Amargures d'un cavaller desairat
" Mauricio, me llama mi abogado para decirme que mañana sale que sigo cobrando sueldo del partido. Es evidente que el problema lo tiene Génova. Yo le ofrecí a Mariano a través de Javier que hiciésemos el finiquito en diciembre. El abogado de Cospedal pretende que le firme un finiquito predatado a día de hoy. He dicho que sí siempre y cuando ingresen la cantidad que me corresponde, ya. Pero también he añadido que si esto es la guerra lo va a ser para todos. Sería bueno que lo traslades mientras tenga solución. Abrazo, Luis ". I després: "Si no se arregla a mi vuelta soy yo el que presenta una denuncia en fiscalía anticorrupción. Perdona, pero se han vuelto locos y parece que de nada sirve comportarse como un caballero ".
Amb abrazo inclòs, aquest és el text de dos SMS que, segons publicava ahir el diari El Mundo , li va enviar el dia 12 de febrer, a les 19.57 de la tarda, el delinqüent Luis Bárcenas a Mauricio Casals, president-editor del diari La Razón i amic personal de Rajoy i del ministre Jorge Fernández Díaz. Bárcenas demostra aquí que el que ell va viure al PP no va ser un "acomiadament en diferit, fet com a simulació", tal com va explicar confusament la secretària general María Dolores de Cospedal, sinó una negociació mafiosa en tota regla. Cal felicitar El Mundo ; potser no tant perquè sigui una capçalera exemplar en la història del periodisme d'investigació, com perquè està demostrant ser un ariet formidable en la demolició de Rajoy i Cospedal.
Tot el que més o menys malpensàvem a propòsit de la sortida de Bárcenas del PP es va corroborant, però de forma corregida i augmentada. Mauricio Casals apareix aquí com un pobre portanoves a qui Bárcenas diu el que ha de fer per evitar " la guerra ". Els mencionats Javier [Arenas] i Mariano [Rajoy] hi surten com un parell de pocapenes que no saben exactament com reaccionar quan són víctimes d'un xantatge, si no és posposant-ne el pagament. I Luis Bárcenas, a qui aviat caldrà anomenar Luis Candelas i que no per casualitat era conegut dins el PP com a Luis el Cabrón, es retrata a ell mateix com " un caballero " que ja està cansat d'esperar la seva indemnització de 900.000 € de l'ala. Una indemnització que s'hauria pagat amb diners que, com tothom sap, surten del mateix finançament il·legal del partit damunt el qual Bárcenas va tenir el control dels números durant vint anys. Sense que Rajoy, segons va explicar ell mateix en seu parlamentària, tingués la més petita notícia sobre la conducta fraudulenta i criminal del seu propi tresorer, de la qual es beneficiava (en forma de sobresous) la cúpula directiva del PP, començant pel mateix Rajoy. Tot això presumptament, és clar.
Tot plegat fa venir nàusees. Només fa gràcia, per dir-ne alguna cosa, aquest arravatament de Bárcenas, indignat perquè no li serveix de res, segons diu, "comportar-se com un cavaller". Hi ha una dita antiga: de porc i de senyor se n'ha de venir de mena. Quina els sembla a vostès que és la mena dels personatges al·ludits en aquest article?
