VINYÒVOL
Societat 17/11/2018

Renaixença del més jove i del més vell

Aquesta setmana tornarem a gaudir d’una de les festes al voltant del vi més singulars i especials que se celebren a l’illa de Mallorca

Andreu Majoral
4 min
La gent tenia el costum d’anar a comprar el vi a la menuda, amb un barral de vidre, el de cada dia.

EnòlegAquesta setmana tornarem a gaudir d’una de les festes al voltant del vi més singulars i especials que se celebren a l’illa de Mallorca, concretament a Santa Maria. Fa temps que els vinaters i tot el poble de Santa Maria del Camí decidiren dignificar i posar en valor la simbòlica engalanada del brot de pi damunt el portal dels cellers que ens assenyala l’encetada de les botes del vi novell -recomano que repasseu el programa que podreu trobar a internet. Temps era temps quan aquesta manera de fer era habitual i la gent tenia el costum, si no n’elaboraven a casa, d’anar a comprar el vi a la menuda, amb un barral de vidre, el de cada dia, l’hàbit mediterrani d’un o dos tassons de vi en cada menjada que, a poc a poc, ha anat caient en desús. Molts cellers tancaren, d’altres deixaren de fer-ho i la major part dels nous cellers no n’elaboren, desconec els motius però poso mencions que deuen pensar que el novell i el vi a la menuda és quelcom vulgar i que no està a l’altura de la seva clientela, greu error i gran encert dels vinaters santamariers que converteixen en festa una tradició ancestral d’uns vins joves, senzills, planers, amables, agradables, honests, lleugers, afruitats, amb una tènue sensació de bombolleig que anirà dissipant-se a mesura que passi el temps i que fa gaudir el paladar dels grans entesos, aquells que continuen bevent vi amb les menjades sense gastar-se una doblerada.

Enteranyinats d’ones electromagnètiques que ens connecten amb totes les cultures terrestres, una part ben interessant del present vitícola és la que ha decidit mirar pel retrovisor i connectar-se amb els seus avantpassats que en època de matances destapaven el vi d’anyada per gaudir la frescor i la joventut del suc, però que també solien guardar uns barrals de vidre o una bota vella en un racó en què guardaven un tresor familiar que passava de generació en generació, que buidaven, de tan en tan, per gaudir en especials ocasions i que els reomplien amb nou vi per no acabar amb el patrimoni i la petjada de la casa. Una societat que durant anys ha ignorat els més joves i els més vells de la casa i que torna a redescobrir-los i, en el cas de les Illes Balears, el més jove agafa embranzida, però el vell, l’ancià que va enllaçant les generacions d’una família el tenim, desgraciadament, ben amagat o a punt d’ungir-lo amb oli.

Aquest embriagador suc del qual parlo és el vi ranci, un nom que ens recorda moments, idees i personatges que haurien de restar a la paperera de la història però no així el líquid, un beuratge difícil de trobar que associam a gent gran i que, a poc a poc, ha anat desapareixent de les taules i el solem trobar al rebost just al costat de l’oli i del vinagre ja que s’ha convertit en un ingredient imprescindible per a diversos plats d’hivern com els rostits. La clau és la paciència, el temps i el procés d’oxidació que anirà patint, per això necessitam un raïm ben madur o, fins i tot, sobremadurat per obtenir un vi de graduacions altes, a partir de 16%, però si no arribam a assolir aquest mínim el més habitual és reforçar-lo amb alcohol vínic o fins i tot conyac. A partir d’aquí comença el procés d’oxidació tot deixant els recipients tapats però amb una petita cambra d’aire perquè l’oxigen vagi fent evolucionar el vi. Cada casa, cada celler ho fa a la seva manera n’hi ha que acceleren el procés posant el vi dins damajoanes al terrat perquè rebi el sol del dia i la serena de la nit, d’altres el posen en una bota vella, d’altres un sistema de criança similar al de Jerez amb soleres on una porció del vi passa de bota a bota i fins i tot n’hi ha que primer el passen pel sol i serena dins vidre i després fan el pas de les soleres a botes.

El ranci, un vi que ha anat perdent importància i que ara només enganxa una minoria molt enamorada dels vins, desgraciadament a les illes no en veiem un ressorgiment, però, a poc a poc, torna a altres zones, com a la província de Tarragona, per la gran iniciativa de vinaters del la comarca del Priorat, el camp de Tarragona i la Terra Alta que treuen rancis de gran qualitat de soleres que poden tenir entre 30 i 100 anys i que són autèntics tresors per al nas, per a la boca i també per a la butxaca.

Pocs cellers en fan però a la comarca del Priorat hi ha una renaixença molt interessant i hi podem gaudir d’autèntiques joies a un preu desorbitant però tenc ganes que tasteu aquests vins i per això vos recomano un ranci a un preu ben assequible, 7,5 euros la botella, i d’una bona qualitat. El celler de Capçanes és l’exemple perfecte de cooperativa adaptada als nous temps i capdavantera en qualitat, creativitat i èxits que enorgulleixen tot un poble. Un brillant color caoba amb una primera flaire de volàtil i, una vegada airejat i reposat, ens apareixen els agradables anisats i fruits secs; en boca, tacte d’una suau calidesa amb sensacions oxidades i un final d’ametlla torrada perfecte per a la sobretaula de Nadal.

Vi recomanat: Ranci de Capçanes Celler de Capçanes (Montsant)

Pocs cellers en fan però a la comarca del Priorat hi ha una renaixença molt interessant i hi podem gaudir d’autèntiques joies a un preu desorbitant però tenc ganes que tasteu aquests vins i per això vos recomano un ranci a un preu ben assequible, 7,5 euros la botella, i d’una bona qualitat. El celler de Capçanes és l’exemple perfecte de cooperativa adaptada als nous temps i capdavantera en qualitat, creativitat i èxits que enorgulleixen tot un poble. Un brillant color caoba amb una primera flaire de volàtil i, una vegada airejat i reposat, ens apareixen els agradables anisats i fruits secs; en boca, tacte d’una suau calidesa amb sensacions oxidades i un final d’ametlla torrada perfecte per a la sobretaula de Nadal.

stats