MEDI AMBIENT

Nina O’Hanlon: “La magnitud del problema de la brossa marina és ingent”

Entrevista a l’ornitòloga anglesa Nina O’Hanlon (Chester, 1982), de l’escocès Environmental Research Institute - University of the Highlands and Islandsines

Es calcula que cada any arriben als mars i oceans entre 4,8 i 12,7 milions de tones de plàstics, que es van acumulant, degradant i descomponent en microplàstics. Una catàstrofe mediambiental de dimensions colossals. L’ornitòloga anglesa Nina O’Hanlon (Chester, 1982), de l’escocès Environmental Research Institute - University of the Highlands and Islands, participa en diversos projectes de recerca que miren de quantificar la magnitud de la tragèdia i buscar-hi solucions. O’Hanlon investiga com els plàstics escampats per mars i oceans afecten l’avifauna marina, sobretot a la costa del nord-est de l’Atlàntic. Vam parlar amb ella quan va ser al Delta Birding Festival, al delta de l’Ebre.

¿Hem reaccionat tard al problema de la brossa marina?

És un tema de gran envergadura. El més greu no és que hàgim reaccionat massa tard, sinó que la magnitud del problema és ingent, tant per la quantitat de brossa acumulada com per les mateixes dimensions de l’àrea afectada. Fa 15 o 20 anys no n’érem conscients. Ha sigut els últims anys que ens hem adonat que els plàstics i microplàstics són per tot arreu.

¿I com està afectant el fenomen als ocells marins?

Té una afectació directa en individus concrets de determinades espècies, perquè s’han trobat exemplars morts per haver ingerit plàstic o per haver-s’hi enredat. També tenim documentat que de les més de 300 espècies d’aus marines estudiades, un 39% ha ingerit brossa marina i un 36% s’hi ha enredat o ha utilitzat plàstics marins per construir els nius. El que encara no sabem és com això afecta la població global d’aquestes espècies, algunes de les quals estan protegides.

¿El principal problema és la ingesta de plàstics o el fet que hi quedin embolicats?

Depèn de l’espècie. A algunes, com als mascarells, els afecta perquè s’enreden quan pesquen o a les zones de nidificació, ja que fan servir plàstics i restes de xarxes de pesca per fer els nius. En d’altres, com les baldrigues, l’afectació és per ingesta de microplàstics. Aquestes dues espècies, juntament amb els corbs marins, són potser les més afectades per la presència de plàstics als mars i oceans.

És obvi que les aus que s’enreden acaben morint perquè no es poden moure. ¿La ingesta de plàstic també provoca la mort directa?

En molts casos sí. Això passa sobretot en el cas de les baldrigues, que, a diferència de les gavines i els corbs marins, no poden regurgitar. Picotegen restes que semblen trossos de peix, quan en realitat són plàstics, i se’ls acumulen a l’estómac i intestins. El plàstic els satura i els ofega. Una altra raó és que com que tenen l’estómac ple, pels plàstics, no mengen i es van debilitant.

Quina seria la solució al problema?

Produir i utilitzar menys plàstic i fer una gestió dels residus que eviti que vagin a parar als rius i al mar. Aconseguir que deixin d’entrar tones i tones de brossa als nostres mars i oceans permetrà alentir els efectes nocius de la contaminació al mar.

¿I a qui correspon aplicar-la?

Als governs i també a la societat. D’una banda cal regular i pressionar les indústries per tal que utilitzin menys el plàstic com a embolcall, i sobretot d’un sol ús, i per una altra cal més conscienciació i pressió ciutadana. Un altre tema és el de les xarxes de pesca, que són majoritàriament de polièster. És evident que no hi ha un sistema clar de reciclatge o d’eliminació de material vell, per això de vegades aquestes xarxes queden arraconades o les llencen directament al mar.

Tenint en compte que el delta de l’Ebre és un espai amb especial interès per les aus, ¿creu que seria interessant estudiar aquí l’impacte de la brossa en les aus marines?

Crec que sí. És un problema que si no l’estudies a fons no sabràs mai fins a quin punt és greu, i en cada zona té el seu impacte i les seves particularitats.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF