Joan Alemany: “La transparència va contra l’agilitat administrativa”

PalmaJoan Alemany (Palma, 1976) fou elegit dimarts passat vicepresident de l’Associació estatal de Tècnics Urbanítics que s’ha creat per formar i defensar els lletrats que es dediquen al dret administratiu i que, segons que explica, d’entrada “sempre tenen les de perdre” perquè van contra l’administració.

Units sereu més forts?

Ens hem de defensar. Els advocats administratius han tingut problemes per fer la feina dels funcionaris, que inclou els informes de llicència d’obra o d’activitat. Abans, molts ajuntaments desconfiaven del departament jurídic de cooperació local i contractaven externs per fer informes, fins i tot adminstratius, una funció que s’ha de reservar al funcionari públic.

Ahir, dia 9 de març, entrava en vigor la Llei 9/2017 de 8 de novembre de contractes del sector públic.

En principi, les directives europees fomenten que hi hagi més transparència i control d’allò públic. A més, subjecta tot el sector públic instrumental com a poder adjudicador. Abans, els polítics creaven moltes empreses públiques, bàsicament per escapar del control de la legalitat que feien els interventors; ara, qualsevol contractació d’aquestes empreses que no té mitjans propis a bastament i contracten externament també s’han de sotmetre a la legislació contractual. Però, amb aquesta llei, certs contractes menors no tindran la mateixa agilitat administrativa que tenien fins ara. Si surten tots a concurs hi haurà un augment de la demanda i de les reclamacions.

Llavors, quin balanç feis de la llei?

Això ja ho veurem amb el temps. És més bona pel que fa a la transparència i la publicitat que pel que fa als contractes menors. A més, la nova llei ja no parla del risc i la ventura del negoci de l’empresari que, en col·laboració amb l’Administració Pública, volia fer un servei. Ara es parla del risc operacional, és a dir, que el negoci privat el durà completament l’empresari privat i això no en fomentarà la participació.

Les lleis no haurien de simplificar les tramitacions?

Sí, però la transparència i la licitació van contra l’agilitat administrativa. A parer meu, no hi ha res més hipòcrita que la nova llei de contractes del sector públic. Guarda les formes però no posarà fi a la corrupció. L’antiga llei ja ho va intentar i n’hi ha continuat havent. N’és un exemple el fraccionament dels contractes de MÉS.

Per a això ha de servir la nova Oficina d’Anticorrupció?

El problema d’aquests organismes, fins i tot els fiscalitzadors, com el Tribunal de Comptes, és que són tardans i els controls haurien de ser preventius. Fa uns anys que l’administració general tendeix a recuperar la gestió pública. Troben que paguen molt per un servei sense qualitat, i se’n volen fer càrrec però la nova llei tendeix al contrari. Ha reduït les concessions d’obres i serveis i, alhora, fomenta laparticipació de l’empresa privada.

Què trobau de la llei Montoro, que impedeix la reinversió dels romanents?

Ja és hora de fer una normativa estatal per desbloquejar els romanents. Aquests, però, s’han d’assignar a un ús concret que es pugui justificar. Allò que tenia sentit a principi del 2008 ja no en té. Ara bé, el retorn dels doblers públics s’ha de concertar amb els governs estatal i de la comunitat per a projectes concrets. Els doblers no es poden destinar a cobrir el deute de l’autonomia o la despesa corrent.

La majoria dels ajuntaments demanen cobrir més plantilla.

Sí, però és necessari concretar quina feina faran. Allò que no compartesc és que hi hagi un romanent que no es pugui moure. Els ajuntaments han de fomentar l’activitat econòmica dels serveis públics.

Alcúdia és un dels municipis amb més romanent que es podria reinvertir, per exemple, en un clavagueram, d’acord amb la Llei d’impacte ambiental.

No estic d’acord amb la forma de la llei. L’obligatorietat de fer clavegueram s’hauria d’haver inclòs a la Llei d’urbanisme, però en cap cas com a disposició d’una llei sectorial. El clavagueram, com l’enllumenat, és un servei públic que l’adminsitració està obligada a implantar i que, per tant, afecta l’estructura de la zona. Per això no té sentit que s’hagi implantat un sistema general de clavegueram dins una legislació sectorial amb urgència.

Les modificacions legislatives incideixen en la inseguretat jurídica dels ajuntaments?

Sempre hi ha inseguretat jurídica, i més en matèria d’urbanisme, perquè està sotmesa al ius variandi, que permet que l’administració pugui canviar d’opinió si preval l’interès públic. Per exemple, a l’avantprojecte de la llei del sòl volien llevar els convenis de planejament, que són l’avantsala de la corrupció, perquè es pacten les potestats públiques sobre urbanisme concertat amb un privat, i no ho varen fer perquè Eivissa n’està plena.

Què pensau de la nova Llei d’urbanisme?

És molt millor que la llei Bauzá. La funció que ha tingut aquest Govern en la disciplina urbanística ha estat tres vegades millor perquè ha creat i l’Agència de Disciplina Urbanística que, a més, fomenta que els particulars facin les demolicions abans de la intervenció del Consell. Ara bé, jo hauria aprofitat per eliminar els convenis de planejament.

Coneixeu el Pla General d’Ordenació Urbana de Palma que es duu a terme?

Imagín que aplicaran la llei de les tres erres: rehabilitació, regeneració i renovació urbana. Millorar allò que ja existeix en comptes de créixer. Està bé que les inversions es facin sobre el teixit existent, com Son Dureta, però serà necessària una col·laboració publicoprivada.

Continuam parlant de Palma. crei que es compleix la Llei de capitalitat?

El trasllat econòmic i financer de les administracions supramunicipals, que ha de permetre desenvolupar les competències que té per llei, no s’acaba de complir. Perquè la llei funcioni hi ha d’haver un finançament autonòmic com cal.