ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Perfilant el mosaic agrícola i forestal d’una part de la Serra

Marjades i parets mitgeres quedaran al descobert mesurant la porció de cel visible des d’un punt del territori

Avui anirem a un sector de la serra de Tramuntana, el dels termes de Banyalbufar i d’Estellencs. Un espai paradigmàtic, palimpsest en forma de mosaic d’una important activitat agrícola i forestal on la lluita dels nostres avantpassats per anivellar el fort pendent dels vessants ha quedat esculpida en el territori en forma d’escales de gegant que travessen moles i turons, gairebé fins a ran de mar.

Per perfilar el mosaic utilitzarem una tècnica que ens permeti modelar el relleu i extreure’n la traça de les marjades i parets mitgeres, fins i tot en el cas que faci dècades que resten amagades a l’ombra d’una espessa coberta de bosc. La tècnica es fonamenta a processar la informació de localització i cota exactes d’una quantitat enorme de punts de llum làser llançats des d’una aeronau. Gràcies a la malla de punts generarem un model que ens dibuixi la topografia del terreny tot i que, a diferència d’altres articles d’aquesta secció, en què per esbrinar elements com les marjades generàvem un model digital d’ombres, en aquesta ocasió utilitzarem un mètode diferent, basat en la il·luminació difusa a partir de la porció de cel visible des dels diferents punts del territori a estudi.

Si anam a la figura principal observarem una imatge en una escala de grisos on el contrast entre les zones més fosques i les més brillants incorpora volum al conjunt i ens permet generar una lectura del terreny en tres dimensions. Al voltant de l’etiqueta ‘marjades’ es poden observar unes geometries lineals primes i fosques que representen el talús del marge alternant amb unes trinxes d’amplada variable i més blanquinoses que coincideixen amb la superfície plana de la marjada.

La meravella del conjunt de geometries que dibuixen les marjades sobre el terreny, tancant-se sobre elles mateixes en harmonia amb ralles i parats, permet esbrinar-ne l’efectivitat deixant que dreni l’excedent de l’aigua de pluja alhora que protegeixen el fèrtil i apreciat sòl.

Les marjades s’amollen pels costers i ens permeten imaginar sementers dominats per oliveres que, a mesura que s’apropen a la mar, es muden en forma de vinyes i tomatigueres de ramellet. La figura destapa també altres detalls del relleu com el xap de la carretera MA-10, l’estructura de les cases de Planícia i de Son Serralta o l’especial verticalitat de les marjades de l’hort de Planícia.

Per acabar ens fixarem en el petit requadre vermell a la part inferior de la imatge que emmarca un racó dominat per marjades. L’àmbit de les dues fotografies aèries a sota es correspon amb l’àrea dins el requadre i ens permet comparar el model digital amb la realitat fotogràfica. A l’esquerra tenim una fotografia del 1956 que destapa el pretèrit mosaic agrícola i forestal de marjades i bosc. Per contra, la fotografia del 2018 mostra dues realitats: (1) com la major part de les marjades han recuperat la seva vocació forestal i (2) la conservació i fins i tot la recuperació parcial d’unes marjades. El primer exemple és el dominant i es repeteix al llarg de la Serra en un procés engegat durant la segona meitat del segle passat, encara que també veim, cada vegada més, l’exemple de recuperació de marjades i del mosaic agrícola i forestal.

La clau serà possibilitar la rendibilitat dels nous conreus en un espai marcat pel fort relleu, poc adient per a la maquinària agrícola. Com en el cas de l’olivar de muntanya, que històricament va lligar una part important de la seva rendibilitat a la necessitat d’una mà d’obra intensiva i de temporada, una feina feixuga, que no requeria una alta qualificació i en gran part femenina. Particularitats que, per altra banda, tot i que salvant les distàncies, podríem identificar en algunes activitats del mercat laboral present.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF