Com era Aina Calvo segons Yolanda Garví: “Ens va aturar la Guàrdia Civil un dia que anàvem amb el Vespino”

PalmaLes socialistes Aina Calvo i Yolanda Garví es van conèixer al bus escolar de Son Rullan quan tenien 13 i 12 anys. Calvo, que va néixer a Palma el 1969, acabava d’arribar de Saragossa, on va créixer. Va tornar a Ciutat perquè hi havien destinat son pare, que era militar. “En aquella barriada, quan arribava algú nou, era tot un esdeveniment”, recorda Garví: “Quan va arribar n’Aina ens van cridar molt l’atenció els seus cabells exageradament arrissats i el seu carisma”.

L’any següent, coincidiren a l’institut de Son Rullan: “Ella feia primer de BUP i jo encara era a vuitè d’EGB. Record que n’Aina tenia les idees molt clares des de jove: era delegada de l’institut, és a dir, delegada de delegats! Va entrar al Consell de la Joventut i, fins i tot, el va presidir. Molts encara maduràvem, i ella ja estava compromesa amb els seus ideals”, conta Garví de la seva amiga, actual secretària d’Estat d’Igualtat, que va ser batlessa de Palma (2007-2011) i delegada del govern espanyol a les Balears (2020-2023). Una cosa té clara, també: “No era gaire hàbil amb els esports. De fet, n’Aina és un poc travada”.

Passaven els estius a la piscina de la base de Son Sant Joan perquè, en aquells temps, “tampoc hi havia gaires extraescolars”, diu Garví. Ara bé, en feien, de voltes: “Jo tenia un Vespino i ens ho passàvem pipa anant a voltar: jo conduïa, ella anava de paquet. Sortíem del final del carrer d’Aragó i anàvem fins al centre de Palma. Aquella moto era la nostra llibertat. Fins i tot ens va aturar la Guàrdia Civil una vegada perquè dúiem una ribella que havíem anat a comprar”.

Garví, que va ser regidora d’Urbanisme a l’Ajuntament de Palma, apunta que ella era més polissona que Aina, qui ha estat, de tota la vida, molt més responsable i disciplinada. Hi ha una obsessió (“i segur que d’altres!”) que ho demostra: “Mai no volia begudes amb gas. Sempre prenia Trinaranjus sense bombolles. Crec que no ha begut una copa de cava en la vida”.

Destaca de Calvo que “escolta activament, carismàtica, determinada i inquieta”; assegura que defensa els seus principis i valors, i que hi posa “consciència social”: “Aquestes paraules, el bé comú, la consciència social, són molt d’ella”, afirma. I ressalta també la seva tendresa amb les amistats: “És molt amiga dels seus amics, més enllà de les ideologies. Quan fa feina, fa feina de veres. Té una gran capacitat de concentració i d’aïllar-se del que la pot preocupar per oferir la seva millor versió a qui té davant. I si tens la seva confiança, és divertidíssima. Encara reim igual que quan ens vam conèixer, fa 40 anys”.

Un altre adjectiu que defineix Aina Calvo, segons la seva amiga, és “perseverant”: “Hauria volgut estudiar Filologia Anglesa, però per circumstàncies familiars no va poder sortir a la Península. Va estudiar Pedagogia, però va aconseguir estudiar anglès i parlar-lo amb fluïdesa. Va estalviar i, quan va poder, va anar dos anys a Edimburg després de la carrera per estudiar i donar-hi classes”. Garví assegura que a Calvo “no li agraden els conflictes” i prefereix deixar-los passar. “La seva primera feina va ser de caixera a l’oficina d’un banc a la Platja de Palma, però la que realment la fa feliç és fer classes a la universitat”.

Les dues amigues han estat des de joves “sanes i responsables”, amb algunes contradiccions, com tothom. El gran plaer culpable de les dues és anar a fer un McAuto perquè els encanta el McFlurry: “Quan pecam, pecam!”, assegura Garví, que explica una anècdota: “Vaig comprar-me un cotxe i el dia que el vaig anar a cercar al concessionari n’Aina i jo vàrem anar a fer un McAuto. Quan aparcàvem el cotxe, li va caure tot el McFlurry al cotxe nou! Vàrem estar hores per fer-lo net!”.