Sonia Vivas: "Em trob pel carrer alguna gent que, ara, abaixa la mirada"

Després de conèixer la condemna als dos policies locals que la vexaren, Vivas ha aprofitat les xarxes per reflexionar i opinar de tot el que li ha passat 

Dimecres passat la lluita de Sonia Vivas, treballadora de la Unitat de Delictes d'Odi de la Policia Local de Palma, va aconseguir la seva primera victòria. Dos anys després de denunciar  les constants humiliacions i menyspreus dels seus dos companys d’unitat a la Policia Local i la connivència del seu cap, la secció segona de l'Audiència Provincial va condemnar els agents Rafael Puigròs i Alberto Juan Llaneras a dos anys de presó i una inhabilitació especial per exercir com a agents de la Policia Local durant el temps de la pena. 

Uns dies després de conèixer aquesta decisió, Sonia Vivas ha reflexionat sobre la seva vida a la policia a les xarxes socials. 

Havent dinat, tranquil·la a casa, repàs aquests darrers anys com a policia, pens en el mal entès corporativisme, en la falta d'ètica i de sensibilitat de molts i moltes, en tots els mecanismes que varen engegar alguns, no pocs, policies, per tapar-me la boca, per danyar-me i destruir-me professionalment i personalment. Pens en tots els que em varen dir mentidera, en tots els que varen insultar la meva integritat i el meu bon nom. Em trob pel carrer alguna gent que, ara, abaixa la mirada i fa ganyotes d'incomoditat quan es creuen amb mi després de conèixer-se la sentència que em dona la raó de manera rotunda. Pens en com s'han de sentir apuntant-se a l'interior d'ells mateixos i adonant-se del poc honor que fan a l'uniforme, de com de poc honestos i honestes són, ja que en mirar cap al seu interior crec que només hi veuen pobresa. Des d'aquí vull dir-vos que no hi ha rancor, que no hi ha ràbia ni revenja, que el que hi ha i va haver-hi sempre va ser veritat i enteresa. Vull dir-vos que tiraré endavant i que no oblidaré mai tot el que em vàreu fer, fins al final, fins al mateix dia del judici, quan un dels vostres va mentir per continuar fent mal i per això la Fiscalia demana que se l'imputi. I no ho oblidaré perquè, gràcies al que heu fet amb mi, avui som millor persona. Gràcies per fer-me entendre que la veritat et fa lliure, gràcies per ensenyar-me a lluitar, a resistir i a transformar tot el dolor que m'heu infligit en sinceritat i noblesa. Als policies que em vàreu acompanyar en la meva lluita, a aquests pocs espartans, us estim molt, companys.

A més, el mateix dia de la sentència, Sonia Vivas va celebrar-la mitjançant un escrit. En el text, destacava que "la justícia m'ha donat la raó" i que "la víctima és víctima també en el sistema judicial". "Em varen tractar com si fos fems per ser lesbiana", però "em queda molt per dir i molt per lluitar". 

A tots i totes els que em feis costat, és un triomf que es reconegui en la sentència que tot el que he contat és cert, que és veritat, que em varen tractar com si fos fems per ser lesbiana. Cal revisar els delictes del codi penal que tracten de víctimes, perquè no tothom té la fortalesa d'emprendre un camí així ni tampoc el privilegi que jo tenc de ser un igual, un policia també. Continuaré explicant el que va succeir, perquè la justícia m'empara i em dona la raó, encara que diu que pot haver prescrit perquè es requereix una habitualitat en el maltractament gairebé diàriament, cosa que cal canviar perquè com més et maltracten menys possibilitats hi ha que denunciïs per la minva de l'autoestima. La víctima és víctima també en el sistema judicial, no pels jutges i tribunals, sinó per unes lleis qüestionables que col·loquen la víctima, que curiosament gairebé sempre és una dona, en una situació de vulnerabilitat enorme. El tracte degradant va existir, igual que la denúncia falsa, les coaccions i fals testimoniatge en causa penal, per això a un dels policies li cauen quatre anys i a l'altre dos. És una batalla guanyada i així ho continuaré explicant. En la sentència es parla de la por dels policies de declarar... Això també és damunt la taula, com hi és el motiu pel qual uns policies que es deuen a la veritat es personen en el jutjat  temorosos i sense ànim col·laborador amb els tribunals. MOLT PER DIR, MOLT PER EXPLICAR I MOLT PER LLUITAR. US ESTIM.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF