Francesca Molinos: “Calen més accions per donar visibilitat a la dona científica i tecnòloga”

PalmaCom es pot aconseguir que més al·lotes estudiïn matemàtiques, física i enginyeria a la UIB?

Ens agradaria que augmentàs el nombre d’al·lotes d’aquests estudis, però realment costa. Des del Port-UIB, juntament amb l’Oficina per la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes i el Consell Social, realitzam activitats emmarcades en la temàtica ‘Dona i ciència’ per aconseguir més al·lotes als estudis de ciència i tecnologia.

El percentatge femení d’aquestes tres branques del coneixement representen menys del 30% respecte del masculí. Com es podria anivellar la balança?

Matemàtiques és la més ben posicionada perquè aquest curs 2017-2018 hi ha un 48% d’alumnat femení, però totes les altres estan per sota del 30% d’al·lotes. Com canviar la tendència? Amb moltes accions que donin més visibilitat a la dona científica i tecnòloga, tant amb accions específiques com generals. Per això, recentment vàrem organitzar la jornada ‘Jo també puc fer-ho’, inspirada en el projecte Girl’s Day, que va néixer el 2001 a Alemanya. Actualment, el Girl’s Day se celebra a Luxemburg, Àustria, Suïssa, Espanya, Polònia i Kosovo. A Espanya, s’ha realitzat a Saragossa, Gijón, Lleida i Madrid. ‘Jo també puc fer-ho’ continuarà a la UIB per molts anys, llevat que aquesta diferència de gènere desaparegui.

També teniu prevista una conferència dins els actes de l’11-F?

En efecte. Dimarts vinent, dia 13 de febrer, a les 19 h a la sala d’actes de Son Lledó, ho commemorarem amb ‘De tu a tu amb Alícia Sintes’, una xerrada pensada perquè hi pugui participar tot tipus de públic i perquè les persones assistents puguin conèixer la científica Alícia Sintes i acostar-se de manera molt directa a les vivències que ha experimentat com a dona en el camp de la ciència.

Per què hi ha tants estereotips de gènere a l’hora d’escollir una carrera?

Perquè existeixen en la societat i t’influeixen en totes les decisions personals; de fet, hi ha estudis que diuen que les al·lotes es consideren menys competents que els seus companys (al·lots) en assignatures vinculades als àmbits científics i tecnològics, encara que elles tenen notes iguals i de vegades millors que els companys mascles. I això jo ho he percebut alguns pics amb les alumnes tant a Secundària com a la Universitat a les meves classes. Òbviament, si elles parteixen d’aquesta creença (totalment equivocada), ja no triaran carreres de caire científic i tecnològic.

Com es poden cercar models de referència per a les nines i al·lotes en el camp de la ciència i la tecnologia?

Crec que el millor seria cercar models de ficció. Els i les adolescents miren moltes sèries; s’haurien de fer sèries en què els personatges fossin enginyeres, físiques... Hi ha molts d’exemples passats i actuals que han funcionat: CSI ha fet que s’hagi posat de moda l’estudi de la criminologia; la sèrie Merlí, de TV3, ha fet que els estudiants de Secundària incrementassin el seu interès per la filosofia.

Demolab i Demotec són dues bones oportunitats per promoure l’interès de les alumnes d’ESO i Batxillerat en el món de la ciència?

Sí, són dos projectes ja ben consolidats i pioners de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica que tenen com a objectiu promoure els estudis de ciència i tecnologia. Cada any passen uns 2.800 alumnes pel Demolab i 1.500 pel Demotec, i els estudiants de Secundària masculins superen el nombre d’al·lotes al Demotec. A Secundària ja es fa palesa la tendència de les nines cap a l’opció biosanitària i la dels nins cap a la tecnològica.

Com va la preparació de la fira ‘Ciència per a tothom’ d’enguany a la UIB?

En aquests moments està oberta la inscripció fins al 15 de febrer i ara com ara tenim unes 90 sol·licituds. És un projecte que cada any es fa més gran, és a dir, cada any hi participen més professors, estudiants i investigadors, i això ens permet poder oferir més activitats i que puguin venir més centres educatius. A ‘Ciència per a tothom’ sempre tenim un espai reservat per a Dona i ciència.