BOTIGUES

Establiments d’ara i sempre, paisatges nostàlgics d’una ciutat

Cort ha fet un registre de 78 comerços emblemàtics de Palma segons la seva antiguitat

Les albarques de l’espardenyeria Concepció, els colors vius de les espècies Crespí, les invasives aromes del cafè Llofriu, els llonguets xapats en dos del bar Bosch, les teles de La Filadora, els soldats i la fireta de la Industrial... són elements del paisatge comercial de Ciutat, un paisatge que camina sobre una corda fluixa i que, com en un miratge, sembla que desaparegui lentament rere dunes de gelateries, sucursals de telefonia i cafès de luxe.

Però també hi ha les rebels, les botigues discretes però resistents, aquelles que cada dia aixequen la barrera i fan els comptes i, amb dificultats i com per art de màgia, se’n van sortint, com el forn de Sant Elies al carrer del mateix nom, la merceria Duran al barri de Pere Garau, la xurreria Rosaleda a la costa de la Pols i Ca’n Joan de s’Aigo amb les taules de marbre i els quartos i gelats.

Aquests comerços atreuen una clientela particular, aquella que valora la qualitat del producte, el tracte i la història que s’amaga darrere una façana, un antic taulell de fusta o una caixa coberta de rovell. Són també part d’un patrimoni històric que l’Ajuntament de Palma voldria conservar. Amb aquesta intenció, i amb l’ajuda de Palma Activa i la col·laboració de diferents entitats com ARCA, la Universitat i els col·legis d’arquitectes i enginyers, ha elaborat un catàleg en què es recullen 78 establiments comercials.

Hi havia feina feta en aquest sentit, com l’obra documental i fotogràfica de Jaume Gual, recollida amb els títols Façanes de botigues de Palma (1986) i Establiments emblemàtics de Mallorca (2009). Gual, geògraf i professor de la UIB, havia investigat sobre els negocis de Palma amb elements de valor patrimonial. La seva feina ha estat el germen d’aquest catàleg.

La regidora de Comerç, Joana Maria Adrover, explica que la primera tasca va consistir a definir què es considerava un establiment amb ànima emblemàtica. Es varen assenyalar tres trets que el podrien circumscriure sota aquest nom: el primer que el negoci tingués més de 75 anys, que l’edifici on estigués ubicat presentàs algun element catalogat i, finalment, que l’activitat del negoci en si es distingís pels coneixements o per la seva vinculació amb la tradició popular balear i que constituís una manifestació del passat comercial de les Illes.

A partir d’aquí es varen establir unes categories: la 1A, aquella que reuneix tots els requisits esmentats; la 1B, la que presenta entre dos i tres requisits, un dels quals ha de ser molt significatiu; la categoria 2 per als negocis amb dos dels tres requisits, i la categoria 3, per als negocis que presenten un dels tres requisits.

“Intentam primer posar-los en valor, perquè consideram que és una riquesa per a la ciutat i que ens distingeix de les altres”, argumenta Jona Maria Adrover a l’hora d’explicar les raons per crear aquest catàleg.

Els 78 negocis emblemàtics que han quedat finalment registrats en aquest catàleg podran gaudir, a més, de certs avantatges, com per exemple de descompte en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), la incorporació a les rutes d’establiments comercials que impulsarà Cort i un major accés a les subvencions ordinàries del petit comerç.

Així mateix, des de l’Ajuntament s’ha començat a fer una campanya de visibilització i sensibilització per donar valor a la riquesa comercial de Palma. Segons Adrover, la intenció no només és donar a conèixer aquests establiments, sinó també fomentar que la ciutadania hi compri i practiqui un consum responsable i compromès.

L’exposició de fotografies de Jaume Gual en la qual es pot veure l’abans i el després d’aquests comerços i que s’exhibeix aquests dies al centre cultural de la Misericòrdia és una de les iniciatives que s’han duit a terme fins ara.

Hi ha previst també impulsar el programa ‘El comerç a l’escola’, en què es convidarà els estudiants a visitar els diferents establiments emblemàtics per sensibilitzar-los sobre el valor patrimonial que representen.

Adrover reconeix que són molts els negocis tradicionals que han desaparegut en els darrers anys a Ciutat.I és que, per molt que l’edifici estigui protegit, legalment no es pot prohibir o regular l’activitat que s’hi faci. Amb les ajudes per activitat que rebran els establiments del catàleg s’intenta reduir aquesta tendència.

Des de l’Ajuntament s’ha engegat també una campanya perquè els propietaris que considerin que regenten un negoci emblemàtic puguin sol·licitar ser inclosos dins del catàleg. A més a més, es preveu poder revisar el llistat cada any per integrar-hi els esbabliments que demostrin la seva genuïtat o per eliminar aquells negocis que hagin patit una transformació prou significativa com per no tenir dret a continuar dins el catàleg.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF