Palma passa fam després de la Guerra

Durant els primers anys del franquisme la mancança d’aliments bàsics va fer passar fam a molta gent

Durant els primers anys del franquisme la mancança d’aliments bàsics va fer passar fam a molta gent. Les causes eren diverses i fàcils d’entendre. En primer lloc, existia una voluntat del nou règim de fer una política econòmica basada en l’autarquia; d’altra banda, els danys de la Guerra Civil havien estat enormes, a la qual cosa s’havia d’afegir el tancament dels mercats exteriors a causa de la Segona Guerra Mundial.

Els problemes higiènics es varen fer enormes a la ciutat de la postguerra, com mostra aquest text, on queden palesos els efectes de la llet en males condicions que es distribuïa a Palma: “Dies passats, amb motiu de la fi de l’any de la victòria, el nostre caudillo Franco ens va demanar a tots els espanyols un màxim esforç per solucionar la crisi social que comporta la postguerra, també ens va parlar de l’assot de la tuberculosi, i no és de estranyar que preocupi al nostre caudillo aquest flagell. A Palma de Mallorca moren de tuberculosi quatre-cents malalts anualment i a la capital d’Espanya passen de dos mil”.

La manca d’aliments que va provocar la política de racionament dels productes de primera necessitat va generar, com a conseqüència, un mercat negre, l’anomenat estraperlo. Aquest nom, que ja es coneixia en temps de la República, era originari del frau de les màquines de la ruleta de la marca Estraperlo (dels seus propietaris, Strauss i Perle) i es va popularitzar després de la guerra.

A Palma circulaven moltes llegendes sobre la fam i també moltes fantasies sobre com fer front a la nova situació de mancances, com aquella que deia que coneixia “algú que sabia fer una truita d’ous sens ous”. Un bon grapat d’idees fantàstiques i llegendes urbanes les va recollir Miquel Ferrà al seu llibre ‘Els anys de la fam’. Allà hi podem trobar una glosa que se sentia per la ciutat:

“S’és entregada sa fam

Sense contemplació

I ens donen per ració

Tres unces de pa amb segó.

I esclatam o no esclatam”.

El dramatisme de les baralles per comprar productes bàsics forçava les autoritats a establir mesures especials, com ens mostra el ban del governador civil Fermín Sanz, publicat al diari ‘Última Hora’ el 18 de novembre de 1940, que alertava de la prohibició de fer coes davant les botigues:

“És del tot indispensable posar fi a les anomenades coes davant els establiments dedicats a la venda de determinats articles. Aquestes coes, ocasionades per l’escassetat de determinades matèries de consum, tendeixen sempre a fer-se cròniques, cosa que pertorba l’ordre públic. Especialment és inadmissible el pugilat per avançar-se a adquirir un lloc a la coa matinant cada dia més, fins al punt que moltes hores abans d’obrir hi ha persones balbes de fred i son, en exhibició lamentable” .

El ban del batle de Palma el 14 de desembre de 1940, deia:

“Per a la compra de carn el proper dia 15 d’aquest mes, és necessari presentar la cartilla de racionament, que el tauler marca amb un traç de llapis vermell. Si s’observa que s’ha intentat esborrar el senyal, s’imposarà una multa de 10 pessetes al cap de família i quedarà anul·lada la cartilla per a l’adquisició de carn”.

L’informe del cap de les FET i les JONS de les Balears, el 1941, deia: “Com a resum podem dir que la gent viu de veritable miracle i que l’actual generació, si continuen així les coses, està cridada a ser una legió de persones depauperades i mancades de vitalitat”. 

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF