El Govern augmenta un 20% les inversions en gestió d'aigua fins a 2021, que arriben als 1.090 milions

La revisió del Pla hidrològic preveu exigir la cèdula d'habitabilitat per fer un pou en sòl rústic

El Govern ha introduït a la revisió del Pla hidrològic de les Illes Balears un total de 344 noves mesures que suposaran un increment del pressupost destinat a la gestió de l'aigua de prop de 190 milions, ja que es passarà dels 900 previstos a uns 1.090 milions d'euros , segons han explicat el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, i la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria  Garau . El pla serà aprovat demà a Consell de Govern i s'espera que abans de final any tingui el vist i plau del Consell de Ministres.

Segons  Garau, bona part de l'increment del pressupost es destinarà al sanejament i la depuració d'aigües, apartat que concentra quasi 500 milions de la despesa i 127 de les noves mesures. També s'incrementen les actuacions en matèria de protecció de qualitat de les aigües, amb un total de 18 noves mesures i una inversió al voltant dels 270 milions d'euros.

Entre els canvis més significatius que introdueix la revisió del Pla de 2015-2021, destaca la recuperació de la necessitat de presentar la cèdula d'habitabilitat per sol·licitar l'autorització d'un nou pou en sòl rústic. Segons  Garau , el fet d'eliminar aquesta exigència ha provocat un increment exponencial de les  sol·licituds  per noves perforacions, que han arribat a més de 2.000 anuals.

El conseller ha explicat que l'ús de l'aigua per al consum humà  és  prioritari sobre altres usos, per la qual cosa, quan es demana autorització per a un nou pou en zona rústica és raonable comprovar que l'habitatge compta amb la corresponent cèdula.

El Pla prohibeix els sondejos d'aigua marina a distàncies superiors als 100 metres de la costa, i les noves explotacions d'aigua dolça a 800 metres a Mallorca i a 500 metres en la resta.

També es prohibeix l'autorització de concessions en masses d'aigua  sobreexplotades  (les que tenen més sortides que entrades), excepte les concessions de fins a 10.000 metres cúbics anuals per a explotacions agràries preferents, una decisió que ja s'aplicava com a mesura cautelar des d'agost de 2017.

Es fixa que els nuclis amb capacitat de connexió a la xarxa en alta (que inclou l'aigua  dessalada ) tenen l'obligació de connectar-s'hi, si el proveïment d'ús urbà que ofereixen no compleix mínims sanitaris. Així mateix, es prohibeix fer pous per a l'extracció d'aigua salabrosa per evitar la intrusió salina.

Canvi de gestió de les  dessaladores

Vidal ha destacat la necessitat de realitzar una gestió diferent de les  dessaladores , ja que considera que han requerit una inversió massa gran per ser aprofitades només durant les puntes de consum. El conseller ha explicat que aquestes infraestructures haurien  de  produir  aigua durant la temporada baixa i contribuir al proveïment dels  aqüífers . Això es vol aconseguir  oferint  tarifes més econòmiques  per tal que  els subministradors d'aigües als municipis considerin rendible utilitzar aquest recurs.

"Les  dessaladores  han de passar de ser una solució d'emergència a una solució de gestió ambiental dels aqüífers", ha defensat Vidal.

En el Pla, per primera vegada, es delimiten  les zones  humides en un catàleg i s'hi recuperen les zones humides potencials. S'hi creen noves figures de protecció: les reserves fluvials, alguns torrents que serviran d'indicadors del canvi climàtic, com els  del  canó  d'en  Guix, el torrent de Ternelles i el de  Matzoc , al Pla de Mallorca.

A més, hi haurà reserva de recursos per part de l'administració amb finalitats ambientals, com per exemple, que els excedents de la massa de les fonts Ufanes es reservin per assegurar que arriba a l'Albufera. "Hem de protegir el domini públic hidràulic, les masses d'aigua i les zones més sensibles com són les zones humides", ha assenyalat el conseller.

A l'informe presentat pel Govern es destaca que un 26,4%  de les masses d'aigua subterrània de les Illes Balears es considera sense risc i la resta està en situació de risc o que no pot complir les condicions de qualitat que marca la Directiva Europea de l'Aigua en els terminis fixats fins a 2027 o fins i tot fins a 2033 per la seva dificultat per recuperar-se. Zones com sa Pobla, per excés de nitrats, o Campos i ses Salines, per salinització, són de molt difícil recuperació.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF