Vicent Tur, el trobarem a faltar
L’exvicepresident del Consell d’Eivissa va morir dia 17, a 62 anys
L’exvicepresident del Consell d’Eivissa va morir dia 17, a 62 anysNascut a Sant Llorenç de Balàfia el 1959, Vicent Tur Torres va tenir una àmplia trajectòria política. Va ser batle de Sant Joan de Labritja, vicepresident del Consell Insular d’Eivissa, conseller insular i director insular d’Agricultura, entre altres activitats destacables. Es va caracteritzar sempre per la implicació, la tasca constructiva, l’honestedat, la voluntat de diàleg i per no abandonar mai el somriure. En Vicent coneixia les realitats del camp eivissenc i hi va aportar esforços, il·lusions i treball. Era una persona capaç d’escoltar, d’aquelles que saben que la raó no es tomba mai sols d’un costat i que aviat es guanyen la confiança de la gent. La seva desaparició ens ha impactat i deixa un gran forat.
Progressisme i món rural
Vicent Tur coneixia bé els problemes reals dels pagesos, sector pel qual va treballar
En certes notes necrològiques, a Eivissa s’ha remarcat que en Vicent constituïa una rara avis en l’àmbit d’un socialisme pitiús girat cap a la població urbana però amb dificultats per connectar amb el món rural. Fins i tot s’emprava l’expressió “amb ell se n’ha anat el darrer socialista eivissenc sensible amb el camp i la pagesia”. Pens que això no és cert i, en tot cas, des de Mallorca no ho analitzarem amb facilitat. Sí que crec, des d’una perspectiva balear, que en Vicent ha representat una línia d’actuació oposada a la d’un fals progressisme de matriu urbana que ha demostrat de manera reiterada la seva insolvència. Coneixia els problemes i evitava els simplismes, amb voluntat de servei cap als pagesos reals, que, en definitiva, eren la seva gent.
Millora del Coneixement Agrari
La recerca i la innovació són dos factors clau per impulsar aquest sector
Poques activitats com l’agricultura necessiten tant de la recerca científica. El Consell de Govern ha autoritzat l’elaboració de l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari, d’acord amb el que prescriu la Llei agrària, que permetrà que el Consell Agrari Interinsular elabori aquest pla d’actuació en recerca, experimentació, transferència al sector, formació i estadística. En el camp agrari, la recerca i la innovació són inseparables de la vida quotidiana del sector al qual ha de servir. No és possible fer res de profit si no es coneix a fons la realitat i es produeix una implicació de bon de veres entre investigadors i agricultors. Per això és un encert que l’estratègia sigui elaborada des d’un organisme de participació com és el Consell Agrari.
Les ajudes directes a les Balears
Els pagesos illencs han cobrat un 33,8% menys que la mitjana estatal
El FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària) ha publicat l’informe sobre les ajudes directes i al desenvolupament rural pagades el 2019 a cada comunitat autònoma. A les Balears, d’acord amb el FEGA, es pagaren 18.708.257 € a un total de 4.870 beneficiaris. L’ajuda mitjana per beneficiari va ser de 3.841 €, molt lluny dels 7.397 € per beneficiari de Cantàbria i dels 9.978 € per beneficiari de les Canàries. La mitjana estatal va ser de 5.804 €. En resum, els agricultors balears cobraren un 33,8% menys que la mitjana estatal i un 61,5% menys del que cobraren els agricultors canaris. En el nostre cas, les xifres canten: la insularitat és un factor de greu penalització, mentre que a les Canàries és objecte d’un tractament compensatori que tendeix a reduir-ne els impactes. El més sorprenent és que, amb aquest tractament tan desigual, encara hi hagi agricultors a les Balears.
Exportacions d’animals
Curiosament, però, la majoria de carn que es ven als supermercats és forana
Continuen les exportacions d’animals vius amb destinació a la Península. Si no fos així, els ramaders mallorquins es tirarien els animals pel cap. Des de molt abans de la pandèmia, en el cas dels xots, s’estan embarcant xifres considerables d’animals amb destinació als mercats peninsulars. El cas és que, un cop pagades les despeses del transport, el preu a la Península encara és superior al preu a les Illes, ja que el sistema carni balear es basa en carns d’importació i de baixa qualitat. Per això, l’exemple dels xots el segueixen els productors de porcella, que obtenen un millor preu a cavall de la demanda peninsular. El cas també és d’estudi: mentre els nostres ramaders venen els animals a fora, perquè no tenen més remei, les sobrassades industrials es continuen fent amb carn externa i la carn que es ven majoritàriament a les carnisseries dels supermercats és de procedència forana. L’absurd s’ha fet normalitat.
