HÀBITATS NATURALS

Ja és Nadal amb El Corte Inglés (i amb les Forces Armades)

Les corporacions i les grans empreses no hi fan ben bé una despesa, amb els llums de Nadal, sinó una inversió

Les granges d’aviram, com és sabut, estan il·luminades les 24 hores del dia perquè els polls no s’aturin de menjar i engreixin més aviat: els animals, en vista de tanta lluminària, es pensen que sempre és de dia i, per tant, hora de menjar. Això fa que surtin unes gallines i uns pollastres mal fets i afectats de diverses patologies, però és igual, perquè ja estan a punt per al mercat. Si haguessin estat a lloure, haurien hagut de menester pel cap baix unes dotze setmanes; d’aquesta manera, en tres setmanes ja fan el pes.

Aquesta és exactament la raó per la qual cada any, en arribar aquest temps, s’encenen els llums de Nadal, i les institucions públiques i les grans empreses i corporacions s’hi gasten autèntiques fortunes. De fet, les corporacions i les grans empreses no hi fan ben bé una despesa, amb els llums de Nadal, sinó una inversió. Els governants, per la seva banda, els ajuden a fons perdut, amb l’argument -cert, per altra banda- que, si no posen llums als carrers per Nadal, no els tornarien a votar ni els seus familiars més pròxims. Els llums de Nadal tal com els coneixem són, òbviament, un fet recent, una conseqüència directa de les xarxes d’il·luminació elèctrica, que no existien abans del segle XX. Però per a molta gent són tan arrelats com si Maria i Josep haguessin decorat l’establia on va néixer Jesús amb garlandes de llums comprades als xinesos. Vull dir que els partidaris i defensors dels llums de Nadal us explicaran que es tracta d’una tradició amb unes arrels immemorials, i que si ens estalviàssim el dineral que costa posar-los i el dedicàssim a ajudar els conciutadans que passen privacions, per exemple, ens abocaríem al caos i al desordre i la nostra civilització tendria els dies comptats. La realitat és que els posam, com dèiem, per la mateixa raó que posam il·luminació a les granges d’aviram: no exactament per fer-nos menjar tot el sant dia (això ja sabem fer-ho durant tot l’any), sinó perquè sortim al carrer i gastem els doblers que tenim i els que no tenim també, gràcies a la targeta de crèdit. Algú objectarà que, a diferència dels pollastres, nosaltres som una espècie racional i no podem ser enganyats tan fàcilment. El convidaríem només a fer un cop d’ull al que ha passat aquesta mateixa setmana, amb motiu de la mort d’un futbolista.

Entre totes les enceses de llums que cada any es fan i es desfan per Nadal (no “pel Nadal”, per cert, i tampoc “pels Nadals”), una de les més esperades i consolidades és la dels magatzems El Corte Inglés, que també ja existien en temps del rei Herodes. Com que en saben, a El Corte Inglés procuren unir l’acte ritual d’encendre la il·luminació nadalenca amb una bona causa, i enguany la tenien cantada. La convocatòria de l’acte ho deia millor del que ho puguem fer nosaltres. Textualment, i sense corregir-hi res, deia així: “ un reconocimiento especial al colectivo sanitario y a la Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que tanto han y están aportando a la ciudadanía. Por este motivo, El Corte Inglés quiere que sean ellos quienes hagan brillar la Navidad ”.

I així va ser. Aquest passat dimarts poc abans de les set, ja estava tot a punt a l’entrada d’El Corté Inglés de les Avingudes de Palma. A tocar de la paradeta que ven “bunyols boníssims” (proclamats pel cartell de reclam i per l’olor de fregit que ho impregna tot al seu voltant), s’havia disposat una tarima amb dos arbres de Nadal, una pantalla on es podia seguir allò que passava damunt la tarima, un equip de so que emetia en bucle les cançons nadalenques més ensucrades i més suades, i un faristol amb un gran polsador a dalt que havia de servir, efectivament, per encendre els llums nadalencs de la façana de l’edifici. De mica en mica s’anaven acostant, encuriosits, els vianants que veien fressa a prop del portal dels magatzems: els uniformes de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional, de la Policia Local i de l’Exèrcit de Terra que s’hi havien arremolinat ajudaven a fer augmentar la curiositat, o l’alarma, segons com es miràs. La sensació d’haver caigut en el plató de rodatge d’una d’aquestes pel·lícules americanes que transcorren per Nadal es feia inevitable, i diríem que aquesta és la intenció dels amfitrions (posats a demanar, a mi m’agradaria aparèixer dins els Gremlins ).

L’acte, en rigorós castellà

Arribat el moment, van callar els altaveus amb les cançonetes embafoses i va començar l’acte pròpiament dit. Per part del col·lectiu sanitari, en minúscules, hi van participar la supervisora de Covid de l’hospital Son Espases, Eva Pujol, i la infermera de la planta de Covid Luisa Serrano. Per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, en rutilants majúscules, hi havia un sergent primer de l’Exèrcit de Terra, un capità de la Guàrdia Civil, el cap de Representació Ciutadana de la Policia Nacional i un comissari operatiu de la Policia Local, dels quals em vaig afluixar d’apuntar els noms. També ens va dirigir unes paraules la directora d’El Corte Inglés de les Avingudes, Vanesa González, i una conductora de l’acte ( speaker, perdó), que repetia sense aturall frases com “ han combatido en la primera línea ” i “ las personas que nos han dado luz en estos meses de oscuridad ”. Per respecte a la diversitat cultural i lingüística, l’acte es va desenvolupar íntegrament en rigorós castellà, tret del capità de la Guàrdia Civil, que va cloure la seva emotiva al·locució amb un sentit “ mor d’any ” que ens va arribar al cor. I fets els parlaments, deu, nou, vuit... compte enrere i les representants del col·lectiu sanitari van tenir l’honor de pitjar el polsador que va encendre els llums d’El Corte Inglés i un “ooooh!” col·lectiu d’admiració, acompanyat d’aplaudiments emocionats. Fins l’any que ve si la pandèmia ens ho permet, amb una recomanació: si us avorriu aquests dies, sempre podeu anar a aparcar el vostre vehicle al pàrquing d’El Corte Inglés. O a intentar-ho, si sou valents.

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF