Aforats en el millor moment
El dia que el Parlament comença a discutir la idoneïtat d'aforar diputats o membres del Govern, feim un resum d'alguns casos en què aquesta garantia s'ha convertit en un privilegi
PalmaL'aforament és una condició especial de la qual gaudeixen els diputats autonòmics i membres del Govern segons està previst per l'Estatut d'Autonomia, que assenyala que només poden ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i no per tribunals ordinaris. Aquests són alguns dels casos més coneguts en què l'aforament s'ha utilitzat com un privilegi per part del polític.
Álvaro Gijón
A les Balears s'han conegut casos d'aforament molt convenients. El juny de 2017, l'exdiputat del PP Álvaro Gijón abandonava el Partit Popular, però no el seu escó. Entrava a formar part del grup mixt en el Parlament, emparat per la condició d'aforat i mantenint el sou de tres mil euros mensuals de diputat. Gijón abandonava el PP precisament per l'ombra de sospita que hi havia sobre ell després de ser investigat per la justícia en el cas ORA.
El mes d'octubre de 2016, quan es produïen les detencions durant la instrucció del cas, segons va publicar el diari 'El Mundo', el nom, el càrrec i les dades de filiació de Gijón estaven inclosos dins els informes policials juntament amb altres “presumptes responsables”, però no es va detenir el diputat perquè és un aforat.
Maria Antònia Munar
Era gener de l'any 2010 quan Maria Antònia Munar, presidenta del Parlament balear, arribà als jutjats de l'avinguda d'Alemanya amb el cotxe oficial. Compareixia davant el jutge instructor del cas Maquillatge però es va acollir al dret a no declarar per la seva condició d'aforada. Només ho volia fer en el Tribunal Superior de Justícia; mentrestant, guanyava temps.
Un mes després, però, Miquel Nadal l'acusava de corrupció, fet que l'obligà a dimitir. Just després, el març, comparegué per tercera vegada i va respondre totes les preguntes sobre el desviament de doblers públics des del Consell a algunes productores audiovisuals de manera il·lícita.
Bartomeu Vicens
El TSJIB va haver d'assumir, quan ja estava avançada, una nova instrucció de tot el cas Son Oms perquè un dels principals investigats, Bartomeu Vicens, era diputat d'Unió Mallorquina en el Parlament i, consegüentment, aforat. La investigació va ser a càrrec de la Sala Civil i Penal, i l'instruïa el magistrat Antoni Capó. L'aforament també va endarrerir les mesures cautelars que la Fiscalia Anticorrupció demanà per a ell dins el cas Maquillatge. En el moment de les seves declaracions com a imputat, el Parlament encara no havia acreditat de manera oficial al jutjat la renúncia del diputat al seu escó i la Fiscalia no podia demanar mesures en un cas en mans d'un jutjat d'instrucció.
Antoni Manchado
L'exsenador del PSOE Antoni Manchado va esquivar la imputació pel cas Multimèdia durant els dos anys que va estar aforat com a senador electe, mentre altres encausats sí que declararen davant el jutge. Se'l va arribar a imputar, a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, per un cas que investigava el presumpte desviament il·legal de més de 300.000 euros públics durant la legislatura 2007-2011 i que esquità el PSOE de Calvià.
Francesc Fiol i Jaume Matas
El jutge instructor del cas Òpera, José Castro, també va elevar al TSJIB aquesta peça separada del cas Palma Arena perquè el llavors diputat autonòmic Francesc Fiol estava aforat. Cal recordar que el principal imputat pel cas és l'expresident del Govern Jaume Matas.
Durant els anys 2000/2005, Jaume Matas va estar a punt de ser imputat pel cas de corrupció electoral Mapau o pel cas d'espionatge per correu electrònic Bitel, però gràcies al seu aforament va eludir els jutges.
