BOOM IMMOBILIARI

Campos queda sense lloguer i l’habitatge vell va als estrangers

Els preus baixos han exhaurit l’oferta i just s’enllesteix alguna de les promocions aturades durant la crisi

El lloguer d’habitatge, nou i vell, està exhaurit actualment a Campos. La gran demanda de cases en arrendament els darrers anys ha acabat esgotant-ne l’estoc, segons reconeixen des del sector immobiliari local. Tanmateix, això no ha evitat que desenes de promocions de plurifamiliars, aixecades a les rondes abans i al principi de la llarga crisi, encara continuïn mostrant l’esquelet de les estructures. Algunes quedaren i continuen en mans de bancs, després que les empreses promotores fessin ull. El Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament subratlla que fa temps que no hi entren projectes de nova planta de plurifamiliars i que amb vista al futur intentarà evitar-ne la proliferació.

En l’actualitat, la construcció es mou a Campos només per les reformes de cases antigues o, en el millor dels casos, per acabar alguns blocs que quedaren a mig fer quan va esclatar la crisi immobiliària, ara fa deu anys. La compra d’habitatge se centra en les cases velles amb la intenció de reformar-les.

Alguns magatzems de subministraments i complements de la construcció coincideixen a assegurar que el material que despatxen és majoritàriament, “per no dir el 100%”, per a projectes de reforma i restauració.

“Avui és molt difícil trobar un habitatge per llogar a Campos”, assenyala a l’ARA Balears Joan Lladó, de CH, una de les set immobiliàries que treballen al municipi i especialitzada en la gestió de lloguer. El fet que s’hagi esgotat l’oferta podria fer pensar que té relació amb la imminent construcció del desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, però ell no hi veu una connexió directa: “Més aviat té a veure amb el preu de lloguer, que és més assequible amb relació a Llucmajor, on un pis que aquí costa 500 o 600 euros al mes allà en val 800, o Palma, on trobar-ne per menys de 1.000 es fa difícil”. “Els lloguers de 400 euros que hem tingut fins ara s’han acabat”, sentencia.

Després del crac de la construcció, molts petits inversors compraren pisos a Campos, que entraren en el mercat per 100.000-120.000 euros. Era el temps en què molts propietaris els venien per llevar-se deutes i hipoteques. En lloc d’anar a la revenda, anaren al lloguer i a un preu assumible per la classe treballadora.

“Ara, quan s’acaba el termini acordat, molts contractes de lloguer canvien de condicions”, apunta Joan Lladó abans de remarcar que molts propietaris fins i tot prefereixen vendre els pisos que mantenir lloguers baixos, en vista dels preus de mercat que hi ha als pobles del voltant de Campos, que en molts casos són fins a un 30% més alts.

D’altra banda, el lloguer d’habitatge vell al poble està exhaurit perquè hi ha una forta demanda de compra, especialment al centre antic, sobretot per part de població estrangera. “El mallorquí lloga pis i l’estranger compra cases antigues”, indica CH Gestió. El batle, Sebastià Sagreras, també remarca el moviment d’adquisició d’habitatge vell dins la vila i destaca que la compra no és especulativa, perquè immediatament el reformen i molts propietaris els habiten o hi passen llargues temporades. “Els estrangers que cerquen tranquil·litat refusen comprar a la zona de la Colònia de Sant Jordi, per exemple, a causa de la massificació que pateix cada estiu”, afegeix el gestor immobiliari Joan Lladó.

“Ara s’acaben algunes finques ja començades i visitants amb alt poder adquisitiu arreglen moltes cases antigues al centre del poble amb gust i tradició. Aquests darrers anys, s’ha reobert el balneari de Sant Joan de la Font Santa i un casal antic s’ha reconvertit en un hotel de luxe de cinc estrelles al carrer Nou, i se’n promou un altre al de la Unió”, conta el batle, que es declara compromès “a aplicar els instruments necessaris” perquè a curt i a mitjan termini no s’aixequin finques noves de pisos.

Emperò, tot i aquest fre amb el qual l’equip de govern sembla voler evitar una repetició de la mala imatge que ofereixen els grans blocs de formigó abandonats a la perifèria de la vila, cal tenir en compte que l’actual planejament urbanístic permet un sostre demogràfic de 34.000 habitants només per a Campos poble, que ara té una població de 8.800 persones (10.500 a tot el municipi). Arribar al límit que permeten les Normes Subsidiàries (NS) equivaldria a superar la ciutat de Manacor pel que fa al nombre d’habitants.

Reduir la pressió urbanística

Sagreras especifica que el marge municipal per evitar una massificació, que no es creu que arribi amb l’autopista, “suposaria protegir, abaixar l’altura dels edificis i minvar l’edificabilitat per tal de reduir el nombre màxim d’habitants”. L’Ajuntament, en mans del PP, aposta per la reforma de les estructures per a habitatge nou que es començaren abans que esclatàs la bombolla immobiliària. La crisi ha deixat molts esquelets de formigó en alguns trams de la ronda, alguns barris nous de població heterogènia i a la part forana del centre urbà del poble. De fet, Campos fins i tot té el seu petit Son Gotleu, també amb l’habitatge social esgotat.

Nou model econòmic

El sector primari del municipi de Campos està quasi extingit. L’estampa del pla campaner ple de vaqueries i ferratges ha desaparegut, tot i que a mitjan anys 90 era la central lletera de Mallorca. També hi és testimonial la indústria del formatge i la de les tàperes. L’agroturisme, l’habitatge vacacional i els negocis de serveis dirigits al turisme mantenen l’economia d’un municipi que sempre s’ha queixat d’haver pagat un preu alt per conservar la seva costa.

Campos, amb la platja del Trenc com una de les postals turístiques de les Illes més venudes arreu del món, té només 550 places turístiques i, en canvi, en disposa de 2.200 de lloguer vacacional repartides en els seus 150 quilòmetres quadrats. Aquest és el nou model amb què es vol augmentar la renda de moltes famílies.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF