Focalitza a Mercapalma
Concurs de fotografia amb el producte local com a tema
Dia 20 de novembre es varen concedir els premis Focalitza de Mercapalma, en la segona edició. Focalitza és un concurs de fotografies que tenen com a tema el producte alimentari local. La qualitat i la participació dels fotògrafs va ser bona, i és important que Mercapalma es comprometi amb la promoció del producte local. A l’acte, a més, es varen fer dues taules rodones sobre l’àmplia problemàtica de la producció i comercialització d’aliments locals. Hi participaren Guillem Adrover, de l’empresa hortícola Terracor; Joan Mas Collet, pagès i membre d’Unió de Pagesos; Joan Vich, gerent de logística d’Eroski, i Bartomeu Arbona, del Fornet de la Soca. També hi intervingué la gerent de Semilla, Immaculada Munar. El debat va ser interessant i totes les intervencions aportaren interessants perspectives, no completament coincidents però sovint complementàries.
Quines són les tendències?
La comercialització d’hortalisses a Mercapalma fou de 98.100 tones
En la jornada es va analitzar l’estadística de Mercapalma sobre comercialització de fruites i hortalisses en aquest mercat central que abasteix més d’un 90% del consum total de fruites i hortalisses de Mallorca. El 2017 la comercialització total d’hortalisses a Mercapalma va ser de 98.100 tones, 34.581 de les quals foren de procedència balear, el 35% del total. Però el 2010 les hortalisses comercialitzades a Mercapalma eren 77.946 tones, 48.809 de les quals eren d’origen local, el 63% del total. El que crida l’atenció és que l’augment en nombre de tones consumides, d’acord amb l’increment poblacional i del nombre de visitants, va de costat amb la baixada de la producció local. Aquesta tendència, si les estadístiques no són errònies, que no ho semblen, és preocupant: com més augmentam en consum total d’hortalisses, més disminueix la fracció d’origen local.
Vol dir que no s’ha fet res?
Les iniciatives no estan a l’alçada de les grans tendències
La contundència de les dades ens podria dur a una perspectiva catastrofista i negativa, que no ens seria gens bona, per fer front al problema. En aquests darrers anys s’ha fet feina i hi ha hagut iniciatives bones, sens dubte, i unes quantes han tingut bons resultats. El que passa és que les iniciatives no estan a l’alçada de les grans tendències que actuen sobre el nostre mercat agroalimentari. Hem millorat en qualitat i diversitat de les produccions alimentàries, però no s’ha pogut combatre ni en preu ni en capacitat logística amb les produccions de les grans empreses o de les centrals de distribució més adaptades al mercat alimentari globalitzat. No just això, sinó que algunes de les empreses mallorquines més fortes han deixat d’operar com ho feien abans (Fruitabona) o s’han dividit (Agroïlla).
Es pot invertir la tendència?
La producció alimentària de les Illes Balears ho té cru
La presència o no d’aliments locals en els mercats no es pot deslligar de les condicions insulars de producció i comercialització. Efectivament, mentre els costos de producció siguin molt més cars que al continent i els preus pagats als productors insulars més barats, ja en podrem pegar, de bots. Serà molt difícil invertir la tendència, general; sí que hi haurà opcions individuals que poden ser d’èxit si s’encerta en el nínxol de mercat que es vol guanyar. Amb uns marges econòmics reduïts a mínims, la producció alimentària balear ho té cru. El tema del règim especial per a l’agricultura balear, amb un tractament nítidament diferenciat en el marc de la PAC i de les polítiques estatals, és una qüestió prèvia. Perquè sense una mínima possibilitat de compensar amb justícia el treball pagès esmerçat, l’únic horitzó és la desaparició progressiva del que queda.
Cooperativa de Sant Joan
Va ser una de les primeres creades a Mallorca i compleix 100 anys
La Cooperativa Pagesa de Sant Joan es va fundar l’any 1919, per tant el 2019 en faran cent anys i la cooperativa ha decidit celebrar-ho de bon de veres el proper dijous 13 de desembre. Va ser una de les primeres cooperatives creades a Mallorca, llavors amb el nom de Sindicat Agrícola Catòlic, i va aconseguir tenir molt de pes dins el poble. Després de la guerra, com que l’únic sindicat admès pel règim era el vertical, adoptà el nom de cooperativa i en conservà el patrimoni i en recuperà l’activitat a partir de la transició política. Són molt poques les entitats que arriben als cent anys i més poques encara les que ho fan amb bona salut, com és el cas de la Cooperativa de Sant Joan, que continua comercialitzant les produccions dels socis i oferint serveis, tant als associats com al conjunt de la població. Les persones que al llarg de tants d’anys han fet possible aquesta continuïtat bé es mereixen un reconeixement.
