Els adolescents mallorquins, més en forma que fa deu anys (però un poc més grassos)

Un estudi recorda que l’adolescència és un moment crític per mantenir hàbits actius i l'etapa en què més es deixa de fer esport, especialment entre les nines

Assignatura d'educació física a l'institut Valldemossa de Barcelona.
29/10/2025
4 min

PalmaEls joves mallorquins d’avui en dia estan més en forma que els de fa una dècada. Així ho revela l’estudi Evolució de la condició física dels adolescents a Mallorca a la darrera dècada (2014-2024): quina és la situació actual?, elaborat pels investigadors David Carbonell Escalas, Jaume Cantallops Ramon i Josep Vidal Conti, inclòs en l’Anuari de l’Educació 2025. La recerca analitza l’evolució de dos indicadors clau de salut: el VO₂ màx, que mesura la capacitat aeròbica (capacitat del cos per utilitzar oxigen durant l’exercici físic intens), i l’IMC (índex de massa corporal), que reflecteix la relació entre el pes i alçada. A més IMC, més pes en relació a l'altura.

L’estudi ha detectat un increment en l’IMC mitjà dels adolescents, que passa de 20,7 el 2014 a 21,7 el 2024, suggerint una tendència lleugerament a l’alça en el pes corporal. Pel que fa al VO₂ màx, es constata una millora substancial de la capacitat aeròbica, amb un augment de 33,3 ml/kg/min el 2014 a 42,1 ml/kg/min el 2024. Les diferències són estadísticament significatives.

L’anàlisi segons el sexe mostra patrons diferents en l’evolució de les dues variables. En les dones, l’IMC passa de 20,5 a 21,9, mentre que en els homes l’increment és més moderat, de 20,8 a 21,6. Pel que fa al VO₂ màx, la millora és destacada en ambdós sexes: els homes passen de 36.7 ml/kg/min el 2014 a 45.4 ml/kg/min el 2024, mentre que les dones milloren de 30,1 ml/kg/min a 38,1 ml/kg/min.

Les proves estadístiques evidencien diferències significatives tant en l’IMC com en el VO₂ màx. Els resultats indiquen que, durant la darrera dècada, els adolescents mallorquins han experimentat una millora de la capacitat aeròbica, juntament amb un lleuger increment del pes corporal, especialment entre les noies.

Com s’ha treballat

L’estudi es basa en la comparació de dues mostres independents d’estudiants de Secundària, recollides fa deu anys (2014) i actualment (2024), per identificar possibles canvis en la condició física i l’IMC. La mostra total inclou 874 participants de 12 a 17 anys de 12 centres educatius de Mallorca que representen diferents contextos socioeducatius de l’illa. Els criteris d’inclusió establien que els participants havien de tenir entre 12 i 17 anys, estar matriculats en un institut, no patir malalties cròniques que interferissin amb les proves físiques i haver signat el consentiment informat.

Les dades es van recollir als pavellons dels centres educatius, durant l’horari escolar i sota la supervisió d’investigadors formats. La capacitat aeròbica es va estudiar amb la prova Course-Navette (carrera continuada entre dos punts, la distància entre els quals de cada vegada s'ha de superar més ràpidament), que permet calcular el VO₂ màx, mentre que l’IMC es va calcular amb mesures directes de pes i alçada, aplicant la fórmula estàndard (kg/m²).

Segons els autors, la millora del VO₂ màx s’explica per l’impacte de les polítiques públiques i educatives aplicades en els darrers anys, tant a l’escola com en l’àmbit social. Iniciatives com els descansos actius, el foment del transport escolar a peu o en bicicleta i l’increment de les activitats extraescolars esportives han contribuït a reduir el sedentarisme i a millorar la salut dels joves. Els investigadors remarquen que els valors actuals de VO₂ màx a Mallorca són fins i tot superiors als d’altres ciutats espanyoles o molt similars.

Un cor més fort per al futur

L’augment del VO₂ màx, s'assenyala, és una dada positiva, ja que no només reflecteix una millor forma física, sinó que redueix el risc de patir malalties cardiovasculars en l’edat adulta. Segons els autors, mantenir una bona capacitat aeròbica durant l’adolescència pot prevenir problemes com la hipertensió, el colesterol alt o les malalties coronàries. Aquest progrés confirma que les polítiques escolars i comunitàries orientades a l’activitat física funcionen quan es mantenen en el temps i compten amb el suport de la comunitat educativa.

Tot i la bona notícia, l’estudi mostra un lleuger increment de l’IMC respecte al 2014. Aquesta pujada pot reflectir un augment de la massa muscular derivat de la pràctica de disciplines d’alta intensitat com el HIIT, CrossFit o Hyrox, que combinen força i resistència aeròbica. Alhora, els investigadors adverteixen que el temps de pantalla continua sent un repte pendent. L’ús intensiu de mòbils, ordinadors i consoles redueix les hores d’activitat física fora de l’escola, especialment durant l’adolescència, un fet que pot influir en un increment del pes.

L’estudi recorda que l’adolescència és un moment crític per mantenir hàbits actius. És l’etapa en què més abandonaments esportius es produeixen, especialment entre les noies, fet que pot dificultar l’èxit de les polítiques públiques. Els programes escolars garanteixen activitat física dins del centre, però fora de l’horari lectiu la competència amb l’oci digital és molt forta. Encara que les intervencions educatives funcionin, s'infereix, cal oferir espais d’oci actiu atractius perquè els joves continuïn movent-se fora de l’aula. L’estudi compta amb una mostra representativa i mesures fiables, permetent extreure conclusions sòlides sobre la condició física dels adolescents mallorquins. Entre les limitacions, els autors destaquen que hauria estat ideal disposar de la mateixa mostra en ambdós períodes i ampliar la recerca a Menorca, Eivissa i Formentera per obtenir una fotografia completa de la comunitat autònoma.

L’adolescència, una etapa clau

Carbonell, Cantallops i Vidal Conti subratllen la necessitat de repetir estudis cada deu anys per avaluar l’impacte real de les polítiques educatives i de salut. També proposen aprofundir en aspectes qualitatius, com els hàbits alimentaris, els motius d’abandonament esportiu i les activitats preferides pels joves, així com fer un seguiment dels participants fins a l’edat adulta per comprovar la consolidació dels bons hàbits.

La recerca ofereix una fotografia esperançadora: els adolescents mallorquins respiren millor, presumiblement tenen cors més sans i mostren una millora en la seva condició física, tot i el lleuger increment de l'IMC. El repte ara és que aquesta tendència es mantingui i que l'activitat física continuï sent protagonista dedins i fora de l’escola.

stats