Quilòmetre zero i producte local
Aquest tipus de consum pretén frenar la globalització alimentària
Expressions com ‘alimentació de proximitat’ i ‘alimentació de quilòmetre zero’ tenen una progressiva acceptació. Del que es tracta és de tornar a lligar el consum alimentari amb els agricultors i les terres de l’entorn on es produeix aquest consum, a fi de contrarestar els efectes de la globalització alimentària. En un primer moment es parlava de ‘producte autòcton’ o ‘producte local’, però l’apel·lació a la consciència comunitària a poc a poc ha cedit pas a l’apel·lació a una consciència global, entrelligada amb la lluita contra el canvi climàtic i la defensa del medi ambient amenaçat. La defensa de la relocalització alimentària ha passat de justificar-se amb sentiments d’estima a la terra a descansar també sobre la defensa d’un futur per a la humanitat.
Consciència ambiental
L’activitat de les multinacionals suposa l’expulsió dels pagesos de les terres
El procés, succeït en poc temps, ha estat un triomf relatiu sobre els arguments del sistema alimentari hegemònic que volia fer creure que el sacrifici de les agricultures tradicionals en els països occidentals era el preu a pagar per afavorir el desenvolupament dels pagesos del Tercer Món. Aviat es va veure que les multinacionals, vestides de ‘solidàries’, safalcaven els pagesos de pertot arreu i que allò que volien col·locar en els mercats alimentaris no eren les produccions pageses, sinó el resultat de les seves depredacions ambientals, que solen implicar l’expulsió dels pagesos pobres del Tercer Món de les seves terres. El lligam entre intel·lectuals i científics crítics i el moviment camperol, sobretot a Sud-amèrica, va manifestar una dura crítica al fons i a les formes del comerç alimentari globalitzat.
Lliurecanvisme i proteccionisme
Les polítiques proteccionistes de Donald Trump perjudiquen els pagesos europeus
Però el lliurecanvisme a ultrança, ideologia oficial de la Unió Europea i de l’Organització Mundial del Comerç, mai no va cedir davant els moviments socials i les organitzacions camperoles. Una mostra en foren les passes per signar el TTIP (Tractat de Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units), que volia reduir l’estat del benestar i malmenar les agricultures de base pagesa a favor de les grans corporacions. És un sacrifici que s’havia de fer, deien, per crear llocs de feina. La crisi del lliurecanvisme, però, ha vingut per la dreta, amb les decisions del president Donald Trump de desfer la feina dels negociadors del TTIP i entrar en guerra comercial amb la Xina, Rússia i Europa, amb la bandera d’un nou proteccionisme. Mentrestant, Europa ha continuat fent tractats comercials, amb efectes devastadors en el seu sector productor d’aliments.
Toquen a la porta
L’economia interfereix en la societat i en el medi ambient
No sembla que el model ultraliberal de les grans empreses del comerç alimentari ni els vents de guerra comercial, sorgits com a conseqüència de la darrera crisi econòmica, tinguin intenció, per ara, de col·locar en el centre de les estratègies econòmiques altra cosa que els guanys dels elements més poderosos del sistema. Sí que és cert que els moviments crítics han obert algunes escletxes a l’edifici, abans inexpugnable, de l’economia ortodoxa. Més aviat com a demanda social que com a fet tangible. El marge de les polítiques estatals és esquifit: en el terreny econòmic, les dissidències són penalitzades. Però toquen a la porta nous convidats i tenen pressa per seure a taula. Les decisions econòmiques no es podran separar de les seves conseqüències socials i ambientals sense provocar un malson infernal a tota la humanitat.
Canvi climàtic i alimentació
Cal recuperar sistemes agroramaders que redueixin les emissions de CO2
Repensar el model alimentari és la condició per lluitar contra el canvi climàtic. El transport d’aliments des de llargues distàncies i la substitució dels models agraris locals per un sistema industrialitzat d’abast mundial és incompatible amb la reversió del canvi climàtic, com en general ho és amb la sostenibilitat social i ambiental. La recuperació de sistemes agroramaders centrats a produir aliments per a la població no tan sols permetrà reduir les emissions, sinó que incrementarà la capacitat del territori d’absorbir gasos d’efecte hivernacle, a més de generar economies diversificades i més justes. Les polítiques que impulsin agricultures pageses i augmentin la sobirania alimentària fan tanta falta com el pa. I mentre els estats s’ho pensen, sempre tenim opció a la nostra decisió com a consumidors.
