Eugeni Gay Montalvo: "Al Parlament s'hi senten insults impropis d'una cambra civilitzada"

L'advocat i exvicepresident del Tribunal Constitucional reflexiona a Palma sobre els poders de l'Estat

L'extens currículum d'Eugeni Gay Montalvo fa justícia a una vida consagrada al Dret: és advocat des de fa més de 45 anys i, entre moltes altres coses, també ha estat president del Col·legi d'Advocats de Catalunya, el primer president de la Federació de Col·legis d'Advocats d'Europa, vicepresident del Tribunal Constitucional entre el 2011 i el 2012 i un ferm defensor dels Drets Humans. Gay Montalvo ha visitat aquest dilluns la seu del Col·legi d'Advocats de les Balears, a Palma, per reflexionar sobre el paper actual del Tribunal Constitucional.

El Tribunal Constitucional actua com un poder més de l'Estat?

És una pregunta que em faig. El Tribunal Constitucional és una instància que viu al marge dels tres poders: el legislatiu, l'executiu i el judicial. Al mateix temps, però, els controla. Els necessita perquè ell en realitat no té poder, tot i que ara se li ha donat la possibilitat de fer executar les seves sentències. Personalment, discrepo d'aquest fet. D'aquesta manera, però, el Constitucional pren una decisió que el legislatiu, l'executiu i el judicial hauran d'adoptar immediatament després de la publicació de la resolució al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Per tant, el Constitucional domina 'de facto' els altres poders de l'Estat?

Més que estar-ne per sobre, fa d'àrbitre. Uns diuen que fa de poder legislatiu en negatiu. Uns altres diuen que és un contrapoder dels poders. Però no, en realitat només hauria de dir si alguna normativa està d'acord o no amb la Constitució. 

Està fent bé aquest paper d'àrbitre?

Diria que sí. Crec que el Tribunal Constitucional ha estat un bon exemple de bona doctrina constitucional. És un dels més seriosos del món. El problema és que està massa exposat i rep assumptes que no hauria de rebre. Quan alguna cosa hi arriba, és que alguna cosa falla. Només hauria de prendre decisions de manera excepcional. Perquè el Tribunal Constitucional no és un poder... i tot i així, té molt poder, un poder sobretot jurídic i moral. Però el Tribunal Constitucional pot imposar alguna cosa, si el Parlament no vol canviar una llei que manté? Tot això crearia unes violències enormes. Perquè qui té el poder real, real, és i ha de ser l'Executiu. 

I quin és el problema? 

En aquest país, falla el diàleg i el consens entre els partits polítics, que no haurien de tancar-se en les seves ideologies i posicions. L'Estat ha de permetre la convivència. Si els responsables de vetllar per la convivència no són capaços de fer-la possible, aleshores entra en joc el Constitucional... Però per això teníem els parlaments: per discutir, debatre i pactar, sobretot per pactar i consensuar les coses. A vegades arriben assumptes al Tribunal Constitucional per una qüestió banal, per no voler cedir, per voler imposar-se a qualsevol preu.

Com valorau l'escenari actual previ a les eleccions? 

Tant la vida política nacional com la internacional s'estan tensant molt. Es prenen decisions sense tenir-ne en compte les conseqüències. La situació sembla més tensa que fa uns anys. Em sorprèn molt, i no positivament, veure que la política ha caigut en l'atac constant a l'adversari. Crec que hi ha d'haver respecte per l'adversari. Aquest mai pot ser un enemic. Tindrà unes idees diferents de les meves, però igualment dignes. Al Parlament s'hi senten insults impropis d'una cambra civilitzada. I això fa molt mal a les institucions. 

Què recomanaríeu, davant d'aquesta situació?

Als polítics, coneixement, en primer lloc; en segon lloc, prudència. Després, exercir la funció que a cadascú li correspon amb decisió i responsabilitat.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF