No tinc cap setmana igual i el mòbil em marca l’agenda

PalmaL’agenda de cada setmana me la marquen els actes de la setmana anterior. Per exemple, el divendres anterior vàrem tenir a Llucmajor l’enterrament de Julià Fullana, víctima del franquisme trobat a la fossa del pou de l’Àguila. Llavors, el dilluns he d’estar pendent del telèfon. Com que som la cara visible de l’associació Memòria de Mallorca, jo he d’atendre els mitjans i les famílies de les víctimes.

A més, quan hi ha un acte tan rellevant, normalment s’acosten noves famílies a l’associació i també persones que ens conten històries que no sabem. Els dimarts i els dijous m’encarrec de cuidar la meva mare, que té 95 anys, juntament amb la meva germana. Si no passa res molt greu, estam amb ella aquests dos dies. Els dimecres, en general, els dedic a preparar reunions amb els interlocutors polítics. Ara estam una mica en stand-by, a l’espera que es defineixin els nous representants polítics que gestionaran els temes de memòria, però ja estam preparant futures trobades, en les quals continuarem exposant les nostres demandes i reivindicacions.

Divendres hi sol haver sempre algun acte, ja sigui de commemoració o presentació d’algun llibre... És molt difícil per mi explicar un programa exacte perquè no tinc cap dia igual a l’altre ni cap setmana igual a l’anterior. El mòbil és qui em marca l’agenda i és també al mòbil on tinc la meva agenda. Els caps de setmana els dedic a la meva família, encara que generalment també he d’atendre mitjans de comunicació. És una constant, perquè ens feu molt de cas, i nosaltres també us volem atendre bé. De fet, el primer que faig quan m’aixec al matí és mirar la premsa i les xarxes socials. I també tenc companys de l’associació que s’encarreguen especialment de les xarxes i m’avisen si hi ha alguna novetat.

Em moc molt, però sempre intent fer les menjades a casa. M’encanta cuinar, així que jo m’encarrec de la cuina a casa nostra. Els meus fills ja són grans, però, així i tot, venen sovint a dinar.

Quan tenc temps, el dedic a escriure, cosa que també m’agrada molt. Som investigadora i arxivera i tenc bastanta documentació a casa, i escric sobre qüestions relacionades amb la memòria. Sobretot per a Temps de la Memòria, la revista en línia que tenim a l’associació i que surt trimestralment. Per cert, aquesta és una altra de les meves tasques: entregar la documentació a les famílies i donar-los les noves informacions. La ràdio l’escolt sobretot al cotxe, quan he d’anar enfora. Bé, que a Mallorca res és enfora, però, per exemple, quan he d’anar a Manacor o Llucmajor.

Ara mateix estic llegint dos llibres: Largo pétalo de Mar, d’Isabel Allende, que em va regalar el meu fill petit, i Repressió i cultura durant el franquisme, de Miquel López Crespí, editat per Lleonard Muntaner.