Antoni Marimon: “No podem copiar esquemes de Catalunya”

Aquesta setmana s’ha presentat l’obra ‘Mallorca davant el centralisme (1715-2015)’, que relata 300 anys d’oposició illenca a l’estat unitari

El 2015, les fundacions Darder-Mascaró impulsaven les jornades de debat Mallorca davant el centralisme per commemorar els 300 anys de la conquesta borbònica i la imposició del Decret de Nova Planta. Ara, Lleonard Muntaner edita una obra fruit d’aquelles jornades que s’ha encarregat de coordinar el professor d’Història Contemporània de la UIB Antoni Marimon i que es va presentar aquest dijous passat a l’espai Can Alcover de Palma.

“No es tracta de parlar molt del 1715, sinó de veure com ha evolucionat la situació de Mallorca i què ha canviat des de llavors”, explica Marimon.

L’obra desgrana l’evolució del pensament anticentralista i els fets històrics que més l’han condicionat. L’anticentralisme és un concepte al qual recorre Marimon per agrupar diferents corrents de pensament com ara el regionalisme, l’autonomisme, el federalisme o l’independentisme.

En aquest univers de pensament i d’acció política, Antoni Marimon hi distingeix dues grans tradicions: una de més conservadora, sovint procedent del carlisme o dels sectors eclesiàstics, i una de més progressista, que entronca amb el republicanisme federal dels anys 30 i anterior. “Els republicans federals es reclamaven espanyols, però era un espanyolisme tan rar que xocava amb tot i per tot amb l’Espanya oficial”, apunta el professor.

“Vel·leïtats independentistes”

En el discurs de Marimon hi sura una idea: la unitat amb matisos dels territoris de parla catalana. El professor de la UIB destaca les diferències històriques i polítiques entre uns i altres indrets: “A Mallorca no tenim un 1901. El 1901, la Lliga Regionalista aconsegueix, d’una tacada, quatre diputats a Barcelona. Aquí es diferent. Encara ara no tenim ni un diputat sobiranista a les corts! No podem copiar els esquemes i seguir els ritmes de Catalunya. Hem de reivindicar la nostra tradició anticentralista, però no podem inventar res”. Marimon ho exemplifica d’aquesta manera: “L’independentisme a Mallorca comença després de la transició amb el PSAN i, a més, és molt residual”. Fins aleshores, afirma, no hi ha demostracions públiques del que irònicament anomena “vel·leïtats independentistes”.

Tot i això, destacats regionalistes defensen aquestes posicions en privat. L’escriptor i poeta Miquel Ferrà explicava en una carta que els anys 1918 i 1919 havien organitzat una campanya autonomista a Mallorca i que varen fer “separatisme a les totes”. Tot i això, la historiografia no en troba cap constància pública fins l’últim terç del segle XX.

Qüestions complicades

Marimon destaca que l’àmbit territorial del llibre és una qüestió complicada, però que els autors han optat per centrar-se només en Mallorca. “Els mallorquins s’han definit com a mallorquins des de fa molts de segles i la història ens ha ensenyat que les coses no passen igual aquí que a Eivissa, a Formentera o a Menorca”, diu.

“En tot cas, deixam per a un altre llibre la complicada qüestió de les Illes Balears o, fins i tot, dels territoris de parla catalana”, assenyala Antoni Marimon.

“La investigació en història està en bona forma”

Quin diríeu que és l’estat de salut de la investigació en ciències socials a Balears?

Molt bo, basta veure qualsevol jornada d’estudis locals. Crec que ha millorat molt i que la UIB hi ha contribuït de manera notable, sobretot en el camp de la història contemporània, que és el que jo conec. En els darrers anys s’han escrit infinitat de llibres i tesis de molta qualitat.

No pensau que faria falta una Facultat de Ciències Polítiques?

Al final, Geografia Humana i Història Contemporània acabam assumint part d’aquestes funcions. No sé si hi hauria prou massa crítica, tant d’alumnat com de professorat

Miquel Deyá ha dirigit la recent publicació de 1716. El final del sistema foral de la monarquia hispànica . Creis que heu dirigit obres complementàries?

Sí, compartim editor, Lleonard Muntaner, i crec que són obres totalment complementàries. Ell és un historiador molt rigorós i, precisament, el que més se centra en el tema del 1715 és Mateu Morro, i estic segur que estan d’acord amb moltíssimes de coses.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF