MIGRACIÓ

Ningú vol la manta, ningú dona alternatives

L’Ajuntament de Palma continua sense activar la mesura de canviar les multes als manters per cursos de formació, tot i estar recollida en l’ordenança municipal

Amagant-se de la Policia Local, tres manters senegalesos esperen, amb el gènere embolicat en un llençol blanc, asseguts a les escales del passadís interior d’una finca d’edificis del centre de Palma. “Això dona molts de problemes. Cal córrer massa”, diu Abdoulehi Sow, que té 24 anys, va arribar en pastera a Màlaga i des de fa un any i mig viu a Mallorca. Se li esborra el somriure i mira cap en terra quan es planteja la possibilitat que li prenguin els productes que vol vendre. És tot el seu patrimoni. “No tenc diners per comprar res més. El que duc allà val uns 200 euros. He de vendre per menjar. Ja m’ho varen prendre una vegada”, explica, i afegeix que paga un lloguer de 150 euros per una habitació a Son Oliva i que en té just per viure.

De moment, només multes

El primer que els passarà als manters que no aconsegueixin fugir dels agents municipals és que quedaran sense el material que tenen per vendre. Posteriorment rebran una multa, que la normativa de l’Ajuntament palmesà estableix que és d’entre 100 i 750 euros. Des del primer de gener fins al primer d’agost d’enguany, la Policia Local ha posat més de 500 sancions als qui fan el top manta.

Una novetat que introdueix l’ordenança municipal aprovada fa nou mesos és la possibilitat de canviar la multa per cursos de formació. Això no obstant, fins ara cap dels venedors ambulants sancionats ha tingut aquesta possibilitat, segons fan saber fonts policials. Des de l’Ajuntament de Palma s’assegura que encara no està en marxa, però que hi ha la intenció d’aplicar aquesta iniciativa a través de l’Escola Municipal de Formació.

La regidora de Justícia Social, Sonia Vivas, assegura que la realitat dels manters és d’una complexitat immensa. “Com es pot arreglar, si la Llei d’estrangeria no els deixa treballar i aboca la gent a la il·legalitat?”, es demana. Vivas aposta per crear un òrgan per tractar en profunditat el problema, el qual estaria integrat per Càritas, representants dels venedors ambulants, comerciants i també una representació de l’Ajuntament. “La solució comença per parlar, acceptar que hi ha una problemàtica i que es deixi d’utilitzar aquest tema contra l’esquerra, perquè afecta tothom. Cal estudiar el fenomen i veure com podem incidir-hi”, afirma.

Els manters treballen sobretot a l’estiu, segons expliquen ells mateixos. Els venedors ambulants que tenen papers tornen al seu país a estudiar, treballar o a passar el temps amb la família. És el cas de Mamamoune Sy, que té 31 anys i des d’en fa 12 va i ve de Mallorca al Senegal -on ha estudiat per ser mecànic-. Ara té intenció de formar-se en jardineria. “És molt dur. Tothom que fa feina a la manta la vol deixar i trobar una altra feina”, afirma. El seu company Abdoulehi Sow demana: “Tu no tindries una feina per a mi?”.

La solidaritat entre ells és molt important. “Som amics i entre nosaltres ens cuidam”, afirma Sy. Es mostren d’acord que, tot i que les condicions són dures, es viu millor aquí que al seu país, on guanyen molt pocs diners. També alerten del perill de cert tipus de venda. “Les bosses donen molts de problemes, perquè són falsificacions. El mateix que passa amb les ulleres de sol Ray-Ban”, afirma Sy.

La cap de Blanqueig de Capitals i Delictes Monetaris de la Policia Nacional, Francina Veni, que s’encarrega dels delictes relacionats amb les falsificacions, assegura que “per aquest delicte no han detingut cap persona de les que fan el top manta a peu de carrer”. Veni explica que s’actua com a resultat d’investigacions policials quan, per exemple, es detecta que s’han comprat quantitats importans de material a través d’internet. La condemna per falsificació és d’un a quatre anys de presó. Espanya i Itàlia són els dos països on més productes falsos es consumeixen. “El problema és que la gent compra per la marca, malgrat que el mateix producte té més qualitat si el compres sense marca”, afirma Veni.

Banc que bloquegen el compte a migrants 

Alberto Rosauro és alumne de Dret i membre de la Clínica Jurídica, un projecte de la UIB dirigit per Margalida Capellà, amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats, Càritas, Solidaris i la Creu Roja. Rosauro denuncia que hi ha bancs que bloquegen el compte bancari a migrants quan queden en situació irregular i parla del cas d’un d’ells, que no va poder “accedir als diners que tenia a la Caixa”. “Això no ho poden fer en cap cas. Vaig acompanyar la persona i es va resoldre, però és una cosa que passa. No és un cas aïllat”.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF