Palma impulsa més recursos per a les persones que comercien amb el seu cos

PalmaAvui dia no existeixen dades precises de quantes persones exerceixen la prostitució a la capital balear. La radiografia més aproximada, malgrat no ser del tot representativa pel que fa a xifres exactes ni tampoc sobre la situació concreta de totes les persones dedicades a la prostitució a Palma, és la que realitzen les entitats que fan feina a la Xarxa d’Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució (XADPEP), de la qual s’extreuen conclusions de les 1.793 prostitutes ateses el 2017 per aquesta estructura assistencial, integrada per, entre d’altres organitzacions, Metges del Món, Creu Roja i Casal Petit.

Metges del Món ha experimentat el darrer any un augment del nombre de persones que decideixen demanar ajuda i assessorament a l’entitat. La majoria de les prostitutes ateses tenien entre 18 i 24 anys, i un 94% eren dones. Amb l’objectiu d’arribar a més persones del col·lectiu, l’entitat ha recorregut a les noves tecnologies i, juntament amb l’empresa Relief App i l’Ajuntament de Palma, ha desenvolupat una innovadora aplicació per a telèfons mòbils que està disponible de manera gratuïta en quatre idiomes (català, castellà, anglès i xinès). Amb ella, batiada MDM-Iris, Metges del Món pretén també arribar a les prostitutes asiàtiques, un grup inaccessible “per la seva opacitat”, segons confirma la coordinadora d’Inclusió de Metges del Món, Belén Matesanz.

La barrera idiomàtica és l’escull inicial que es troben les organitzacions de la xarxa XADPEP amb el col·lectiu de prostitutes asiàtiques, al qual s’hi afegeix, segons confirmen diversos testimonis que prefereixen mantenir l’anonimat, que la major part d’aquestes dones són víctimes del tràfic per part d’organitzacions criminals.

La tasca dels voluntaris

Darrere l’estructura del voluntariat de les distintes organitzacions que intenten assessorar les persones que exerceixen les prostitució a la capital balear hi ha moltes hores de feina de voluntaris que surten de ruta, a hores intempestives de la nit, per donar-se a conèixer i aconseguir crear un clima de confiança amb elles. Ho assegura Inma Mas, membre de la junta autonòmica de l’ONG i voluntària de Metges del Món des de fa més de cinc anys, qui confirma la dificultat de “controlar” la població dedicada a la prostitució a Palma perquè “es mou molt”, especialment “durant la temporada d’estiu”.

Els voluntaris organitzen sortides als llocs on s’exerceix la prostitució, ja sigui a pisos, clubs o carrers; contacten i parlen amb elles i els ofereixen orientació, a més de lliurar-los material per prevenir-les de malalties de transmisió sexual.

Un poc més enllà va Casal Petit, xarxa que atengué 256 prostitutes a Palma el 2017. Nascuda arran de la congregació de les germanes Oblates, que té cura de dones en situació de prostitució des del segle XIX, l’entitat fa feina per afavorir el desenvolupament integral i l’autonomia d’aquestes dones, que “viuen situacions d’exclusió i d’injustícia”. Casal Petit les acompanya en la seva realització personal i en la seva integració social i laboral. “A nosaltres ens arriben dones del treball de carrer o derivades per recursos com la XADPEP, Serveis Generals o de Serveis Socials”, apunta la coordinadora de l’entitat, Magdalena Alomar, qui detalla que fan sortides un pic a la setmana a les nits i també al migdia per contactar-les i parlar-hi. “Impartim cursos per reinserir-les laboralment” i “oferim una petita ajuda econòmica mensual a les dones que els realitzen”. Gràcies a Riu Hotels, l’entitat ofereix formació de cambrera de pisos amb pràctiques en hotels”, que permet que moltes dones trobin una feina i acabin deixant el carrer.