Recels per l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera

Els pescadors s’oposen a més limitacions a la zona

L’única queixa que han expressat els pescadors professionals i recreatius sobre la política de protecció del medi marí i de restricció de la pesca fa referència a l’ampliació del Parc Nacional Marítim Terrestre de Cabrera, que crea recels entre aquests col·lectius. El 1991 es va crear el Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera, compost per 19 illes i illots, que cobreix una superfície de 10.021 hectàrees, 8.703 de les quals són marines. Aquest espai ha estat declarat també Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) i Lloc d’Interès Comunitari (LIC).

Amb l’ampliació prevista pel govern estatal, el parc multiplicaria gairebé per deu la superfície marítima ara protegida, ja que passaria de 8.700 hectàrees a més de 80.000, i seria el parc marítim més gran de la Mediterrània i un punt atractiu per a naturalistes i per al turisme ecologista. L’àrea ampliada hauria de formar part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

Bernadí Alba, representant del col·lectiu de pescadors recreatius, està en contra d’aquesta ampliació, que perjudica, en la seva opinió, els interessos dels seus associats. “Hem presentat al·legacions a aquesta ampliació perquè no hi estam d’acord. Pràcticament l’únic que es canvia amb aquesta nova protecció és la desaparició de la pesca recreativa a la zona, per la qual cosa consideram que és una presa de pèl”.

Segons els pescadors recreatius, aquesta prohibició no incidirà en la millora del medi marítim de l’Arxipèlag, de manera que es mostren totalment contraris a la iniciativa. Miquel Socias, que representa el sector de pesca professional, tampoc no es mostra favorable a l’ampliació, ja que considera que es perjudica un sector que lluita per tirar endavant amb moltes dificultats.

Impacte limitat

En canvi, el director general de Pesca, Joan Mercant, pensa que l’increment de la zona de protecció a Cabrera tampoc no tindrà gaire incidència entre els pescadors.

“Creim que l’activitat es veurà poc afectada, ja que es tracta d’una zona bastant allunyada per a la majoria dels aficionats. Per això, pràcticament només afecta embarcacions de grans dimensions o amb altes prestacions, que es poden permetre navegar moltes milles per anar a pescar”. Mercant, a més, considera que en aquesta zona es va a pescar un peix que no és sedentari, com la tonyina o la bacora, i que, per tant, els pescadors es desplacen a zones que estan fora dels límits del parc i en què es pot pescar. “Consideram que les limitacions són raonables perquè no afecten moltes activitats”.

“La gran virtud de les reserves marines és que han arribat a convèncer els mateixos pescadors i això es va aconseguir, en bona part, amb la protecció de Cabrera”, destaca.

Precisament, segons explica Mercant, la declaració d’aquest parc va suposar fa més de 25 anys l’inici del camí que ha ajudat els pescadors a comprovar els beneficis de la protecció.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF