HISTÒRIA

L’Arbre de la Memòria, l’esperada oficialització de la repressió

El monument s’inaugura aquest diumenge, Dia del record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

Aquest diumenge, Dia del record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, s’inaugura al cementeri de Palma l’Arbre de la Memòria, de l’arquitecte Sebastiano Rossi, un mural que té la intenció de senyalitzar públicament la fossa comuna més gran de les Balears i oficialitzar la repressió amb la representació d’unes fulles que simbolitzen cada dia. A més, avui és l’aniversari de l’assassinat del darrer batle republicà de Ciutat, Emili Darder, de l’empresari Antoni Maria Ques Ventanyol, del polític Alexandre Jaume Rosselló i del batle inquer Antoni Mateu Ferrer. Familiars de les víctimes que estan enterrades a la fossa comuna assistiran a l’homenatge, entre les quals Juana María Dolores Mora i Antònia Mercadal Serra.

Bartolomé Mora Frasquet

El primer assassinat civil innocent de Palma i enterrat a la fossa

Juana María Dolores Mora va néixer a Veneçuela i és una de molts exiliats antifeixistes que varen arribar al continent americà fugint del règim franquista. L’interès per les seves arrels familiars la varen empènyer a tornar cap a Mallorca, on finalment ha quedat a viure. Juana és la neta del primer assassinat innocent de Palma que, a més, va ser l’únic que aparegué a la premsa de l’època com a mort civil, segons li va poder aclarir el conegut historiador Llorenç Capellà.

“Quan el varen arrestar, el duien de camí cap a la presó del castell de Bellver, però finalment va ser afusellat a mitjan camí”, comenta Mora. El cos del seu padrí va estar a la intempèrie durant uns dies fins que va ser enterrat a la fossa de Palma. La motivació del seu assassinat és desconeguda, però ella i la seva família sempre han assegurat que es va tractar d’un acte de venjança per part d’un veí del Terreno, el barri on vivia el seu padrí.

Bartolomé era sindicalista i feia feina a l’Ajuntament palmesà abans de ser assassinat. Era amic de Jaume Garcia Obrador, que va ser president de la Diputació republicana i un dels que actualment ja tenen una de les pedres de la memòria en record seu. Quan esclatà la guerra, el germà de la padrina de Juana va amagar Garcia. Durant la contesa, va quedar allà, però va ser traslladat amb els pares de la cunyada a una casa de la Indioteria. “Poc després va ser descobert i el varen dur a la presó, on poc més tard el condemnaren a mort”, diu Mora. Garcia no va deixar descendència, però Juana i la seva família s’han encarregat de recordar qui era. “El meu pare va quedar molt traumatitzat pel destí del meu padrí i mai va voler parlar-ne, va ser la meva mare qui m’ho va contar tot”, explica Juana. D’altra banda, cal destacar que el seu pare va ser un dels supervivents després del desembarcament de Bayo i, després de la presó i els treballs forçats, va emigrar amb tota la família cap a Amèrica. Pel que fa al germà del pare de Juana, “va acabar lluitant contra els nazis a França, fins que l’agafaren i va ser un dels pocs supervivents de Mauthausen”.

Jaume Serra Cardell

El jove mestre d’escola a qui no deixaren ensenyar

A només 23 anys, Jaume Serra Cardell havia fet les oposicions de mestre i estava pendent de saber quina plaça li havien assignat. El cop d’estat va esborrar qualsevol futur per a ell. Antònia Mercadal Serra, la seva neboda, no oblida aquells fets, tampoc la tràgica història del seu pare, el mestre socialsita d’Inca Miquel Mercadal, tot i que va tenir més sort.

Serra va ser detingut el 22 de juliol de 1936 amb un grup de carabiners poblers que havien intentat aturar el cop. Acusat i declarat “directamente culpable del delito de rebelión militar”, va ser enviat a la presó de Can Mir. “La meva mare l’anava a veure i em contava que estaven en unes condicions pèssimes, inhumanes”, recorda Mercadal. Al fortí d’Illetes “només hi va ser un dia”, explica. El 10 de març de 1937 hi va ser traslladat i hi va ser afusellat l’endemà amb els carabiners i un jove comunista. El seu cos va ser enviat a la fossa de Palma.

El darrer supervivent del primer camp de concentració de Mallorca, Gabriel Riera Sorell, recordà -durant la presentació del memorial que homenatja els presos que Franco utilitzà per construir carreteres- que el mestre Mercadal l’ajudà a menjar a Can Mir. A només 17 anys, Riera arribà a la presó. “Estava tan nerviós que no podia ni menjar i el meu pare el va ajudar”, explica Antònia. El record del passat silenciat per l’interval franquista i part de la democràcia no ha pogut aturar les reivindicacions per la reparació, que ara s’oficialitza a les Illes.

Memorial digitalitzat a la pàgina web de Cort

Durant la legislatura de la socialista Aina Calvo, l’Ajuntament de Palma va publicar a la seva pàgina web una recopilació de tots els noms dels assassinats pel franquisme a Mallorca, gràcies a la feina desenvolupada per Memòria de Mallorca. Una vegada va entrar el popular Mateu Isern a la batlia, la pàgina es va suprimir. A partir d’avui mateix, tornarà a estar disponible a palmacultura.cat tot el llistat amb els noms dels represaliats. A més, s’hi incorporen totes les persones que s’han anat coneixent al llarg d’aquests anys, d’ençà que es va despublicar. La idea és que existeixi un apartat exclusiu dins la web de l’Ajuntament de Palma. Segons explica el regidor de Cultura, Llorenç Carrió, “al mural físic instal·lat al cementeri no podem afegir els noms que cada vegada van apareixent, per això el memorial virtual servirà per tenir-ne un registre complet i públic”.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF