Alarma per la dependència alimentària de les Illes Balears

Les fotografies de prestatges de supermercats buits arran de la borrasca Glòria han deixat en evidència la precarietat de l’autoabastiment de l’Arxipèlag

Prestatgeria de fruita i verdures del Mercadona del carrer Aragó de Palma, durant el temporal de la borrasca Glòria / ISAAC BUJ

La borrasca Glòria, que ha obligat a suspendre durant dies el transport marítim, ha duit aquesta setmana unes imatges sorprenents que han causat alarma: la dels prestatges buits, sobretot de productes frescos, a diferents supermercats de grans cadenes com Mercadona, Lidl i Eroski. Això ha fet aflorar una pregunta: Hi ha una crisi d’autoabastiment alimentari? O sigui, falta menjar elaborat a les Balears i es depèn massa de l’exterior? Pel Govern balear, les fotografies de prestatges buits són un avís. "Han posat en el focus la situació d’emergència que tindrem davant una crisi climàtica, que sabem que és una realitat", alerta la directora general de Polítiques per a la sobirania alimentària, Paula Valero. "No tenir prou aliments per les condicions climatològiques crearia una situació complicada a les Illes", afirma.

És impensable que a l’Arxipèlag, com a mínim amb la tecnologia actual, es puguin produir aliments per a tots els devers 1.130.000 habitants que hi viuen. Però per ventura la producció pròpia és tan baixa que, en un context d’augment dels fenòmens meteorològics extrems, això pot dur episodis d’escassetat. "Habitualment tenim productes per aguantar un dia i mig o dos sense rebre subministraments de la Península", explica el director d’Eroski a les Balears, Alfredo Herráez; "a partir del tercer dia és quan es comença a notar la manca d’aliments". Herráez afirma que "feia molt de temps" que això no els passava a Mallorca, però reconeix que a Menorca ja ho havien viscut fa dos anys, quan l’illa va estar tres dies amb els ports tancats.

La greu dependència alimentària de les Balears

De fet, per ells aquesta vegada Menorca també ha estat l’illa més perjudicada pel temporal i els vuit establiments que hi tenen han tingut problemes greus d’avituallament de tot allò que no es produeix a l’illa. A Mallorca, on han notat més la mancança, assegura Herráez, és on s’ha patit més el temporal, perquè en aquests casos la gent agafa por i "té tendència a acaparar", a comprar més del que és habitual, i això empitjora la situació. Tot i amb això, Eroski no és una de les cadenes que ha resultat més perjudicada per la borrasca, diu el director, perquè precisament aposten pel producte local.

Mercadona, Lidl i Aldi es veuen més afectats per aquestes situacions perquè no estan centralitzats a les Balears i no utilitzen gaire productes locals, explica l’economista i director tècnic de la fundació Impulsa Balears, Antoni Riera. Fonts del Mercadona admeten que tots els supermercats varen quedar afectats per la borrasca, i mantenen que venen producte local, però alhora reconeixen que el 85% dels productes que ofereixen venen de la Península. Riera reconeix que la dependència de la producció exterior, "lluny d’escurçar-se, ha augmentat", i explica que els darrers deu anys el sistema de comercialització ha canviat molt, perquè hi ha supermercats que tenen les seves pròpies plataformes de distribució, individuals, "i això compromet l’abastiment".

Riera admet que potser caldria "revisar la cadena logística" que proveeix les Balears, perquè "funciona molt bé, però és molt vulnerable". De fet, avisa, "com més creix la cadena logística i millor funciona és quan torna més vulnerable davant els imprevistos". El geògraf i professor de la Universitat de les Illes Balears Ivan Murray explica que els sistemes de distribució "han canviat bastant en les darreres dècades" i que els centres d’emmagatzematge ja no són a les Illes, sinó que "tenen altres centres logístics" i això, en moments que s’escapen de la normalitat, "fa que quedin sense molts aliments". Si la via marítima queda bloquejada, "s’interromp el funcionament de l'economia balear", afirma.

Riera té clar que els productes locals no basten ni tan sols per proveir els residents de les Illes, sense comptar els turistes. Murray alerta que el model econòmic balear "és extremadament dependent de l’exterior" i calcula que, aproximadament, entre un 70% i un 80% dels aliments que consumim a les Balears venen de fora. Però el percentatge és una estimació. El Govern és encara més pessimista; la directora general de Polítiques per a la sobirania alimentària diu que el 85% dels aliments "ens arriben de fora".

El declivi de la pagesia

En situacions com la que ha causat la tempesta Glòria "es pot veure la importància de l’agricultura a les Balears, que és un sector estratègic", alerta Murray, i afegeix: "Aquesta tendència a abandonar-la és una autèntica aberració, un suïcidi com a societat". El sector primari i, sobretot, l’agricultura i la ramaderia s’han anat aprimant amb els anys a les Balears. És un procés que, a Occident, s’ha viscut en la majoria de països, però que aquí ha tingut l’empenta de l’auge del turisme i la construcció, que han ocupat terres i treballadors que abans es dedicaven a tasques com la pagesia. El 1940 hi havia censats 103.811 illencs -un 25,5% de la població- que es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i tasques forestals, segons l’Ibestat. El 1960 ja eren 63.474, un 14,3%; el 1981 havien caigut fins als 18.979, un 2,8% d’una població que no aturava d’augmentar. El 2018 hi havia 5.891 treballadors afiliats a la Seguretat Social per a aquesta mena de tasques, un 0,5% de la població de les Balears.

El temporal deixa sense provisions molts supermercats de Mallorca

Només entre el 2003 i el 2016, segons el cens agrari que també consta a l’Ibestat, varen desaparèixer 3.639 explotacions agrícoles i ramaderes, i 124.039 hectàrees es varen deixar de dedicar a aquestes activitats. Els darrers anys hi ha hagut una tímida recuperació de cultius: segons les memòries anuals de Serveis de Millora Agrària i Pesquera (Semilla) del Govern, la superfície cultivada va arribar el 2018 a 181.579 hectàrees, 4.354 més que el 2014. El 2018, els terrenys dedicats a les pastures ocupaven 31.883 hectàrees, 110.946 manco que el 2014. En tan sols quatre anys les pastures havien passat d’ocupar un 29% del territori de les Balears a tot just un 7%.

El temporal també ha afectat la disponibilitat de carn, sobretot la d’aviram. Fins a dia 16, quan es va posar en marxa l’escorxador d’Inca, Mallorca ni tan sols tenia un espai on processar les aus. A l’illa gran hi manca infraestructura per als sacrificis d’animals i la majoria de la carn que es consumeix arriba des de fora, canalitzada per empreses distribuïdores. La Cooperativa de Sant Joan, que té un supermercat lligat a la cadena Eroski, ha patit pel subministrament de carn fresca. "Sembla que hi hagi caigut un llamp", deia aquesta setmana una clienta, mentre contemplava una prestatgeria gairebé buida. El gerent, Antoni Galmés, explica que havien quedat sense porc i que tenien escassetat de pollastre i me. Les hortalisses servides per la cadena Eroski estaven exhaurides.

Només entre el 2003 i el 2016 varen desaparèixer 3.639 explotacions agrícoles i ramaderes

Murray denuncia que l’agricultura no s’ha cuidat i des dels anys seixanta és "en constant decadència". La crisi del sector, afegeix, "és clau a l’hora d’entendre per què no tenim una capacitat pròpia d’abastament", i afirma que és absurd que surti més barat comprar un xot criat a Nova Zelanda que no un de la Serra. La directora general de Polítiques per a la sobirania alimentària explica que, de mitjana, els aliments de fora "recorren, per tal d’arribar a les Illes, 7.000 o 8.000 quilòmetres". Això, apunta, vol dir que qualsevol producte produït aquí és molt manco costós per al medi, té una petjada de carboni molt menor. Comprar producte local, diu, també és una manera d’ actuar davant el canvi climàtic.

El Govern s’ha marcat el repte d’augmentar la producció local i de conscienciar la població sobre la responsabilitat que té a l’hora de triar si compra aliments locals, afirma Paula Valero. Però pensen en polítiques a llarg termini, que es puguin consolidar. "A les Illes hauríem de ser bastant més crítics amb les polítiques agràries liberals que han intentat fer creure que la lliure competència regia en tots els aspectes de la vida, perquè no és així", rebla la directora general.

El producte local se’n salva

“L’impacte de la borrasca Glòria ha estat mínim a les nostres botigues, pràcticament com el d’un dia de pluja normal", expliquen fonts d’Agromart Balear, l’empresa familiar nascuda a Porreres que despatxa sobretot verdures i fruites d’origen local en 18 botigues repartides per tot Mallorca. “Tenim producció pròpia, amb l’objectiu de garantir seguretat alimentària”, asseguren fonts de l’empresa, que conrea 200 hectàrees entre Porreres i Felanitx. Completa l’oferta amb productors de l’illa; per tant, no depèn del transport marítim. La manca d’abastiment només l’han notada en els productes tropicals i en els que els arriben d’Almeria.

Les cooperatives agrícoles que disposen de proveïdors propis també s’han salvat de tenir gaires prestatgeries buides, aquests dies. Esperança Mora, de la Cooperativa Agrícola de Porreres, conta que ja toca valorar que “si es pot oferir un producte d’aquí, sempre el tindrem a l’abast”. Afegeix que, en situacions com les d’aquests dies, és quan ens adonam que hi ha un producte de proximitat que no desapareix de les botigues quan fa mal temps. A la botiga d’aquesta cooperativa, durant el temporal no hi han faltat les hortalisses del temps i els productes forans han arribat a duplicar el preu. El carabassó, per exemple, ha passat de pagar-se a 1,80 euros el quilo a 3,60. En algunes botigues, durant el temporal, les albergínies han saltat de 2,50 euros el quilo fins als 3,50.

El president de l’Associació de productors d’agricultura ecològica de Mallorca (Apaema), Miquel Coll, creu que l’alarma que s’ha creat en supermercats i botigues d’alimentació durant el temporal no hauria estat igual si hi hagués més independència productiva. “La situació de desabastiment ha servit per posar damunt la taula la gran dependència que patim i patirem si se segueix en la mateixa línia productiva i de consum”, afirma. Explica que els productors ho deixen quan no se’ls compra i que "es du taronja de Sud-àfrica, mentre que la d’aquí es perd davall de l’arbre". Coll admet, però, que produir a Mallorca és més car que no a la Península i que això els fa més difícil competir en els mercats.

Apaema ha aprofitat el temporal per reivindicar a les xarxes socials i en comunicats de premsa el producte local com el seu, que continuava disponible malgrat la borrasca. "Quan el consumidor deixa d’apostar pel producte d’aquí és quan s’afavoreixen situacions com aquesta, en què el producte de fora no pot arribar per manca de connexió amb el continent", afirma. Amb la mala mar que va causar el temporal i que impedia el trànsit marítim, els grans supermercats varen haver d’optar pel trànsit aeri, força més costós. Només entre diumenge i dimarts varen aterrar a les Balears una vintena d’avions de càrrega, segons ha publicat l’ Última Hora.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF