enamorat sigui a prop i no hi sigui”, argumenta la psicòloga Almudena Urbano. Encara que actualment la tecnologia i les xarxes socials ens permeten estar connectats i sentir-nos més a prop encara que siguem lluny, aquesta experta dubta si el 2018 una parella estaria disposada a mantenir una relació a distància, tenint en compte que actualment es viu molt més la llibertat sexual i afectiva i ens relacionem amb molta més gent.

Amors renovats

Però què passa amb els amors d’estiu en la ficció actual? L’espectador no compra una relació estiuenca idíl·lica, hi ha hagut una pèrdua de la innocència. A més, al segle passat es repetia un cànon típic, hi havia una dependència emocional de les dones respecte als homes, però ara es posen al mateix nivell les emocions d’uns i altres: “Hi ha un empoderament femení, afortunadament s’han superat aquelles relacions tan convencionals i patriarcals. El relat més contemporani de la comèdia romàntica actual accepta les dificultats d’una relació”. Per a Prieto, la versió moderna de la idealització de la ficció són les xarxes socials: “La millor manera que ha trobat la gent d'emular els herois de la pantalla és posar-se una màscara a les xarxes socials”.

Històries d’amor de ficció 

PEL·LÍCULES:

'Estiu del 42', de Robert Mulligan (1971). Història d’amor que passa a l’estiu i no va més enllà d'un adolescent que s’enamora d’una noia bastant més gran que ell.
'Grease', de Randal Kleiser (1978). El Danny i la Sandy tenen un idil·li d’estiu que creuen que quedarà en no-res fins que tornen a l’escola i es retroben.
'El diari de Noah', de Nick Cassavetes (2004). Adaptació del 'bestseller' de Nicholas Sparks, on l’amor pot superar tota mena d’impediments.

CANÇONS:

'El final del verano', del Dúo Dinámico (1963). Després de l’estiu el protagonista assegura que mai oblidarà aquell amor i es pregunta si alguna vegada es retrobaran.
'Summer kisses, winter tears', d’Elvis Presley (1965). Històries d’amor que no tenen continuïtat i que Elvis recorda entre llàgrimes durant les nits desolades de l’hivern.
'Summer of 69', de Bryan Adams (1984). Influenciada per la pel·lícula 'Estiu del 42', reflexiona sobre l’adolescència i el primer amor.

PUBLICITAT:

Les campanyes d’estiu d’Estrella Damm, amb l’etiqueta #Mediterràniament, mostren vacances idíl·liques on hi ha presents l’entorn mediterrani, la cervesa, els amics, la diversió i els amors d’estiu.

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF