Les Balears dupliquen la taxa estatal d’infectats pel VIH
En la darrera actualització, comptaren 2.484 portadors del virus
PalmaLa sida és la malaltia de transmissió sexual més mortal. Va néixer en els anys 70 i, tot i fer-se famosa com la malaltia dels gais, el temps ha demostrat que no ho és. Tothom que no es protegeixi durant unes relacions sexuals pot contagiar-se del virus de la immunodeficiència humana (VIH), que causa la síndrome d’immunodeficiència adquirida. Ja no hi ha grups de risc, sinó pràctiques de risc, i a les Balears la lectura és que se’n cometen moltes. La comunitat balear d’afectats pel virus duplica la taxa estatal -de 7,26 casos d’infectats per cada 100.000 habitants- i arriba a 14,61, segons dades actualitzades el juliol passat.
Hi ha 2.484 persones diagnosticades a les Illes Balears; en la darrera actualització, se n’incorporaren 184 casos nous, 72 dels quals es varen detectar gràcies a una recerca activa, és a dir, no s’havien notificat des de la font d’informació corresponent. Són les dades recopilades per l’IB-Salut des de la posada en marxa del registre de nous diag-nòstics de VIH a la Comunitat Autònoma l’any 2003. També se n’extreu que el 81% dels casos afecten els homes, mentre que un 19% dels que el pateixen són dones.
El VIH causa fallades en el sistema immunològic, cosa que permet que es desenvolupin infeccions i fins i tot càncers que resulten mortals. L’any 1981 ja era una pandèmia als Estats Units, tot i que no li varen posar nom fins al 1982. En els anys vuitanta es va propagar sense que gairebé se’n sabés res, més enllà dels falsos mites. Des de l’inici de la infecció pel VIH, hi ha hagut molts d’avanços en el diagnòstic, en els tractaments i en la qualitat de vida de les persones infectades, però l’estigma que continua acompanyant el VIH, perquè és una infecció de transmissió majoritàriament sexual, des del punt de vista de Salut Pública és un dels principals obstacles per a l’accés als serveis de salut, al diagnòstic i al tractament. A falta d’una vacuna o medicament que l’erradiqui, l’ús del preservatiu es considera la millor prevenció. Amb tot, avui dia encara molt gent es contagia del VIH.
La sexòloga Llucia Caldés considera que el suport emocional és fonamental en aquest tipus de malalts “si la persona sent que ho ha de menester”. Una notícia així “no s’ha d’afrontar des de la solitud”, recomana, malgrat que assenyala que depèn de les necessitats de cadascú, ja que “molta gent sent que ho pot afrontar, o també n’hi ha que no s’identifiquen amb les associacions que hi treballen”. En general, però, “és millor tenir suport quan et donen una notícia d’impacte”, explica. “Hi ha gent que és molt dura amb ella mateixa i es pensa que és un càstig”, comenta.
Davant una notícia com el contagi del VIH, Caldés recorda que “ens pot passar a tots”, ja que no distingeix entre poders adquisitius, gènere o de tipus de relacions. “Si m’estim a mi mateix, no he de fer pràctiques sexuals de risc i m’he de protegir”. Aquest és el missatge que ha traslladat durant anys als centres escolars on ha impartit tallers o des de la seva consulta. “En el sexe, no tot val. No s’ha de dir que sí a tot”, subratlla.
Per fer-se les proves de la sida de manera gratuïta i confidencial, qualsevol pot acudir als diferents centres de salut de les Illes, a la fundació ALAS o al centre CAITS de l’ambulatori del Carme (Palma).
‘Póntelo, pónselo’, l’anunci més efectiu
Han passat 29 anys des de la campanya més rellevant i, segons alguns experts, la més efectiva per a l’ús del preservatiu com a prevenció de les malalties de transmissió sexual. Era el 1990 quan naixia ‘Póntelo, pónselo’, una iniciativa del Ministeri de Sanitat i el d’Afers Socials. Va ser controvertida. Generà rebuig entre els sectors més conservadors de la societat i l’organització Acción Familiar la denuncià perquè la considerava una ingerència en la intimitat personal. Però, més enllà de la polèmica, la campanya va calar entre els joves. No només era publicitat, també l’acompanyaren tallers educatius en els centres escolars i el suport de molts rostres coneguts de l’època. L’Audiència Nacional finalment la va anul·lar l’any 1993.
