Tenia 16 anys i va cridar de dolor, però pel tribunal no és violació

PalmaEs va trobar dues bessones de 16 anys -que ja havien begut algunes cerveses- a la plaça d’Espanya de Palma. Ell en tenia 19 i se les va guanyar fent-los alguns jocs de mans i oferint-los un porro que varen compartir. Les va dur a un lloc secret, la terrassa solitària d’un hotel de Palma. Allà, a més de les cerveses i la marihuana, varen buidar una botella de vi. Ell primer va besar i magrejar una de les bessones. L’adolescent no es va queixar, però va escapar-se’n fent veure que li havia telefonat un amic i va deixar sa germana sola a la terrassa; sabia que l’al·lot li agradava. Ell tan sols va canviar d’objectiu i va anar massa enllà, no en va tenir prou de besar i magrejar l’altra germana. L’al·lota va explicar en el judici que s’hi havia resistit, que tancava les cames i que cridava de dolor mentre la violava, i fins i tot un veí va dir que havia sentit dos crits. Però una sentència de l’Audiència de Palma ha absolt l’al·lot de tots els càrrecs. “Tenim dubtes que hagués traslladat a l’acusat la seva negativa [a mantenir relacions sexuals] de manera clara, rotunda i inequívoca”, diu la sentència firmada pels jutges Diego Jesús Gómez-Reino Delgado, Juan Jiménez Vidal i Raquel Martínez Codina.

Tot plegat va ocórrer el desembre de 2015 i si va acabar als jutjats no va ser perquè les bessones ho volguessin denunciar: la que va quedar a la terrassa de l’hotel no li va explicar ben bé què havia passat a la seva germana fins dos dies després, tancades en un lavabo de l’institut. Però una professora les va sentir i els va dir que calia avisar els pares i anar a l’hospital per denunciar-ho. Es varen escapar del centre, però finalment anaren al metge i allà es va activar el protocol de sospita d’abusos sexuals. En el judici, ell va argumentar que havien mantingut una relació sexual consentida i que en cap moment va actuar amb violència.

Negativa i paralització

“Ella només es va queixar que va tenir sexe en contra de la seva voluntat i que va mostrar oposició dient-li que no volia tenir relacions sexuals, tancant les cames i cridant”, diu la sentència. Afegeix que l’al·lota va dir més tard que havia quedat bloquejada. “Només cridava tota l’estona perquè em feia mal... no vaig saber reaccionar... estava en xoc”, va declarar la víctima en el judici. “Si consta com a demostrat que una de les menors cridava i hi ha un dubte sobre si era per una negativa o dolor, com es pot fer una sentència absolutòria?”, es demana l’advocada Carla Vall, especialitzada en violència masclista, i recorda que la paralització, en una situació així, és reacció de supervivència habitual.

Després dels crits és quan ella va dir que havia quedat en blanc. “Si no va exercir oposició en el moment en què es va produir la penetració i els crits eren producte del dolor i no perquè cridàs manifestant la seva negativa”, afirma la sentència sobre aquell moment, “l’acusat, que per tant no havia d’exercir cap força subjectant-li els braços ni obrint-li les cames, bé podia entendre que la situació era consentida”. Vall veu implícita una sanció de gènere en la decisió dels jutges. La sentència, explica, “ve a dir que, com que no es va autoprotegir, si no va saber reaccionar és culpa seva”. “El raonament de la sala és una aberració i un despropòsit, i més tenint en compte que les bessones són menors”, afegeix. Diu que és “del nivell del vot particular de la Manada”, el que pretenia l’absolució dels acusats per la violació dels santfermins. L’advocada recorda que hi ha una “jerarquització molt clara” per la diferència d’edat, el gènere i el consum de tòxics.

A la magistrada Lucía Avilés, membre i fundadora de l’Asociación de Mujeres Juezas de España, també li criden l’atenció l’absolució “i el qüestionament constant del comportament de les bessones” en el text judicial, però recorda que la sentència encara no és ferma. Tot i que és prudent, creu que des del punt de vista de la perspectiva de gènere “molt probablement” s’hauria pogut arribar a una altra conclusió. Afegeix, a més, que si el conveni d’Istanbul de 2011 ja estigués actiu -entrà en l’ordenament jurídic espanyol el 2014, però encara no s’ha aplicat efectivament-, aquesta sentència hauria estat “impossible”.

“No volem afirmar que la víctima hagués consentit expressament a tenir relacions sexuals amb l’acusat, però sí que hi ha aquesta possibilitat i, davant el dubte, ha de prevaler la versió de l’acusat”, diuen en la sentència els membres del tribunal. Avilés, però, explica que segons el conveni d’Istanbul l’únic consentiment vàlid per mantenir relacions sexuals és el que és “actiu i conscient”, o sigui, que “només el sí és sí”. Si bé el tribunal posa en dubte que hi hagués una negativa “clara, rotunda i inequívoca”, amb el conveni d’Istanbul en aplicació, allò que hauria hagut de ser clar, rotund i inequívoc és el consentiment. “La sentència va en la línia del que s’està criticant ara del sistema judicial”, lamenta la magistrada.

L’antropòloga jurídica Cati Canyelles Gamundí, que ha estudiat la revictimització en els processos judicials de les supervivents de violència masclista, també veu un clar “biaix masclista” en la sentència, perquè “desplaça la responsabilitat dels fets a l’al·lota i qüestiona com es va oposar a l’agressor”. Recorda que el text dels jutges fins i tot retreu que “per l’edat i el context” la situació “feia presagiar o pressuposar les intencions libidinoses” del jove. Explica que, més que centrar-se en els fets que s’haurien d’haver jutjat, la sentència s’entreté en “elements perifèrics” previs i posteriors: des de si la víctima ja havia tingut relacions sexuals abans fins a com es va comportar després. “Aquests biaixos masclistes tenen com a conseqüència la limitació de l’accés a la justícia per part de les dones, el delicte s’interpreta malament i això causa impunitat i revictimització”, alerta.