L’amenaça d’un altre confinament fa créixer la demanda immobiliària a Menorca

Les bones dades sanitàries i l’entorn natural accentuen l’interès dels externs per comprar-hi un habitatge

La crisi sanitària causada pel covid-19 ha aconseguit un fet inimaginable fins fa poc: transformar la necessitat de reduir els contagis en una oportunitat per vendre’s com una destinació diferenciada. El Consell de Menorca treballa intensament en aquesta direcció i insisteix a crear un corredor segur i a comunicar a l’exterior les bones dades sanitàries de l’illa per convèncer potencials turistes. I mentrestant el sector immobiliari s’ha trobat amb un canvi del perfil del comprador que ha despertat l’optimisme.

Les urbanitzacions turístiques s’han convertit en el principal reclam dels que viuen fora de Menorca però estan convençuts que patiran un segon confinament... i miren Menorca com un lloc on passar-lo millor. És per aquest motiu que la demanda ha augmentat, especialment, a les urbanitzacions de Ciutadella, Sant Lluís i es Mercadal. La propietària de la immobiliària Sa Caseta, Soledad Triay, confirma la tendència: “Cada cop hi ha més persones de l’estat espanyol que fixen la seva residència a Menorca; uns ho fan de manera temporal, com els jubilats, i altres, els que poden fer teletreball, fins i tot han matriculat els seus fills a les escoles d’aquí”. Així doncs, Menorca no seguiria o ja hauria capgirat la tendència de l’Arxipèlag; el preu mitjà de l’habitatge va caure un 3,9% al conjunt de les Balears durant els primers dos trimestres de l’any, segons el darrer informe de l’empresa de taxació immobiliària Tinsa.

La immobiliària Bonnín Sansó és un referent a Menorca amb una cartera de més de 3.000 habitatges als diferents municipis. El seu director comercial, José Pons, corrobora la tendència. “Ha crescut l’interès, hi ha molta gent que està convençuda que passarem de nou pel confinament i han sorgit figures de compra que abans no existien”. El perfil del client actual, explica, “és prioritàriament de Madrid o Catalunya”, són gent que pot treballar a distància i “decideix traslladar la residència aquí, pel ritme més relaxant de l’illa”. Per part seva, els estrangers “es decanten per grans finques o cases a prop de la mar”, afegeix.

José Pons considera que l’arribada del covid-19 ha trencat els esquemes de diverses famílies. “Tenim casos de gent a qui la situació sanitària li ha fet reordenar les prioritats, ha trencat amb el seu ‘modus vivendi’ i ha comprat una propietat a l’illa”, diu. “El client de les grans ciutats fuig cercant tranquil·litat, naturalesa i la mar en el cas de Menorca”, hi insisteix Triay. A més, explica que ha tancat diverses operacions de tota mena: “Cada comprador té unes possibilitats i hem venut tant apartaments econòmics com finques més grans; hi ha ganes d’invertir”. “A la darrera crisi, la del 2008, passaven les setmanes i no teníem ni una sola petició; en canvi, durant el confinament la demanda s’ha disparat i hem tancat operacions que creiem que continuaran en els pròxims mesos”, subratlla.

Menorca com a refugi

Matías Gutiérrez és argentí i treballa a una empresa tecnològica de Madrid. “Tenia uns doblers estalviats, coneixia l’illa de l’estiu i hem decidit comprar un apartament a Sant Lluís, que em permet fer feina en una destinació segura i on la qualitat de vida per als meus fills és infinitament superior a la que teníem a la capital espanyola”, conta. Clàudia Serra i Gerard Martínez tenen un apartament a una urbanització turística de Ciutadella, on estiuejaven des de fa anys, i ara s’hi han traslladat a viure. “Em van diagnosticar càncer i creiem que aquí estam més tranquils en tots els sentits, des del punt de vista sanitari i per intentar recuperar-me”, explica Serra. Tenen dos fills que s’han matriculat i integrat a la idiosincràsia de Menorca. “L’escola d’estiu els ha permès fer amics i per a ells també és un gran canvi; no sabem què succeirà en el futur, però si el meu marit pot compaginar la seva feina, tenim la intenció de quedar per sempre”, comenta.

Peter Lloyd i Melisa Clapburn són un matrimoni de Sheffield que acaba de comprar una finca rural entre es Mercadal i Ferreries. Ell és arquitecte i ella es dedica al món de l’espectacle. Havia de ser una segona residència, però s’ha convertit en la principal. “Hi farem obres per adequar-la i els sis mesos que durin viurem en un pis que hem llogat”, diu Lloyd. “La intenció era gaudir dels mesos d’estiu, tot i que la situació al Regne Unit no convida a l’optimisme, i Menorca és un indret idíl·lic per viure en pau”, assegura.

Clientela illenca

L’augment de la demanda per part de gent de fora de l’illa contrasta, segons explica el director comercial de Bonnín Sansó, amb les dificultats dels menorquins per accedir a un habitatge. “Hi ha molts residents que arrosseguen les conseqüències de l’anterior crisi econòmica i ara es veuen sense feina o amb ERTO, fet que impossibilita tenir un calaix per fer front a les despeses que exigeix una hipoteca”. És per això que demana a les institucions que intervinguin per ajudar aquestes famílies. Els menorquins que són propietaris de més d’un habitatge han aprofitat la pandèmia per gaudir de les seves segones residències, destinades inicialment al lloguer. “La gent de l’illa ha deixat de sortir de viatge i decideixen traslladar-se el cap de setmana o fer estades més llargues a les urbanitzacions, que avui dia mostren una imatge inusual, perquè a aquestes altures haurien d’estar buides”, diu Triay.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF