Noves emocions entre el cel i la terra

No tot és vorera de mar. A l’interior de Mallorca es pot viure l’aventura de volar en aeronaus lleugeres

L’estiu convida a trencar amb tot allò que la resta de l’any ens té encotillats dins la quotidianitat. La mar, la platja i la muntanya ens criden a gaudir de l’entorn quan la xafogor fa la sesta. El temps d’esplai, les vacances, el dia lliure... són moments que necessiten omplir-se, i millor si és amb activitats platxerioses i que convidin a sacsejar l’adrenalina. Lluny de la costa, on molta gent fixa estada, a l’interior de Mallorca, el globòdrom del Caparó (Manacor) i l’aeròdrom del Cruce (Petra) ofereixen la possibilitat de desconnectar i viure les sensacions del silenci estiuenc a 300 o 400 metres d’altura, entre la terra i el cel, oblidant les estridències i a la recerca d’una certa pau interior.

Pujar un centenar de metres en pocs segons entre les barres d’alumini d’un ultralleuger ens pot fer un nus a la gargamella per després tornar a la calma quan el paisatge se’ns eixampla des de les altures. Pep Sansó Mercader és l’instructor de vol i propietari de l’aeròdrom de Petra, al centre de l’illa. A les instal·lacions hi ha nou hangars d’altres aficionats que tenen en el vol la seva passió. Petites avionetes també s’enlairen i aterren a la planura vora el creuer de carreteres de Manacor, Petra, Felanitx i Vilafranca, que en els mapes internacionals de vols apareix com a Aeròdrom Petra Pep Mercader. Uns 300 metres de pista donen servei de trànsit a aficionats a les altures i també a gent que desitja viure l’espai amb una càrrega d’emocions diferents de les que pugui generar el vol amb aeronaus convencionals.

“Encara que no sembli ver, l’hivern és la millor època per volar, ja que l’ultralleuger pateix menys per enlairar-se; evidentment, en dies de calma”, explica Pep Sansó, amb 35 anys d’experiència pilotant aquests grans ocells amb ploma de vela i esquelet d’ alumini, que poden navegar per l’espai puntualment sense motor, cosa que permet al passatger desconnectar-se del temps. Un casc, uns auriculars i atendre quatre instruccions de seguretat és l’únic que es necessita per volar a l’esquena de Pep Sansó. A les primeres i darreres hores del dia, en temps de calma atmosfèrica, el convit a banyar-se en l’aire, entre el cel i terra, es fa més atractiu.

GLOBUS AEROSTÀTICS

A només un quilòmetre de distància i dins els setze quilòmetres de diàmetre de domini de l’aeròdrom, es troba el globòdrom Mallorca Balloons, de Ricardo Aracil, un altre negoci que viu de l’aire del cel de l’illa i que des de 1989 decora amb les siluetes de les aeronaus molts matins i postes de sol el firmament del Pla de Mallorca. Els alemanys són els primers usuaris d’aquest tipus de viatges, encuriosits per veure la seva perla mediterrània des de l’aire. I encara que no ho sembli, els mallorquins ocupen el segon lloc en el rànquing, per davant dels russos. “La pau, una enorme tranquil·litat i una certa sensació romàntica” és la descripció més comuna que recull Ricardo Aracil quan s’interessa per les emocions dels clients. “La glòria, en poques paraules”.

Així com en el vol d’ultralleuger l’entrada i la sortida de l’aeronau de l’hangar de l’aeròdrom pot ser qüestió de cinc minuts, el desplegament d’un globus aerostàtic requereix un grup de sis treballadors que inflen l’enorme lona amb dos grans ventiladors alimentats per generadors i el suport dels passatgers que estiren dels costats de la tela mentre aquesta engreixa amb l’aire.

Amb tota normalitat, els passatgers dels globus aerostàtics participen en les tasques de desplegament i recollida de la lona, que pesa 300 quilos, i la cistella. Abans de pujar a la caixa, s’informa del protocol que cal seguir per fer agradable un viatge que no té un punt de destinació concret, ja que s’aterra a l’indret més planer quan s’ha acabat el temps de vol.

La flamarada que encalenteix l’aire del globus quan ja està en posició vertical serveix de toc d’atenció als passatgers que es disposen a viure l’aventura i gaudir del paisatge amb pausa, amb només el bram del fogó quan s’encén com a element que els pot destorbar la calma.

PROP DELS AVIONS

Aleshores és la brisa matinera la que els guiarà en el passeig per l’espai central de Mallorca, veient passar no gaire lluny i a més altura els avions que surten o es dirigeixen a Son Sant Joan, i també els ultralleugers i avionetes que tenen la base a l’aeròdrom del Cruce.

Compaginar amb una certa harmonia aquests dos sistemes de vol baixos ofereix també un espectacle gratuït al trànsit que es mou per les carreteres del Pla, Llevant i Migjorn de l’illa. Des de dalt, el formigueig de vehicles mostra en tota la seva amplitud com de saturada passa l’illa el tràngol de l’estiu.

Mallorca Balloons no té l’exclusivitat en vols de globus aerostàtics. A la comarca del Llevant, des de Sant Llorenç i Capdepera surten també aeronaus d’aquest tipus, des d’on l’illa de Menorca sembla a tocar. Allà, tot i que gran part de la costa gabellina, de Son Servera, Sant Llorenç i Manacor està prou saturada, queda la península d’Artà com a petit oasi enmig d’un litoral encimentat.

2019, cita mundial de globus al Pla

Entre el 17 i el 27 d’octubre de l’any que ve, Mallorca Balloons organitza el campionat mundial de globus aerostàtics, que tindrà la base al Pla de Mallorca, molt previsiblement a la zona de Son Nuviet (Petra), a la base de l’aeròdrom. Es tracta d’un esdeveniment de gran ressò en el qual es preveu la presència d’entre 100 i 120 aeronaus, que tenyiran de mil colors el cel interior de Mallorca. Ricard Aracil remarca que és a final de setembre i durant el mes d’octubre quan el terra sec que ha deixat l’estiu es pinta de verd i Mallorca, vista des de l’aire, canvia de pell. Serà aleshores també el moment en què moltes estampes inèdites de la Mallorca interior faran la volta al món, principalment a través de les xarxes, tenint en compte l’enorme participació que s’hi espera i la gran presència de públic que solen atreure aquests esdeveniments.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF