Construcció urbanística
L’ús residencial s’imposa a l’agrari i això propicia l’especulació
El creixement de la urbanització a les Illes Balears té conseqüències directes sobre l’agricultura. Per un cantó, hi ha un problema de compatibilitat: els nous residents no volen renous, olors o molèsties de cap casta. Els usos residencials s’imposen sobre els usos agraris, els limiten i els imposen les seves servituds. Els cans dels xalets envesteixen les ovelles i els seus propietaris se’n desentenen. Els antics camins es tanquen. El problema més greu, però, és la dificultat creixent dels joves agricultors per accedir a la terra. Quan les expectatives que proporciona l’especulació urbanística són tan altes, es fa difícil trobar terres per sembrar-hi o perquè hi pasturin els animals. Els propietaris estan a l’aguait del negoci, de la parcel·lació si poden, de la venda o del pas a usos turístics i residencials. El conrador fa nosa i, per això, l’engeguen. Tenim un problema greu.
Els fons de terres
A Formentera han permès que es conreïn camps abandonats
Per protegir els usos agraris de la terra, hi ha unes línies d’actuació bàsiques: primer, les mesures d’ordenació territorial i la política urbanística i, després, aquelles mesures que repercuteixen en un augment de la rendibilitat de l’activitat pagesa. Perquè si la feina al camp no dona un profit econòmic, no és viable. Els pagesos no troben terres perquè aquestes es dediquen a construir-hi cases o perquè l’activitat agrària dona rendiments escassos i, de vegades, fins i tot negatius. Una de les propostes que hi ha sobre la taula arreu d’Europa, encara poc treballada, és la constitució de bancs o fons de terres agràries que facilitin l’accés a la terra als pagesos. Formentera, per aquest sistema, ha aconseguit posar en conreu una part important de l’illa que estava abandonada.
L’ampliació de l’aeroport
És una bona mostra que es fa prevaler l’economia i no els ciutadans
Un dels llocs més afectats pels usos residencials i la implantació d’infraestructures diverses és tot l’entorn de Palma. Tota l’àrea rural de la ciutat ha estat envaïda per processos urbanístics i per instal·lacions i infraestructures escampades sense to ni so, com si el territori fos infinit i no interessassin gens les condicions de vida dels ciutadans. Que les infraestructures són necessàries i a qualque banda s’han de posar és una cosa òbvia. Però el dimensionament i la ubicació d’aquestes instal·lacions no es pot separar d’un debat social sobre quin és el futur que volem per a Mallorca. Aena demostra que tan sols pensa en els seus rendiments, una cosa que pot ser ben diferent dels interessos generals. Mallorca, en tot cas, necessita més una reducció del nombre de vols que no un increment.
El president sánchez i la PAC
Es mantindran les ajudes europees al sector agrícola
Les mobilitzacions pageses han fet el seu efecte i el president Sánchez s’ha erigit en defensor de la continuïtat dels pressupostos de la Política Agrària Comunitària, en un context de retallada pressupostària determinat per la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. En la lluita segur que tindrà el suport de França i Itàlia. Mantenir els recursos econòmics dedicats a l’agricultura, amb aquest panorama, no serà fàcil, i malgrat tot és ben legítim que es defensin. Però el problema, en tot cas, no sols és de la quantitat global del pressupost, sinó de la manera com es gastarà. A hores d’ara hi ha un ampli consens, tant entre les institucions com entre les organitzacions agràries, que s’ha d’impulsar un canvi a favor dels agricultors reals, és a dir, dels que es dediquen a conrar la terra i n’obtenen una part significativa dels seus ingressos.
Rafel Crespí en el record
Les bones coses que va sembrar mentre va viure quedaran entre nosaltres
En Rafel Crespí, de Pòrtol, ens va deixar fa uns pocs dies. Era una persona de bon caràcter, sincera i molt estimada. I el que passa quan una persona com en Rafel se’n va és que deixa un forat que és molt mal d’omplir. En Rafel va ser un bon professor, un excel·lent prosista i un defensor de la terra i la cultura. Sobretot, i per això el recordarem sempre, va ser una excel·lent persona i millor amic. Una de les seves il·lusions, pagès de cor i de vena, era poder dedicar-se, un cop jubilat, al conreu de les terres familiars. El camp l’estirava. Anava darrere sembrar garrovers i feia pocs dies que m’havia comentat la dificultat de trobar-ne d’empeltats. Ara ja no podrà sembrar més arbres, però segur que les moltes coses bones que va sembrar al llarg de la seva vida romandran ben presents entre nosaltres.
