Connexió callet i mantonegro

EnòlegCallet i mantonegro, mantonegro i callet, que per art de màgia arrelaren a la nostra illa just després de l’arribada de la fil·loxera; d’abans del 1892 no se’n troba cap referència escrita i és aquest any quan apareixen en una memòria agrícola, Vinos y vendimias (Satorras), en què es descriuen les diferents varietats que es cultiven a les Balears i les varietats esmentades es manifesten enmig d’un espai en blanc amb lletra minúscula i, en lloc d’estar escrit amb tinta, l’anotació es fa amb llapis. Això feia pensar a molts que eren dues castes foranes que foren introduïdes just després de la devastadora plaga i batiades amb els noms de callet -n’hi ha que diuen que el nom li ve pel puig del Call de Felanitx- i mantonegro -un nom quasi poètic i ben castellà. Durant el segle XX les dues castes agafen molta força i es converteixen en les dues principals varietats a casa nostra: el mantonegro s’imposa a la zona de Binissalem, principalment per l’amor que li professen els responsables del celler José Luis Ferrer, que conviden tots els viticultors del voltant a plantar-la; en canvi, el callet es refugia al triangle Manacor-Felanitx -Porreres i omple els depòsits de les cooperatives del Llevant. Les dècades 70, 80 i principis dels noranta del segle XX, crisis del sector, tancament de cellers, massives arrencades de vinya i substitució de les varietats tradicionals per les noves castes franceses que havien de salvar la vinya mallorquina del naufragi, moments ben complicats per als raïms que veis en imatge, ja que no donaven el color, la potència ni l’homogeneïtat que cercaven els vinaters. Però després de la tempesta arriba la calma i des de fa uns 15 anys hi ha un ressorgiment a plantar, elaborar i prestigiar els vins que s’obtenen d’aquests ceps.

Amb els avenços científics ja s’han pogut aclarir alguns enigmes que envoltaven aquestes varietats. Els estudis genètics diuen que el mantonegro és fill d’un tipus de callet anomenat callet negrella, que es trobà a Cas Concos, i del sabater; mentre que el callet és fill del mateix callet negrella i del fogoneu. Aquest callet negrella està en fase d’autorització i també coneixem son pare i sa mare, que són el calop i el giró ros. En tot cas, actualment ja hi ha 366 hectàrees de mantonegro i 155 de callet. Dimecres 9 de maig, durant la festa del callet de Felanitx, gaudírem d’un tast pausat, tranquil i divulgatiu de diferents vins d’aquests raïms amb diversos artistes que en cultiven, vicien i embotellen. Les dues són productives, d’una gran variabilitat de clons que encara no s’han estudiat amb precisió, que no donen grans coloracions -ja que són més aviat pobres en antocians i polifenols-, però d’un ventall ampli per elaborar diversos estils de vins i molt ben adaptades al clima sec i dur d’una terra enmig de la Mediterrània.

El mantonegro és de grans raïms de gra mitjà, ben aclarits, d’alta graduació i baixa acidesa, que pot donar una gran variabilitat d’aromes i gustos depenent del tipus de terra on està arrelat. De les vinyes més joves, en surt el Rosat Ribas 2017, una coloració salmó que ara tant s’usa i perfecta quan la infantesa dels ceps no fa pujar en excés el grau del most, molt llépol de fruites vermelles i tocs cítrics, suau i molt agradable al paladar, i que ens refrescarà durant l’estiu. Quan collim els raïms de vinyes velles i de terres plenes de còdols ens trobam un fruit més madur, més concentrat i vins de 16 graus com el Desconfio 2016 de Ribas, coloració ben obscura amb tocs violacis, fruita negra, regalèssia i prunes seques amb una corpulenta i ampla boca. Amb vinyes de similar edat però amb terrenys diferents -com el call vermell que controla en Tomeu de Can Verdura- apareixen matisos distints. El Supernova 2015 de Can verdur a té una coloració més de picota i una fruita vermella de cireres, especiats i torrefactes amb un pas de boca més fresc i de cos mitjà.

El callet és més atapit, amb un gra un poc més gran i pell ben dura, varietat rústica la majoria de ceps del qual no maduren d’igual manera i s’han de realitzar diverses collites a la mateixa parcel·la; en vinificació és ben delicada i s’ha d’anar alerta que les botes no esborrin les aromes i el gust del fruit. En tastàrem quatre: per començar, el Fermança 2015 de Bodega Bordoy de Llucmajor, terra de mares que donen coloracions baixes i notes d’herba seca, fonoll i pebre bo, un pas suau, fresc i fantàstic per als propers mesos de forta calor; la Collita de fruits 2015 d’Armero i Adrover només es fa els millors anys del callet amb capa alta i molta fruita amb unes notes vegetals i de garriga, molt agradable, fresc i amb cos. Els dos darrers ja són d’aquests vins de guarda: el Can Vetla 2011 de Vidauba amb callets de vinyes velles de call vermell de Felanitx, on els balsàmics, anisats i vegetals fan acte de presència amb un pas per boca que demana menjar plats d’hivern; i la fi de festa fou un Gran vinya Son Caules 2011 de Vins Miquel Gelabert. L’obscuritat total feu acte de presència a la copa i les fulles seques, regalèssia, figues seques, opulència, elegància i tanicitat persistiren i ens recordaren que les varietats locals tenen un gran futur.