“Manca de referents femenins en la ciència”

PalmaLes carreres de Farmàcia, Nutrició o Medicina estan molt associades a les dones, mentre que la Física, la Tecnologia o les enginyeries s’associen més als homes. Dora Romaguera va estudiar Farmàcia, però assegura que no va ser una decisió condicionada pel gènere. Més tard es va especialitzar en Salut Pública i Nutrició a Londres, on va cursar un màster.

Actualment és doctora en Nutrició Humana a l’hospital Son Espases i estudia els factors de risc i de l’epidemiologia nutricional en la patologia cardiovascular i les malalties cròniques. És membre del programa Predimed Plus, en el qual intervenen 6.874 persones a escala estatal i 335 pacients de Son Espases. L’estudi es farà al llarg de sis anys i té com a objectiu demostrar que la combinació de la dieta mediterrània i l’exercici físic poden prevenir les malalties cardiovasculars.

Conciliació laboral i familiar

“Com a dona, allò més complicat és combinar la maternitat i la investigació”, explica Romaguera. La carrera científica d’una dona i un home estan molt igualades fins a la fase postdoctoral, “que sol coincidir amb la trentena d’anys i amb les ganes de ser mare”, diu la doctora. A partir d’aquesta fase és quan realment es nota la diferència entre gèneres: els homes continuen la seva carrera, mentre que les dones moltes vegades es veuen obligades a escollir entre la vida familiar i la professional. “Jo mai no havia notat diferències entre sexes a la meva carrera científica fins que vaig tenir els meus fills i vaig haver de reduir algunes tasques vinculades a la investigació, els viatges, etc.”, explica Romaguera.

En el seu cas, l’any 2011 va tornar de Londres, on havia passat els darrers quatre anys dedicant-se a la investigació, durant el seu postdoctorat. “Aquell any va coincidir tot, la crisi econòmica, el meu desenvolupament com a investigadora i la maternitat”, Romaguera ho recorda com una etapa complicada. “Fa falta molt de suport institucional perquè les dones no abandonin la seva carrera professional”, assenyala, i afegeix que “a Suècia, per exemple, els pares i les mares disposen exactament de la mateixa baixa per maternitat i paternitat”.

La dona i la ciència

En l’àmbit de la ciència, la dona troba moltes barreres que dificulten la seva presència. Entre les principals causes d’això hi ha la falta de recursos econòmics, la qual cosa no entén de gèneres. Un altre punt a tenir en compte són els comportaments masclistes i discriminatoris dels tribunals d’avaluació i del sistema de publicacions d’articles especialitzats. “Els jurats, fins fa poc, estaven formats íntegrament per homes”, explica la doctora. Això està associat al fet que els llocs de màxima responsabilitat són ocupats exclusivament per homes. És el que s’anomena ‘sostre de vidre’. “Hem de trencar aquest sostre de vidre de què són víctimes les dones en els llocs de direcció. Però primer hem de començar conscienciant les nines i facilitant-los influències més positives del món de la ciència”, assenyala Romaguera.

La manca de referents femenins en el món de la ciència, també és un factor important. “Normalitzar la idea que els nins i nines puguin veure la dona com a cientifíca, bombera, metgessa o policia ja seria una passa molt positiva”, apunta, i afegeix que “tots tenim curiositats per la naturalesa i, a priori, hi trobam un interès científic, fins que algú el liquida”. També és tasca de les families i educadors potenciar-ho.

La societat està evolucionant, cada vegada més, cap a la igualtat de gèneres que s’esta generant. “Esper que les noves generacions arribin a créixer amb perspectives de gènere diferents que les que nosaltres hem viscut fins ara”, explica la doctora, “però encara fan falta moltes ajudes per part de les institucions”, afegeix.