Publicitat
Publicitat

Dissabte, 26 d’agost: manifestació unitària contra el terror

La Generalitat i l’Ajuntament convoquen la ciutadania als Jardinets de Gràcia sota el lema “No tinc por”

Els ciutadans de Barcelona fa dos dies que surten massivament als carrers de la ciutat. La condemna dels atemptats a la Rambla i a Cambrils els ha portat, de manera espontània, a omplir el passeig barceloní d’ofrenes en record de les víctimes i a marxar al crit de “No tinc por”. El dissabte 26 d’agost, però, estan cridats sota el mateix lema a una manifestació unitària contra el jihadisme, convocada ahir per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La protesta començarà a les 18 hores als Jardinets de Gràcia i baixarà pel passeig de Gràcia fins a arribar a la plaça de Catalunya, lloc on va començar l’atropellament en massa que dijous va acabar amb la vida de tretze persones i va causar més de 100 ferits.

“Tots hi estem convocats per solidaritat amb les víctimes que hi ha hagut de tantes accions terroristes”, va destacar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, mentre que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar que siguin “milers i milers” els que diguin que no tenen por i deixin “aquests bàrbars sense aire i sense espai”, en referència als terroristes. Una fita que, per a Puigdemont, ja s’està aconseguint: “Ens volien de genolls a la Rambla i ens hem aixecat amb més forces”.

President i alcaldessa van oferir una imatge d’unitat en una roda de premsa conjunta a l’Ajuntament, després d’haver firmat en el llibre de condol instal·lat tant ahir com avui -de 10 a 20 hores- al Saló de Cent del consistori. Regidors i representants polítics de la ciutat van afegir-se a les dedicatòries per a les víctimes de l’atac, i també ho van fer personalitats com l’exalcalde Pasqual Maragall i la seva dona, Diana Garrigosa, a més dels reis Felip VI i Letícia i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Els últims també van participar al vespre en un minut de silenci al mosaic de Joan Miró, just on la furgoneta del terrorista va acabar l’atropellament. Els monarques, que tan sols van estar-s’hi cinc minuts, van deixar flors i van encendre una espelma a l’indret final de la tragèdia.

“L’amor guanya l’odi”

En aquell moment, i durant tot el dia, la Rambla continuava plena de gom a gom. Però fins a 2.745 persones també van voler passar, com les autoritats, pel Saló de Cent de l’Ajuntament. Al migdia, quan la cua per entrar al consistori era d’unes cinquanta persones, la Conxita, barcelonina de 64 anys, sortia de signar el llibre de condol amb un nus a l’estómac. “Ho visc amb una por especial”, confessa. I explica el perquè: fa tot just trenta anys era a l’Hipercor quan va esclatar la bomba que ETA havia col·locat al pàrquing del supermercat. Ella va sobreviure, però una amiga que l’acompanyava hi va morir. Encara amb la imatge de l’ona expansiva de l’explosió al cap, la Conxita assegura que des de llavors va agafar una certa por a sortir al carrer i que molts sorolls encara la deixen “petrificada”. Tot i que els records li han tornat amb força després de l’atemptat de dijous, ahir va fer el cor fort per anar a deixar flors als llocs de l’inici i el final de l’atac i per escriure un missatge a l’Ajuntament.

“Encara que tinguem por hem de tirar endavant. L’amor guanya l’odi”, va escriure al llibre de condol, deixant clar que es nega a cedir al terror: “Com a barcelonina, un cop al mes s’ha de passejar per la Rambla i entrar a la Boqueria”. Qui també continuarà passejant pel passeig barceloní és la Bibiana, de 42 anys, que ahir va arribar a l’Ajuntament amb el seu fill Omar, el pare del qual és nascut a Jordània. L’àvia, la Maribel (63 anys), destacava la sang jordana del seu net per llançar una crida contra la islamofòbia. “És un tema que em té molt afectada”, deia. Potser tant com a la Najet, nascuda a Tunísia però barcelonina des de fa gairebé 6 anys. Mentre esperava els 15 minuts que durava la cua per entrar a l’Ajuntament a primera hora de la tarda, demanava trencar l’associació entre el terrorisme i els musulmans, com ella: “La gent que ha comès l’atemptat ni tan sols deuen haver processat al seu cervell la paraula islam [...]. Islam no és terrorisme”, repetia. I afegia: “Ara cal estar units en tot, siguem musulmans o de qualsevol religió o país”.

Hi coincidia l’Aleksandr (52), nascut a Moscou i veí “orgullós” de Barcelona des de fa anys. O el Pedro (43) i la Marta (41), de Santa Coloma de Gramenet. “Avui hem vingut per estar amb la gent de Barcelona i amb el dol de les víctimes, i acostar-nos a una ciutat que volem més lliure que mai”, deia ella.

Recuperant la normalitat

A la cua, que a l’entrada de l’Ajuntament havia de superar un control de seguretat amb escàner, la majoria eren de Barcelona i la resta de Catalunya. Alguns turistes despistats s’hi acabaven sumant pensant que era per entrar a visitar un museu o edifici històric, o simplement passaven per davant consultant mapes i indicacions. “Tenim l’obligació que tot torni a ser normal, que demostrem que Barcelona i el món no tenen por i que a la nostra societat no hi caben atacs com aquests”, opinava la Cristina, lleidatana de 27 anys. Una reivindicació que, el dissabte 26 d’agost, es tornarà a convertir en un clam.

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF